En la seva intervenció, Portas va presentar les perspectives de protecció i de valorització de les llengües minoritàries presents a Sardenya i va donar detalls sobre els problemes que afronten a Itàlia i a Sardenya en comparació amb el cas del català. Tal com va explicar, mentre que «a Catalunya, País Basc, Bèlgica, Gal·les i, en menor mesura a Escòcia, el discurs independentista està íntimament lligat al lingüístic, a Itàlia les característiques lingüístiques no són en primer pla, quan no són ignorades del tot». Quant a la protecció de la llengua sarda i catalana, Portas va fer referència a la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, ratificada el 2001 per Espanya i signada el 2012 per la República Italiana, però que encara no ha estat ratificada pel parlament italià. L’aplicació de la carta serà important per a la Regió Autònoma de Sardenya, segons la ponent, perquè «l’Estat estarà obligat a garantir el nivell mínim de protecció de les llengües regionals o minoritàries i a assegurar obligatòriament diverses mesures de protecció i promoció».
Ara per ara, el català i el sard són dos dels idiomes minoritaris que a Itàlia tenen un reconeixement oficial per llei. Malgrat això, «la llengua sarda està en perill, perquè sempre són manco les persones que poden transmetre-la correctament». És per això que «les institucions tenen l’obligació de projectar polítiques lingüístiques que puguin reconèixer la importància de la llengua i la tradició sarda en la construcció de la identitat cultural». En aquest sentit, tot i que la llei número 26 del 15 d’octubre del 1997 del Consell Regional Sard, sobre la promoció i valorització de la llengua i de la cultura de Sardenya, identifica l’evolució i l’augment de la cultura i de la llengua com a base fonamental per a permetre el desenvolupament personal i social de l’economia i de la integració, segons Giuliana Portas, «una sola llei de protecció o de normalització lingüística no és suficient», sinó que caldria «posar en marxa una política lingüística adequada amb els instruments adequats per a promoure i reforçar la presència i l’ús de les llengües minoritàries en diverses àrees clau de la vida de cada dia». |
«Ja de temps, es té el suport necessari per a recuperar, conservar i valoritzar el patrimoni lingüístic i cultural de l’Alguer. Ara toca a les institucions i a la gent». Així és com va concloure Giuliana Portas, de la Universitat de Sàsser, la ponència «La normalització lingüística i el procés de renovament pedagògic a través de l’estudi dels models aplicats a Catalunya. Anàlisi comparativa de l’estat de l’aplicació de la legislació de les minories lingüístiques a Catalunya i a Itàlia», que va pronunciar a l’Institut el 9 de novembre. Ho va fer en el marc de la jornada La normalització lingüística i el procés de renovament pedagògic: els models aplicats a Catalunya i l’estat d’aplicació de la legislació sobre minories lingüístiques a Itàlia, que organitzava la Càtedra UNESCO de Llengües i Educació de l’IEC.
