Societats filials

El Departament d’Educació i Formació Professional ha anunciat canvis al batxillerat, que han encès les alarmes entre els docents i col·lectius científics. Una de les mesures serà la fusió de la química i la física en una sola assignatura a primer de batxillerat, així com la unificació de la biologia, la geologia i les ciències ambientals en una única matèria el curs 2025-2026. Cadascuna d’aquestes assignatures comptarà amb quatre hores setmanals. Són uns canvis que afecten el Decret 171/2022, i que ha demanat el Ministeri d’Educació perquè s’adeqüi a la LOMLOE, coneguda com a Llei Celaá.

La Societat Catalana de Química i la Societat Catalana de Física, filials de l’IEC, van emetre un comunicat conjunt en què denunciaven que aquests canvis «comportaran una pèrdua significativa de qualitat en la formació dels joves, especialment en l’àmbit científic i tecnològic».

Quin és el nivell de coneixements científics de l’alumnat actual i quin impacte tindrà la nova proposta de la Generalitat en l’aprenentatge de ciències? En parlem amb els presidents de totes dues societats, Gregori Ujaque, doctor en química per la Universitat Autònoma de Barcelona, i Núria Ferrer, doctora en física per la Universitat de Barcelona i en física dels sòlids per la Universitat de Tolosa III.

La reacció inicial de les societats va ser de «decepció» i «sorpresa».

Des de la Societat Catalana de Física, Núria Ferrer afirma que van rebre la notícia «amb una gran decepció. Després dels mals resultats del jovent català al darrer informe PISA, és contradictori que s’impulsi una mesura on es redueix la formació en ciències. Fa dos anys es van reduir les matèries de modalitat de quatre a tres hores setmanals a primer de batxillerat. Aquest any, la primera proposta del Departament va ser ajuntar aquestes dues assignatures en una sola de tres hores, però van rectificar i finalment seran quatre hores».

Gregori Ujaque s’hi mostra d’acord: «La proposta no té ni cap ni peus, de fet, ens esperàvem el comunicat contrari, on es proposés un augment de les hores, vistos els mals resultats en formació científica. Des d’Educació diuen que supliran aquesta reducció de càrrega lectiva amb matèries optatives, però llavors ja depèn de cada centre».

Quin és l’estat actual de l’ensenyament de les ciències al batxillerat a Catalunya?

«El professorat de secundària està fent un esforç molt important per motivar l’alumnat», destaca Ujaque, cosa que s’evidencia en el fet que molts docents «s’han mobilitzat motu proprio contra aquesta iniciativa, perquè els importa disposar de les hores necessàries per poder fer bé la seva feina». De fet, assenyala que «el professorat està suplint les mancances del sistema. El problema ve d’abans: la formació rebuda a l’ESO és insuficient i es paguen les conseqüències al batxillerat i, després, a la universitat. Com que física i química és una matèria obligatòria a secundària, el currículum s’ha d’adaptar a tothom, però el nivell que s’exigeix ha baixat en els darrers anys».

Ferrer afegeix que, per comprendre la física, es necessita una base de matemàtiques que, en molts casos, és insuficient: «Hi ha coses que s’han d’aprendre a una certa edat: els joves de 12 o 13 anys haurien de saber operar bé, no ens podem esperar a primer de batxillerat».

La fusió de física i química, així com la unificació de biologia, geologia i ciències ambientals, podria comprometre la profunditat de coneixement en aquestes disciplines? Haurien de mantenir-se separades?

A parer de Núria Ferrer, la resposta és un sí rotund: «La major part del professorat d’institut que ensenya tant física com química, és químic o química de formació. Si les assignatures s’ajunten, l’ensenyament d’aquesta matèria es podria decantar més cap a la química».

Per al president de la Societat Catalana de Química, el que és important és mantenir el nombre d’hores i el contingut que es dona als alumnes. «La planificació és més fàcil si les assignatures estan separades, però no ho veig com una condició sine qua non. Allò que és important és que es mantingui el volum d’hores», diu.

En els darrers anys, com ha evolucionat el pes curricular de la física i la química al batxillerat?

«La valoració no és gaire positiva, perquè els continguts que es donen a l’alumnat han passat a un segon o tercer pla», es lamenta Ujaque, i afegeix que «està molt bé que els joves vagin contents a l’escola, però no hem d’oblidar que se’ls ha de formar. Els continguts són primordials».

Els resultats d’avaluacions internacionals han posat de manifest mancances en la competència científica dels estudiants. Ha disminuït el nivell de preparació dels estudiants que arriben a la universitat?

Segons explica Ferrer, «els professors universitaris que donen classes als primers cursos es troben amb més problemes». Malgrat això, des de la Societat Catalana de Física destaquen que «tenim alumnes a Catalunya que obtenen molt bons resultats a competicions com les Olimpíades de Física».

Ujaque no es mostra tan optimista: «El sistema ha d’estar pensat per a la major part de l’alumnat. Sempre hi haurà un percentatge d’alumnes que estiguin per sobre i per sota del conjunt, però s’ha de procurar que el gran gruix, el del mig, assoleixi els coneixements i, ara per ara, els indicadors mostren que no és així».

La reducció d’hores setmanals de física i química pot dissuadir els alumnes de decantar-se per uns estudis superiors de ciències?

Ferrer afirma que «qui té una vocació científica s’hi dedicarà de totes maneres». En canvi, Gregori Ujaque opina que «en aquesta etapa, els estudiants que tenen una vocació molt clara són minoritaris. S’estan formant, definint-se. Si treus hores de ciències, els prives de l’oportunitat de descobrir aquestes disciplines. És clar que això va en detriment de la formació STEM i de les carreres científiques».

Com pot afectar aquesta pèrdua de formació científica bàsica les futures generacions? Hi ha risc d’augmentar el desconeixement científic o de ser més vulnerables enfront de discursos pseudocientífics?

«Constantment estem veient intents de menystenir la ciència i de desacreditar tot el que s’ha fet i se sap», constata la presidenta de la SCF. «Hi ha dades recollides durant molts anys que demostren que l’escalfament del planeta és un fet! I, encara així, hi ha veus que el neguen», exclama.

En aquest punt, Gregori Ujaque posa el focus en les xarxes socials com a altaveus de les informacions falses. «Els negacionistes estan utilitzant totes les eines disponibles i són molt eficients. En canvi, la informació rigorosa costa més de difondre perquè per fer divulgació científica necessites temps i espai. És difícil combatre aquests discursos perquè fer una piulada és molt fàcil i, per contra, costa molt que un estudi rigorós tingui el mateix impacte social».

Caldria establir una col·laboració més estreta entre el Departament d’Educació i les societats científiques?

Des de la Societat Catalana de Física, Ferrer assegura que la reunió que va convocar el Departament amb els agents educatius implicats el passat 9 de gener «va ser cordial, però no sabem com acabarà. Això sí, ens van traslladar que volen que la proposta sigui consensuada».

Gregori Ujaque també afirma que «en els cinc anys que fa que soc president de la Societat Catalana de Química, aquesta ha estat la primera comunicació que hem tingut amb el Departament, i confio que a partir d’ara escoltin i incorporin moltes de les propostes que els arriben des de societats científiques, universitats, etc.».