|
Activitats
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El llibre Llum entre ombres. 6 biblioteques singulars a la Catalunya contemporània es presenta a l'IEC L’actual relació cultural, econòmica i comercial entre Catalunya i Sardenya es debat a l’IEC La Secció Filològica visita l'exposició del centenari a la Biblioteca de Catalunya La ICEA repassa els cent anys
d'innovació agrícola a Catalunya, en el marc del
centenari de la SEcció de Ciències Es
presenta, a l'IEC, un projecte de recerca que recull prop de dos-cents
diaris personals escrits a Catalunya del segle xvi al xix Properes cites
El llibre Llum entre ombres. 6 biblioteques singulars a la Catalunya contemporània es presenta a l'IEC
Editat en el marc de la commemoració del centenari de la mort de Joan Oliva i Milà (1911-2011), el llibre va ser presentat el 9 de novembre a la Sala Prat de la Riba de l’IEC per Salvador Giner, president de l’IEC; Marijó Riba, regidora de Cultura de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú; Montserrat Comas, directora de la Biblioteca Víctor Verdaguer, i Víctor Oliva, besnét de Joan Oliva i Milà. L’obra recull la història i les aportacions de sis biblioteques creades per la iniciativa privada amb voluntat d’esdevenir servei públic. Són el Centre de Lectura de Reus (1859), l’Ateneu Barcelonès (1860), el Centre Excursionista de Catalunya (1876), la Biblioteca Museu Balaguer (1884), la Biblioteca Pública Arús (1895) i la Biblioteca de l’Institut d’Estudis Catalans, l’actual Biblioteca de Catalunya (1907). Tal com explica Montserrat Comas en la introducció del llibre «l’existència d’aquestes biblioteques d’iniciativa privada fruit de voluntats filantròpiques i planificadors suposa un antecedent determinant per a la nova proposta de biblioteques públiques del segle XX a Catalunya».
L’actual relació cultural, econòmica i comercial entre Catalunya i Sardenya es debat a l’IEC
Les relacions entre Catalunya i Sardenya, arrelades en l’expansió de la Corona catalanoaragonesa a la Mediterrània i que es perllonguen fins a l’època moderna, es concreten actualment en una cooperació i intercanvi consolidats en l’àmbit comercial i cultural i en la voluntat de projecció cap a un futur compartit dins l’àmbit europeu. Aquesta relació, present i futura, va ser objecte d’anàlisi el 14 de novembre, a l’IEC, en la Jornada d’Estudi de les Relacions entre Catalunya i Sardenya, organitzada per la Càtedra UNESCO de Llengües i Educació de l’IEC, la província de Càller i la Cambra de Comerç Italiana de Barcelona, amb la col·laboració del Consolat General d’Itàlia i de l’Institut Italià de Cultura a Barcelona. En el decurs de la Jornada es van
pronunciar diverses ponències al voltant de quatre eixos:
«La història», «Les cultures i les
tradicions», «Les llengües» i «El
turisme», i es va celebrat la taula rodona «La
relació actual entre Catalunya i Sardenya i els papers comuns
que poden desenvolupar en l’espai mediterrani». En la
presentació de la jornada van intervenir Salvador Giner,
president de l’Institut; Graziano Milia, president de la
província de Càller; Francesca Guardiola, subdirectora
general de Relacions Exteriors de la Generalitat de Catalunya; Daniele
Perico, cònsol general d’Itàlia a Barcelona, i
Mercedes Brey, presidenta de la Cambra de Comerç Italiana a
Barcelona. Es presenta a l’IEC l’Inventari de Boscos Singulars de Catalunya
Catalunya és terra de boscos, però fins ara no es disposava de cap catàleg que n’orientés la gestió. El 15 de novembre es va presentar a l’IEC l’Inventari de Boscos Singulars de Catalunya, un recull de dos-cents noranta-dos boscos repartits pel territori que presenten uns valors únics, que servirà per a replantejar les estratègies de manteniment i millora dels espais forestals i serà un referent per als gestors del bosc. El projecte, realitzat pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), es va presentar en el marc de la Jornada «Boscos singulars: una riquesa del nostre territori», organitzada conjuntament pel CREAF, la Societat Catalana de Biologia (SCB) i la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN), filials de l’IEC. Durant tot el dia, investigadors i tècnics dedicats a la planificació i la gestió del territori van reflexionar sobre les funcions econòmiques, socials i mediambientals dels boscos, amb l’objectiu de formular propostes innovadores que facin compatibles els usos i els serveis amb la conservació. La presentació de la Jornada va ser a càrrec de Xavier Clopès, de la Generalitat de Catalunya; Javier Retana, director del CREAF; Lluís Tort, president de la SCB, i Josep M. Ninot, president de la ICHN.
La Secció Filològica visita l’exposició del centenari a la Biblioteca de Catalunya
El Ple de la Secció Filològica va visitar el 18 de novembre l’exposició «Cent anys de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (1911-2011)», que fins al 4 de desembre es pot veure a la Biblioteca de Catalunya. Els membres de la Secció van ser rebuts per la directora de la biblioteca, Dolors Lamarca, amb qui van fer un recorregut per l’exposició, que presenta els primers passos de la Secció Filològica i l’esbós del perfil dels seus primers membres —d’alguns dels quals es conserva l’arxiu personal—, i d’obres rellevants de la seva bibliografia. Amb aquesta mostra, la Biblioteca de Catalunya, com a biblioteca creada per l’IEC i com a biblioteca nacional de Catalunya, se suma als actes commemoratius del centenari de la Secció Filològica. També amb motiu de commemorar els cents anys de la creació de la Secció Filològica, la Universitat de Girona ha organitzat el cicle de conferències «La llengua avui. Reptes i propostes actuals», dedicat a presentar, des de diferents angles, de quina manera s’està elaborant la llengua catalana actual. Pel que fa a la llengua i l’Institut d’Estudis Catalans, el dia 16 de novembre, el president de la Secció Filològica, Isidor Marí, va parlar sobre l’IEC d’avui, després de cent anys de servei a la llengua, i el lexicògraf i membre de l’Institut Joaquim Rafel va dedicar una conferència al Diccionari de la llengua catalana de l’IEC, el dia 21. Sobre els models de llengua i els mitjans de comunicació, en va parlar el 28 de novembre Joaquim M. Puyal, periodista i membre de l’IEC, que va centrar la intervenció en l’ús de la llengua a la ràdio. D’altra banda, l’escriptor i també membre de la Secció Filològica, Jaume Cabré, participarà el dia 21 de desembre en la sessió dedicada a la llengua i la creació literària.
L’estudi Un atles genètic dels cognoms catalans es presenta a València, en el marc de la X Matinal de l’Evolució
En el genoma, un dels cromosomes, l’Y, que és el que determina la masculinitat, té un comportament únic: només el tenen els homes i passa de pare a fill. Els cognoms presenten un comportament semblant, ja que només els transmeten els homes i, per tant, de la mateixa manera que el cromosoma Y, es passen de pare a fill. Aquest és l’objecte d’estudi del projecte Un atles genètic dels cognoms catalans, dirigit pels investigadors Francesc Calafell, David Comas i Jaume Bertranpetit, de l’Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF), i finançat per l’IEC. El projecte es va presentar el 19 de novembre a València, en el marc de la X Matinal de l’Evolució, que organitzen la Universitat de València i la Societat Catalana de Biologia, filial de l’IEC. En la població es troben alguns cognoms molt freqüents, com ara Ferrer, Soler, Serra o Vila, i altres molt més rars, com Danés, Balasch, Casajuana o Llach. Podria ser que els cognoms més freqüents hagin estat fundats més vegades, ja que, per exemple, a cada poble hi havia un ferrer. Amb l’estudi del cromosoma Y, es poden identificar grups d’homes descendents possiblement d’un mateix fundador del cognom, comptar quants fundadors pot tenir un cognom i relacionar-ho amb la seva freqüència. L’anàlisi genètic permetrà detectar característiques d’aquests cognoms, com ara si van sorgir en diferents pobles alhora o si, en canvi, tenien un origen únic. A més de la presentació
d’aquest projecte, en la Jornada es van pronunciar diverses
ponències: «L’ús de
l’antroponímia per comprendre la història
d’Europa», a càrrec d’Enric Guinot,
catedràtic d’Història Medieval de la Universitat de
València (UV) i membre de l’IEC; «Diversitat
genètica humana: de l’individu a
l’espècie», a càrrec de Jaume Bertranpetit,
catedràtic de Biologia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF),
director de la Institució Catalana de Recerca i Estudis
Avançats (ICREA) i membre de l’IEC, i
«Introducció a la diversitat del cromosoma Y: del mostreig
a la interpretació dels resultats», a càrrec de
David Comas, professor d’evolució humana a la UPF. La
jornada va cloure amb un debat general moderat per Juli Peretó,
professor de bioquímica i biologia molecular de la UV, membre de
l’Institut Cavanilles i de l’IEC.
La ICEA repassa els cent anys d’innovació agrícola a Catalunya, en el marc del centenari de la Secció de Ciències
La Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA), filial de l’IEC, va organitzar l’11 de novembre la Jornada sobre innovacions en l’agricultura catalana en els darreres cent anys. La Jornada, emmarcada dins els actes del centenari de la Secció de Ciències, va començar amb els parlaments de Francesc Gonzàlez i Sastre, president de la Secció de Ciències Biològiques, a la qual s’adscriu la ICEA. Durant tot el dia, es van pronunciar
diverses ponències, en les quals es van abordar temes tan
diversos com la història de l’art, la ciència i
l’ofici en la jardineria, la innovació en la
protecció vegetal, el passat i el present de la carn i els
productes càrnics o la maquinària agrícola. La
cloenda va ser a càrrec de Josep Maria Vives de Quadras,
president de la ICEA.
Es presenta, a l’IEC, un
projecte de recerca que recull prop de dos-cents diaris personals
escrits a Catalunya del segle xvi al xix
Gràcies a la recerca duta a terme per historiadors i filòlegs al llarg dels últims anys, han sortit a la llum prop de dos centenars de dietaris i memòries personals escrits a Catalunya des de final del segle xv fins a principi del segle xix. Tots aquests documents es poden trobar classificats en un portal web creat pel grup de recerca Manuscrits, de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona. El portal recull dades sobre aquests diaris personals i els autors —entre els quals hi ha membres de les diverses classes socials de l’època—, i també informació sobre la ubicació geogràfica, l’evolució cronològica, la llengua i els registres lingüístics emprats. Els documents són un testimoni excepcional per a conèixer aspectes de la vida quotidiana i de la mentalitat popular del passat. El projecte es va presentar en el
congrés «Construcció i projecció de la
memòria personal a l’època moderna», que va
tenir lloc a l’Institut del 10 al 12 de novembre, i en el qual
experts d’arreu d’Europa van debatre al voltant
d’aquesta troballa. L’estudi d’aquests documents i la
comparació amb tipologies semblants d’altres llocs
d’Europa era l’objectiu del Congrés, coorganitzat
per l’Institut d’Estudis Catalans, la Casa de
Velázquez i les universitats Autònoma de Barcelona, de
Girona, de Perpinyà Via Domitia i de Tolosa Le Mirail. Antoni Simon, director del grup de recerca Manuscrits i membre de l’IEC, va ser l’encarregat de pronunciar la conferència inaugural, titulada «Memòries i diaris personals de la Catalunya Moderna. Del no res a la plètora».
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||
    |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||
