Francesc Nadal va conèixer Biete en incorporar-se a la SCG, el 1983, i hi va col•laborar durant vint-i tres anys. D’ell va anar «aprenent sobre la geografia del país» i apreciant «de manera superlativa la seva bonhomia, la seva diligència i eficàcia en la resolució de problemes i en l’aplicació de les decisions de la junta, i el seu caràcter tolerant i democràtic, així com també la seva elegància, unes qualitats que el convertien en una persona modèlica». Nadal també va exposar com va descobrir que els vincles de Biete amb la geografia s’havien forjat en la joventut, quan estudiava batxillerat a l’Institut-Escola del Parc de la Ciutadella, en què va ser alumne de Lluís Solé i Sabarís i va conèixer Lluís Casassas i Simó, entre d’altres.
Per a Tort, d’una manera inequívoca, Biete significava amb tota naturalitat la doble pertinença a la SCG i a la Societat d’Onomàstica des del moment que assumia que, des de la seva vocació d’estudi del territori, per a ell era natural interessar-se per la toponímia. Durant la seva intervenció, Tort va llegir diversos fragments de l’entrevista que va fer-li, juntament amb Pere Tobaruela, i que es va publicar a la revista Treballs de la Societat Catalana de Geografia l’any 1998. Una entrevista en què Biete relata com va desvetllar-se el seu interès per la geografia en fragments com el següent: «Va ser a Cabacés on vaig començar a adonar-me que les coses no se les anomena perquè sí: els elements del territori, quan els dónes un nom, sembla que tenen vida; els fas, en certa mesura, més teus. I d’aquesta manera, tan viscuda i intensa, vaig anar recorrent cada racó del terme, descobrint els elements físics i humans que el configuraven.»
Un autodidacte
Vicenç Biete (Barcelona, 1921-2015) era, a més de membre actiu de la SCG i de la Societat d’Onomàstica, membre del Centre Excursionista de Catalunya. Impressor de professió i de caràcter autodidacte, Vicenç Biete va viure i exercir l’interès per la geografia lligat sempre a l’excursionisme. Tot i que la seva vocació va ser truncada per la Guerra Civil i mai no s’hi va dedicar professionalment, el seu afany per estudiar el territori el va portar a centrar-se en Cabacés, petit municipi del Priorat, sobre el qual va escriure diversos treballs; una recerca que va culminar el 1991 amb la publicació del llibre Cabacés. Un poble a peu de Montsant.
|
