«Voldria agrair la bona feina feta, en especial als directors de l’obra, i també a qui inicià l’entesa comuna i que avui trobem a faltar: Joan Solà», va dir Joandomènec Ros, que també va apuntar alguns trets característics de la Gramàtica, com que «té en compte la variació lingüística al llarg de tot el territori, els diferents nivells d’ús i la diversitat intrínseca d’una llengua que és alhora antiga i moderna», i que «no trenca res del que va establir el mestre Fabra».
Tot seguit, M. Teresa Cabré va assenyalar que «la llengua s’ha mantingut gràcies a la voluntat d’un poble i de la tasca de codificació de l’IEC del primer terç del segle XX», i que la nova Gramàtica vol servir d’«eina renovada en la continuïtat de l’elaboració normativa iniciada per Fabra», a més de «reflectir la voluntat de mantenir una llengua nacional sobre la base d’un model composicional i la priorització dels fenòmens compartits».
 |
| La Gramàtica, una obra col·lectiva. En aquesta foto, alguns dels col·laboradors externs, a més de membres de l'Institut i treballadors de l'Oficina de Gramàtica |
Gemma Rigau i Manuel Pérez Saldanya, els directors de la Gramàtica, van explicar que l’obra no és una invenció recent de l’IEC, sinó que «segueix la tradició fabriana i dels gramàtics que van continuar l’obra de Fabra i que han tingut un paper rellevant en el procés d’establiment i de difusió de la norma ―Manuel Sanchis Guarner i Enric Valor al País Valencia, Francesc de Borja Moll en l’àmbit baleàric, Pere Verdaguer a la Catalunya del Nord, i Antoni Maria Badia Margarit en l’àmbit del conjunt de la llengua».
Pérez Saldanya va comentar algunes de les novetats de la Gramàtica respecte de l’obra de Fabra, com per exemple que inclou la variació territorial, que s’hi analitzen les tendències d’ús en els registres formals i que és flexible sense deixar d’orientar els parlants. Sempre que és possible, «introdueix la norma a partir de la caracterització de normes i construccions, no dient el que s’ha de fer, sinó el que es fa, i indicant si una forma és adequada a un determinat el registre, i si una és recomanable, no és recomanable o si és poc recomanable».
L’obra, va afirmar Rigau, ha estat consensuada «per donar resposta a les necessitats dels usuaris.» En aquesta línia, la codirectora de la Gramàtica va recordar una frase que Joan Solà, també director de l’obra, va pronunciar en la seva última lliçó: «Volem que aquesta gramàtica sigui per a les generacions que pugen, perquè són el futur de la llengua.»
Finalment, Àngel Font, de la Fundació Bancària “la Caixa”, va felicitar l’IEC, i Santi Vila, conseller de Cultura de la Generalitat, va cloure l’acte i va afirmar que «confia que la Gramàtica serà clau per posar al dia una llengua que volem que sigui útil i bonica, i atractiva per als nostres conciutadans».
Galeria fotogràfica de l'acte
Article d'opinió de M. Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica, publicat en el número anterior d'El Butlletí de l'IEC |
