|
El treball que ara es publica va ser guardonat per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) amb el Premi Francesc Cambó de l’any 1950. Li fou atorgat per una ponència reunida el dia 13 d’abril d’aquell any i formada per Carles Riba, Ramon Aramon i Serra i Pere Bohigas, membres de la Secció Filològica, i Marçal Olivar, nomenat per la Fundació Bernat Metge (tal com es pot veure en el document reproduït a les pàgines 7 i 8). D’acord amb la documentació conservada a l’Arxiu de l’IEC, Ramon Aramon i Serra, com a secretari general de l’Institut, ho comunicà oficialment als guanyadors el dia 15 d’aquell mes i signà l’informe corresponent el dia 23 (vegeu el document de la pàgina 8). Sens dubte prenent com a base aquest treball, Jordi Carbonell feu una conferència sobre la «Sintaxi d’Antoni Canals» per a la Secció de Llengua i Literatura de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, filial de l’IEC, que va tenir lloc a les 19.15 h del dimecres 18 de febrer —que hauria de correspondre a l’any 1953—, al número 231 del carrer de Provença de Barcelona, és a dir, a casa de Josep Puig i Cadafalch (vegeu el document de la pàgina 9). I en una nota de Jordi Carbonell, datada a Barcelona el dia 2 de juliol de 1955 i adreçada a Joan Coromines —llavors retornat a Chicago—, entre altres coses li explica: «Aquest estiu penso també deixar enllestit i definitivament revisat per a la publicació el treball de la sintaxi interoracional d’Antoni Canals, que com sabeu vaig fer junt amb la meva esposa.» Però el cert és que aquest treball mai no es va publicar. N’ignorem les causes, però no resulta gaire sorprenent si tenim presents les greus dificultats que patia l’Institut d’Estudis Catalans, llavors en la clandestinitat sota la dictadura franquista. Recuperat el treball seixanta-sis anys després, la Secció Filològica va aprovar publicar-lo en la reunió ordinària del 13 de maig de 2016, a proposta de la Comissió de Publicacions de la Secció, que en la reunió de l’11 d’abril d’aquell any havia considerat interessant editar-lo i, per aquest motiu, l’havia inclòs en la llista de publicacions previstes per a l’any 2016. La defunció aquell mateix any de Jordi Carbonell, que ja no fou a temps de corregir-ne les proves, i les dificultats per llegir nombrosos passatges d’un original tan antic n’han endarrerit encara uns anys més la publicació que, finalment, el lector ja pot tenir a les mans. [Nota editorial d’August Bover i Font] |
