Joaquim Corominas Viñas (Barcelona, 1940) és doctor enginyer industrial i màster en ciències d’enginyeria elèctrica (Master of Science in Electrical Engineering) per la Universitat de Berkeley (Estats Units). Entre el 1964 i el 1978 va compaginar el treball a la indústria amb l’ensenyament a la universitat, i ha estat professor adjunt a l’Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona i a la Universitat Autònoma de Barcelona. El 2013 va impulsar el Congrés d’Energia de Catalunya (CoEnerCat), el qual presideix, perquè diu que li agrada fer el que pensa i pensar el que fa. La quarta edició d’aquest congrés es va celebrar els dies 14 i 15 a l’IEC, coorganitzada amb la Societat Catalana de Tecnologia i amb la col·laboració de la Societat Catalana d’Ordenació del Territori, totes dues filials de l’Institut. Què és el CoEnerCat? És un congrés amb què es pretén connectar tots els agents relacionats amb el sector de l’energia perquè treballin plegats per un model energètic més sostenible. Crec que l’energia és prou important i afecta tantes àrees i departaments com per dedicar-li un congrés, i per això el vaig posar en marxa. El primer es va celebrar el 2013, i hi van participar, a més de ponents catalans i de la resta d’Espanya, estudiosos procedents d’Alemanya, Dinamarca i el Regne Unit. Per què és important celebrar congressos com aquest? Sempre anem més enllà dels aspectes tècnics, i en tot aquest temps hem constatat que falta moltíssima connexió entre àmbits que, en general, es considera que no tenen res a veure amb l’energia, com pot ser el territori, l’economia o la salut. La gent pensa que l’energia es limita al gas, l’electricitat i el petroli, i que és molt net, perquè n’hi ha prou d’encendre un llum i obrir una aixeta i que surti gas, per exemple. Però l’energia va molt més enllà de tot això. Així, doncs, un dels objectius clau del congrés és afavorir un canvi de mentalitat en aquest àmbit? Jo parlaria d’una culturització energètica. No hi ha cultura energètica. I per què? Per una banda, perquè és molt còmode no preocupar-se’n. Per l’altra, perquè hi ha molt interès que siguem dependents del sistema. I el ciutadà, té poder per canviar-ho? Teníem poder per canviar la dictadura franquista? No. No podíem combatre el règim, però sí preparar-nos perquè no tornés a passar. En l’àmbit de l’energia passa el mateix, i tot depèn de com d’atrevits podem arribar a ser. Potser és quan li toquen la butxaca, al ciutadà, que comença a reaccionar... La gent reacciona quan es toquen límits, o quan algú els fa reaccionar. Al cap i a la fi, és com els nens petits, que no volen saber que els Reis són els pares. Aplicat al camp de l’energia, com que vivim bé, no volem saber que allò ens pot perjudicar i busquem excuses. I l’Administració, pot ser qui faci aquest salt? Els governs han estat molt còmplices del que ha passat. En matèria energètica, quin és el principal escull a què fem front a Catalunya? A la poca valentia de la societat enfront dels que tenen el poder energètic. La nostra societat està massa acomodada, és massa mandrosa, i si els problemes són de tothom, ningú no es veu amb ànims d’actuar. Hi ha gent que sí que actua, però són minoria. No hi ha una cultura àmplia sobre què és el medi ambient, i els governs ens tracten com a infants. Per a combatre-ho, cal formació. Un model més energètic seria possible? La Unió Europea ja diu que l’any 2050 totes les fonts energètiques haurien de ser renovables, i per això el Govern de Catalunya ja s’ha posat aquest objectiu. I això vol dir que és possible, i és un canvi radical, una mostra de valentia. L’altra cosa és com s’assolirà, a quin cost, a quina velocitat. Tenim competències? Tot i que s’ha dit que no, i que és cert que en alguns àmbits en tenim poques, el marge de maniobra és molt gran. Ja per acabar, quina és la vostra font d’energia favorita? Qualsevol que sigui renovable, i sempre la que estigui més disponible en cada comarca: si és rica en vent, doncs l’eòlica; si és rica en biomassa, doncs en biomassa.

Tweet

---