Societats filials
Jordi Sala, president de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA), ens ha parlat d’aquesta filial de l’IEC com una entitat que va més enllà del seu nom, ja que s’ocupa de temes vinculats a l’agricultura, però també a la ramaderia, a la pesca, al bosc al paisatge o al medi ambient, en definitiva, a tot allò que afecta el territori en general.
La sequera i la transformació de l’agricultura a tot Europa són dos temes de plena actualitat, sobre els quals la ICEA s’ha pronunciat i té idees clares. El passat 30 de gener va publicar un comunicat, en què parla a fons del malestar dels pagesos que hem vist a França, Alemanya, Romania i ara també a Catalunya. Jordi Sala ens explica com ho veu: «L’agricultura està fent una transformació molt forta a tot Europa. El gran problema és que cada vegada som més i cada vegada volem viure millor i menjar millor. Això és molt difícil en un planeta finit i amb limitacions de sòl i aigua i en un procés de canvi climàtic».
Com s’ha de fer front a aquesta transformació?
Amb l’aplicació de nova tecnologia. Ja s’ha començat, per exemple, amb l’agricultura vertical. També es pot millorar molt la precisió del regadiu amb sensors, amb sistemes informàtics que et diguin quan s’ha de regar i adobar en funció de com està la terra. Per a tots aquests canvis cal formació professional molt específica. També cal tenir en compte que, perquè l’agricultura sigui rendible, cal que l’explotació tingui una grandària mínima. Això requereix una capacitat de gestió molt important, i ara mateix hi ha massa burocràcia. Els pagesos també estan molt sotmesos a l’acció climàtica. Davant de tots aquests condicionants, la gent jove desapareix. Estan apareixent empreses de serveis que poden gestionar terres de Lleida amb la central a Guadalajara, per exemple.
La Generalitat té prou marge de competències per a intervenir?
La Generalitat té competències exclusives en agricultura, però a l’hora de la veritat, qui decideix sobre aquests temes és Europa, bàsicament. Quan es va crear el mercat comú va ser l’única política que va fixar, perquè hi havia fam i s’havia de garantir que la gent mengés a un preu assequible i que els agricultors es poguessin guanyar la vida. El Govern té una altra cotilla: hi ha hagut limitacions per sentències del Tribunal Constitucional, que sempre argumenta allò de la unitat de mercat quan la Generalitat intenta marcar un perfil propi.
Creiem, però, que la Generalitat hauria de ser més valenta i lluitar per crear un model d’administració propi, més proper al ciutadà, menys burocràtic i amb més participació del pagès.
Com pot ajudar la ICEA a afrontar els reptes de l’agricultura, però també de tots els altres àmbits que us pertoquen?
Fem jornades divulgatives sobre els temes que ens preocupen. L’any passat en vam fer una sobre sequera, que, com veiem, és un tema urgent. Fem petites recerques, apostes de futur, ara fa 25 anys, per exemple, que vam apostar per la promoció de les varietats autòctones amb què fem el vi a Catalunya, i ara ningú posa en dubte que ha de ser així. Les seccions més dinàmiques són la de viticultura, la de jardineria i protecció del sòl. Aquesta darrera, per exemple, està ara elaborant una catalogació dels jardins històrics de Catalunya. Hem fet arribar ja la nostra proposta a la Generalitat. Ha intervingut a la ICEA un especialista francès, perquè a França tenen un model impecable.
La sequera és ara mateix un dels temes més urgents, com dius. Quines creieu que són les polítiques més adients per a fer-hi front?
S’ha d’apostar fort per la reutilització i la regeneració de l’aigua. També cal tenir en compte que Catalunya té un sistema pervers de gestió de l’aigua. A grans trets, el país està dividit verticalment, la meitat esquerra és de la Confederació de l’Ebre i la dreta de la Generalitat, s’hauria d’arribar a un acord entre les dues administracions per a una gestió integral de l’aigua.
Un altre tema d’actualitat és l’Agència de la Natura, que ara està en un procés participatiu.
Sí, nosaltres apostem per fer una reflexió davant la disminució creixent de la biodiversitat: s’ha de canviar el concepte de protecció pel de gestió de la natura, així s’està fent ja en països del nostre entorn.
A banda dels temes d’actualitat, quins reptes creieu que són ara cabdals?
Ens preocupa molt trencar l’enfrontament entre producció i conservació. Normalment hi ha una manca d’entesa entre els que creuen que s’ha de produir molt a qualsevol preu i els que creuen que allò que importa és mantenir el paisatge, la diversitat. Hi ha d’haver una entesa i estem lluitant perquè sigui així. Necessitem aliments, però de la manera més sostenible possible i necessitem recuperar la biodiversitat. La UE va cap aquí. No tot pot ser agricultura de proximitat, som un país molt muntanyós, tenim un gran dèficit de sòl. El 60 % o 70 % del nostre territori és forestal i tenim comarques amb un clima molt àrid. Tenim molt poques hectàrees útils i s’han de cuidar. Una de les coses que ens neguiteja és que aquestes àrees s’utilitzin per a fer desplegament de parcs solars, que s’haurien de posar en zones àrides, no de regadiu. El regadiu fixa la població al territori. Si poses els panells en la zona cultivable perquè és més plana, més tranquil·la i a l’empresa li va millor, anem malament.
La ICEA compta amb uns 350 socis, i té una agenda molt activa que podeu consultar al seu web.