El dia de Sant Jordi es va inaugurar a l’Institut d’Estudis Catalans l’exposició «Bernat Metge i els clàssics», primera de les activitats que s’emmarquen en la commemoració del sis-centè aniversari de la mort de l’escriptor català. L’exposició fa un recorregut cronològic des de l’any 1911, quan es va crear la Secció Filològica, fins a l’any 1947, data de la mort de Francesc Cambó. La lectura de l’acta de la primera reunió de la Secció Filològica permet de constatar, entre els set membres fundacionals, la presència d’un hel·lenista, Lluís Segalà, i un biblista, Frederic Clascar. Com expressava Ramon Aramon, l’any 1938, en la necrològica de Segalà, «entre les tasques que de bell antuvi s’emprenia la Secció Filològica cal comptar, ultra la investigació lingüística, la incorporació al català de les obres més destacades de la literatura universal, preferentment les gregues i llatines.» L’exposició mostra documents i materials bibliogràfics que posen de manifest que l’Institut d’Estudis Catalans va ser la primera institució que va crear una col·lecció de clàssics llatins i grecs amb traducció catalana, entre ells la primera publicació de la col·lecció Bibliotheca Scriptorum Graecorum et Romanorum. Ben aviat, però, es van crear la Fundació Bernat Metge i la Fundació Bíblica Catalana (1922) i l’Editorial Barcino (1924), amb la finalitat d’assumir aquesta tasca i la d’editar els clàssics catalans amb estudiosos vinculats a l’Institut d’Estudis Catalans. En aquest any del sisè centenari de la mort de l’escriptor Bernat Metge, es vol fer palès que, a l’inici del segle XX, Bernat Metge era un valor cultural establert. Ho certifica el fet que es va donar el seu nom a la col·lecció de clàssics grecollatins, i la seva obra Lo somni va ser la primera publicació de la nova col·lecció «Els nostres clàssics» de l’Editorial Barcino. És així que en l’acta fundacional de la Fundació Bernat Metge podem llegir: «Era obligat, amb tals propòsits, que bategéssim la nostra empresa amb el nom del famós introductor, ja en el primer Renaixement, de l’humanisme en les nostres lletres. Voldríem, així, inspirar a l’obra de tots els nostres col·laboradors, la precisió i l’elegància, la finor i la sobrietat, la ironia i vigor, la inspiració clàssica i l’estructura àtica de l’estil de Bernat Metge. Car, aquest és, sens dubte, dels nostres grans autors, el primer i el que més conscientment tingué la noció renaixentista de l’art literari, a la Península.» I en un article de l’any 1925 sobre l’aparició de la col·lecció «Els nostres clàssics», Lluís Nicolau d’Olwer escrivia: «“Els nostres clàssics” ha comprès tothom que són els bells models antics de la nostra llengua, en vers i en prosa. En aquest ordre no crec pas que ningú pugui arrabassar el ceptre a l’autor del Somni, amb el qual la nova col·lecció va encetar-se. Guardem-nos d’abominar un autor medieval per les seves idees medievals, quan és hora de valorar-lo com a escriptor. No confonguem l’escriure pesadament amb l’escriure de coses pesades. No jutgem un artista per les seves idees ni un pensador pel seu estil. És propi dels infants d’emprar només dos adjectius.» Ambdós textos es poden llegir a l’exposició. Els materials que s’hi exposen provenen de l’Arxiu de l’IEC, de la Fundació Lluís Carulla, de l’Editorial Barcino i de la Fundació Bernat Metge, organitzadors de la mostra. Aquesta és la quarta exposició de petit format que l’Institut d’Estudis Catalans ha creat en els darrers dos anys. Com en les tres anteriors, una frase de l’autor homenatjat encapçala la mostra. En aquesta ocasió no podia ser cap altra la frase de Bernat Metge que hem triat: «Siats de natura d’anguila en quant farets.»

Tweet

---