Monica Martinez-Bravo, professora d’economia del Centre d’Estudis Monetaris i Financers (CEMFI), va ser l’encarregada d’impartir la conferència Banerjee, Duflo i Kremer: Premi Nobel per la lluita contra la pobresa amb rigor científic, organitzada per la Societat Catalana d’Economia (SCE), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Aquesta activitat, que va tenir lloc el passat 27 de gener a la Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC, forma part de les conferències que la SCE dedica al Premi Nobel d’Economia. |
Va inaugurar l’acte Eduard Arruga, president de la SCE, que va explicar què era el Premi Nobel d’Economia, que atorga el Banc de Suècia en honor d’Alfred Nobel, i va presentar Monica Martinez-Bravo, que va estudiar a la Universitat Pompeu Fabra i, després, a l’Institut Tecnològic de Massachussets (MIT), a Boston. Actualment treballa al CEMFI, a Madrid.
Martinez-Bravo va començar la conferència afirmant que al MIT va tenir el privilegi de cursar els estudis de desenvolupament econòmic, impartits conjuntament per la Universitat Harvard i el MIT, i allà va tenir com a professors els tres premiats amb el Premi Nobel d’Economia, dels quals va destacar «la seva gran generositat i humilitat».
La professora d’economia va afirmar que el comitè del Premi Nobel va reconèixer que aquest guardó premiava «el nou enfocament experimental dels premiats en la lluita contra la pobresa». I què vol dir això de l’enfocament experimental? «Consisteix en una metodologia per a avaluar l’efecte causal d’una política pública.»
Martinez-Bravo va explicar com va sorgir la idea de fer experiments aleatoris, les contribucions dels premiats i, per acabar, quines han estat les limitacions d’aquest enfocament i què han fet els premiats i altres investigadors per resoldre aquestes mancances. |
 
|
