Societats filials

Quines són les tasques més habituals dels geògrafs i com han canviat al llarg del temps?

La geografia acadèmica i universitària al nostre país neix de la mà de la història i molt lligada a l’ensenyament. Es tractava de situar els indrets en un mapa i poca cosa més. A partir dels anys setanta, per influència francesa i anglosaxona, la geografia surt de les aules universitàries i comença a entrar a les administracions públiques. Posteriorment, s’expandeix cap al sector privat, que en molts casos dona servei a les administracions. L’interès per la geografia creix gràcies al desenvolupament tecnològic: comencen a sorgir els sistemes d’informació geogràfica (SIG). 

Tradicionalment, la geografia s’ha organitzat en dos grans àmbits o temàtiques. La geografia humana i la geografia física. La primera estaria més a prop de la sociologia, de l’economia i de les ciències socials. La segona estaria més a prop de la geologia, de la biologia i de les ciències ambientals. La síntesi de totes dues dona lloc a una tercera branca: la geografia regional. Aquesta amplitud ha donat lloc a perfils professionals molt diferents. Per exemple, hi ha geògrafs que es dediquen a la climatologia. També n’hi ha en l’àmbit dels incendis forestals i en la gestió dels boscos. Altres estudien l’evolució del paisatge, l’urbanisme o la mobilitat. 

L’esclat dels estudis de geografia a Catalunya succeeix a principis de l’any 1930, tot i que té les seves arrels en l’excursionisme científic des del darrer quart del segle XIX. De fet, la Societat Catalana de Geografia, creada l’any 1935, és una de les primeres filials de l’IEC. L’origen de la SCG és fruit de la relació entre Pau Vila i Josep Puig i Cadafalch, que va ser un dels membres fundadors de la Societat.

Com definiríeu geografia?

Sovint diem, mig de broma, que la geografia és ‘allò que fan les geògrafes i els geògrafs’. Més en concret, els professionals de la geografia aporten una mirada espacial i territorial sobre les problemàtiques més diverses.

La geografia aspira a ser una ciència però sovint és molt ideològica...

Cert. Com a ciència social, estudia les societats humanes a través del prisma territorial. Després hi ha eines, com la cartografia i els mapes. Aquestes eines no només serveixen per a analitzar i estudiar el territori, també es fan servir per a actuar sobre el territori. Els enginyers de camins, quan volen fer una carretera, utilitzen el mapa. I els militars, quan volen atacar o defensar un territori, també. Actualment, els mapes es fan des dels satèl·lits, per fotografia aèria a través d’un procés molt tècnic. 

La geografia interessa als joves? 

Aquesta és una qüestió que preocupa molt a la SCG. Ara ens trobem que cada cop hi ha menys geògrafs entre el professorat d’ensenyament secundari i batxillerat, perquè el màster per accedir-hi atrau altres col·lectius, sobretot d’història. Constatem una pèrdua d’interès per la geografia, especialment entre les noies. 

Quin és el perfil dels socis de la Societat Catalana de Geografia?

Els perfils professionals han anat canviant. Entre els fundadors de la SCG no hi havia cap geògraf pròpiament, atès l’absència d’estudis superiors de geografia. El primer president, Pau Vila, era pedagog, i també hi havia enginyers, militars, arquitectes i juristes. Una diversitat de persones interessades en la geografia. Quan a partir dels anys 1960 s’institucionalitza la geografia acadèmica —l’any 1966 es crea el primer Departament de Geografia a Catalunya, a la Universitat de Barcelona—, comencen a llicenciar-se els primers geògrafs catalans, com va ser el meu cas.

Actualment la SCG té gairebé cinc-cents socis, dos terços d’homes i un terç de dones. En els estudis universitaris de grau les xifres són encara més desequilibrades: ara com ara és una carrera molt masculina, amb un 74 % d’homes i el 26 % de dones (nombre d’alumnes matriculats de les nou universitats públiques del domini lingüístic català, en què s’imparteix el grau de geografia, agregats per als cursos 2016-17 a 2022-23). 

Els dos premis que atorga la SCG porten el nom de Lluís Casassas i Joan Vila Valentí...

Fa dues dècades que la SCG va instaurar el Premi Lluís Casassas. Va ser el president que va fer d’enllaç entre els fundadors de la SCG i les generacions més joves. Va organitzar el Primer Congrés Català de Geografia, celebrat l’any 1990, un acte d’una gran transcendència, equivalent en volum al congrés d’EUGEO que s’ha celebrat a Barcelona a principis d’aquest mes de setembre. Va ser un congrés que va portar moltes dificultats, fins al punt que Lluís Casassas es va posar malalt i va morir pocs mesos després. Va ser un dels grans impulsors de la Societat i aquest premi, que és per a treballs de cursos universitaris, siguin de grau o de màster, reconeix la seva tasca.

Pel que fa al Premi Joan Vila Valentí, que fins al 2019 es dedicava a Josep Palau Vera, pedagog i mestre de Pau Vila, s’adreça a treballs de recerca que es fan durant el batxillerat. Quan va morir Joan Vila Valentí, l’any 2020, l’anterior president de la SCG, Josep Oliveras, va proposar homenatjar el fundador del Departament de Geografia de la Universitat de Barcelona atorgant-li el nom del premi. Enguany s’ha convocat la tercera edició del premi amb el nom renovat.

Quines són les activitats més habituals que feu?

A més a més de les sortides, fem conferències, debats, presentacions de llibres… La majoria de les activitats les fem a la seu de l’IEC, però la nostra voluntat és descentralitzar els actes i fer-ne arreu del territori, amb la col·laboració dels departaments de geografia de les universitats. Volem arribar a tot el domini lingüístic per promoure la difusió de la geografia i trencar amb un cert barcelonacentrisme, atès que una proporció elevada de socis i sòcies són de Barcelona i rodalia. 

També fa un parell d’anys que hem començat a fer seminaris doctorals. Es tracta de sessions de presentació de tesis doctorals en procés. També publiquem la revista semestral Treballs de la Societat Catalana de Geografia, que està en procés d’indexació. Paral·lelament, hem editat el primer número de la revista anual Crònica de la Societat Catalana de Geografia, en què s’explica què fem. A més, cada any publiquem un llibre. Ja n’hem publicat una vintena. https://scgeo.iec.cat/publicacions/

També treballen en l’àmbit internacional…

Cert. Per una banda, som membres de la Unió Geogràfica Internacional, creada l’any 1922. Des d’abril d’aquest any, la SCG i la Royal Scottish Geographical Society han estat admeses com a membres corresponents. I també som socis de ple dret d’EUGEO, que és l’associació europea de societats geogràfiques, creada el 1994. Cada dos anys organitza el seu congrés en col·laboració amb algun dels seus socis, com el que a principis d’aquest mes ha tingut lloc a Barcelona. L’organització ha estat un gran repte per a la Societat, però el treball de la Junta de Govern, dels voluntaris i de moltes altres persones ha permès tenir un gran èxit de participació i d’imatge per a la geografia catalana.