 |
Març-abril de 2014 | Núm. 41 | ISSN: 2013-4673 | Crèdits |
scaterm.iec.cat |
En aquest número…
Les nostres notíciesTaula rodona: «La terminologia instrumentalitzada. Quan els termes no són neutres ni innocents»La SCATERM ha organitzat una taula rodona en què es debatrà fins a quin punt qüestions ideològiques o pressions econòmiques, polítiques i socials poden afectar formalment o conceptualment els termes propis d’una àrea de coneixement. El debat comptarà amb la participació de Silvia Senz (hispanista i editora, i coautora del llibre El dardo en la academia), Carolina Santamaria (cap de les Oficines Lexicogràfiques de l’IEC), Margarida Sanjaume (cap dels Serveis d’Assessorament Lingüístic del Parlament) i Ferran Domínguez (lletrat del Parlament i professor de dret constitucional). Moderarà la taula Miquel Strubell, director de la Càtedra de Multilingüisme de Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
A més dels participants esmentats, l’acte comptarà amb una fila zero de convidats per l’organització que, pel seu perfil professional, poden fer aportacions enriquidores al debat. Aquest acte tindrà lloc a la Sala Nicolau d’Olwer de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona) el dia 8 de maig. L’entrada és gratuïta, però cal inscriure-s'hi prèviament, ja que la cabuda de la sala és limitada. Trobareu tota la informació al web de la SCATERM. La col·lecció «Memòries», en format EPUBTal com vam anunciar en el Butlletí anterior, els socis de la SCATERM ja han rebut un enllaç per a descarregar-se el volum 4 de la col·lecció «Memòries de la Societat Catalana de Terminologia» en format EPUB, que ha esdevingut el primer llibre que l’IEC publica amb aquest format digital. El format EPUB permet una lectura més còmoda des de dispositius de lectura mòbils. També és possible llegir un EPUB des del PC si es disposa d’un programa que ho permeti. Si no en teniu cap, us podeu descarregar gratuïtament el lector Calibre. Recordeu que també podeu accedir al contingut d’aquest llibre en format PDF des del Portal de Publicacions de l’IEC. La SCATERM, al FacebookLa Junta de la SCATERM ha obert un compte de Facebook amb l’objectiu de difondre més fàcilment la tasca que es duu a terme des d’aquesta societat i altres informacions relacionades amb el món de la terminologia. Aquesta pàgina és activa des del 20 de febrer i s’hi publiquen notícies dos cops per setmana aproximadament. Des de l’estrena fins ara (fa tot just un mes i mig) ja hi ha 238 seguidors. Seguiu-nos al El terme és notícia… a l’OBNEOImaginari
Els exemples permeten observar que imaginari, per un procés de conversió, actua com a substantiu i que sovint és la base de sintagmes prou lexicalitzats com imaginari col·lectiu. En el DIEC2 trobem exemples nombrosos de conversions com la d’imaginari: aviari -ària o dentari -ària (adjectiu i masculí). En aquests casos, l’adjectiu fa referència als ocells i a les dents, respectivament, mentre que el mot com a nom masculí adopta un significat més específic: el primer, en agricultura, ‘Instal·lació adequada per a la cria i observació d’ocells’ i, el segon, en zoologia, ‘Os del maxil·lar inferior […]’. Pel que fa al significat de imaginari, tal com recull el Diccionario de la lengua española de la Real Academia Española (DRAE) en l’avanç de la 23a ed., es distingeixen tres accepcions diferenciades:
En castellà, aquest neologisme es va documentar per primera vegada a l’Observatori uns quants anys més tard que en català, el 2003, i també s’ha recollit de manera constant fins que ha entrat al DRAE. Si consultem els diccionaris d’altres llengües romàniques com el francès o l’italià, podem observar que ja recullen aquest canvi de categoria gramatical. Pel que fa al francès, Le Petit Robert de la langue française i Le Trésor de la langue française informatisé el documenten, i en italià, també està registrat tant en Dizionario della lingua italiana de Sabatini i Coletti com en el Grande dizionario Hoepli italiano di Aldo Gabrielli. Després de mostrar aspectes clau per a la incorporació d’un mot o accepció nous en una obra lexicogràfica, com la freqüència i l’estabilitat de l’ús, així com el tipus de formació i la correlació en d’altres llengües, pensem que és pertinent que aquest mot figuri no només en el nostre imaginari, sinó també en les obres lexicogràfiques. Elisabet Llopart Saumell El terme és notícia… a la Xarxa VivesQuè se’n sap del chemobox?A diverses universitats catalanes i altres organismes s’usa l’expressió chemobox o chemo-box per referir-se a uns recipients o contenidors de color groc i de dimensions més aviat reduïdes (entre 1 i 10 litres de capacitat) destinats a dipositar-hi especialment objectes tallants o punxants contaminats amb productes biològics. Se’n parla a la UB, a la UAB, a la UPC o a l’Agència de Salut Pública de Catalunya.
Tot i que podem trobar aquest mot en textos en anglès, és especialment usat en neerlandès. De fet, la Wikipedia en neerlandès és l’única que inclou l’entrada chemobox. També s’ha trobat un document de l’Ajuntament d’Eindhoven (Països Baixos) en què es diu explícitament que és un terme neerlandès («You can collect small hazardous waste in your chemical wastecontainer (chemobox in Dutch) or, if you do not have one, in another suitable container»). Possiblement, doncs, el mot es va crear als Països Baixos, encara que es fes amb formants anglesos. Pel que es desprèn de la documentació recopilada, sembla que als Països Baixos els chemoboxs (o chemoboxes, si mantenim la forma de plural anglesa) són contenidors hermètics que les autoritats van començar a distribuir als ciutadans durant la dècada de 1980 perquè s’hi dipositessin klein chemisch afval, és a dir, objectes o productes contaminants d’origen domèstic i generalment de petites dimensions. Els residus que s’hi llencen són piles, bombetes, fluorescents, pesticides, insecticides, medicaments, termòmetres, agulles, pintura, vernís, aiguarràs i altres residus de bricolatge, reveladors i fixadors fotogràfics, bateries de cotxe, gasolina, oli de motor i líquid de fre, entre d’altres. Fora d’això, no s’ha trobat més informació sobre el possible origen de la paraula. Ni s’ha trobat cap indici que es tracti d’una marca registrada. És un misteri, doncs, com ha arribat aquesta denominació als nostres laboratoris i ha passat a designar un recipient per a un ús tan específic. En molts documents, no apareix aquest nom, però no n’hi ha cap de substitutiu, sinó simplement expressions descriptives: contenidor groc, contenidor rígid, envàs imperforable, envasos reglamentaris resistents a la punció, etc. Vist tot això, sembla que és preferible evitar aquesta denominació, perquè és un manlleu (de no se sap ben bé quina procedència) i perquè el nom no s’ajusta a la cosa (per tant, no té sentit intentar fer-ne una adaptació). A més, tampoc no se’n fa un ús universal que en justifiqui l’adopció. Potser no ens havíem trobat mai amb un cas com aquest, en què s’haurà de desaconsellar l’ús d’un terme sense saber ben bé d’on ha sortit. Xènia Giménez Galiano (estudiant en pràctiques de la UPF) NovetatsButlletí d’Informació del TERMCAT, núm. 29 Butlletí d’Informació del TERMCAT, núm. 30 Puntoycoma, 136 (butlletí dels traductors espanyols de la Unió Europea) Terminologia bàsica de l’administració electrònica i els processos (TERMCAT) AgendaThe Seventh EAFT Terminology Summit (Barcelona, 27-28 de novembre de 2014). Data límit per a la presentació de resums, 18 d’abril. Perfils terminològicsFent un repàs, observe que m’he relacionat molt amb la terminologia, poc amb la faceta més professional i disciplinada dels terminòlegs i molt amb la faceta més utilitària dels seus productes. Faig de tècnic lingüístic —ni tan sols de lingüista— des de fa ja uns quants anys, des de mitjan anys noranta del segle passat. Això volia dir —i vol dir encara— en l’Administració de la Generalitat Valenciana que som «eixos del valencià», expressió que conté connotacions de superflu, de política de salvació nacionalista o de saviesa pedant, tot barrejat en proporcions diferents. La cosa és que em vaig formar en la Facultat de Filologia, així que la meua perspectiva de treball tenia a vore amb classes de llengua i literatura en un institut i no amb el maneig de bases de dades, diccionaris i vocabularis més o menys endreçats. No ho recorde gens, però trobe que vaig conèixer l’existència del Termcat a través del setmanari El Temps. Tanmateix, no vaig comprovar que eixe organisme em podia ser útil fins que vaig arribar a treballar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. Allà, les necessitats per a la correcció i la traducció de les disposicions oficials mos feen acudir —després de consultar les obres publicades en paper— a la consulta telefònica amb els serveis lingüístics de la Conselleria de Cultura valenciana, amb serveis municipals diversos i, molt sovint i complementàriament, amb el Termcat. Així, la meua relació amb la terminologia ha estat molt més estreta, almenys des del punt de vista de l’aprofitament. Les necessitats de la faena del que denominaven «promoció de l’ús del valencià» convidaven a la recerca de recursos lèxics estables i generals per als llenguatges que es fan servir en l’Administració, des dels retolets de les oficines fins als vocabularis d’especialitat que ja s’estaven elaborant. I, és clar, en aquells anys, qui no havia elaborat un model, un recull o un vocabulari estava pensant que ja ho havia d’haver fet (i també que tot estava per fer i tot era possible, vaja). Després dels interinatges administratius fent de tècnic mitjà d’assessorament lingüístic i d’assessor lingüístic, fa més d’una dècada que sóc funcionari de les Corts Valencianes, on faig de transcriptor corrector dels debats parlamentaris. També ací anem elaborant les nostres pròpies compilacions terminològiques, que hem convertit en un blog, el Vocabulari del Diari de Sessions (només per a ús intern), on incloem tot de sigles, noms de persones, càrrecs, termes d’especialitat, termes habituals o termes curiosos i, quan convé, les pronúncies més diverses i aproximades. El blog servix tant per a compartir la grafia com per a localitzar els termes que els diputats deixen enregistrats durant els debats parlamentaris, debats en què sovint es complix el refrany alemany citat (en eixa mateixa llengua: vam haver d’afinar l’orella) per un diputat fa uns quants mesos: «Reden ist Silber, Schweigen ist Gold» (‘la paraula és argent, el silenci és or’). En fi, la meua primera faena terminològica, una «llista» per a ús dels serveis i dels funcionaris on anava ocupant llocs de treball es convertí en webs i blogs diversos, aprofitant sempre els recursos que les diferents fonts terminològiques anaven llançant, des de les universitats fins al referent principal, és clar, el Termcat, part omnipresent en este àmbit. Ara mateix, conserve un document en l’ordinador amb un fum d’equivalències del camp del dret que són una refosa personal molt anterior a l’aparició del Diccionari jurídic català de l’Institut d’Estudis Catalans o del Vocabulari jurídic de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Amb eixa base vaig compilar la fitxa «Vocabulari de dret» (einesdellengua.com/Fitxes/ Textos/D/vdret.htm). I en eixe mateix web, Eines de Llengua (einesdellengua.com ), podeu localitzar la major part de les meues activitats relacionades amb la terminologia, com ara la secció titulada «Fitxes de dubtes i terminologia», que encapçala el Multicerca (einesdellengua.com/ Multicerca/entorn.htm). Miquel Boronat Cogollos El web recomanatRebotiga lingüística de farmàciaEls Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona, amb el suport de la Comissió de Política Lingüística de la Facultat de Farmàcia, han elaborat el recurs Rebotiga lingüística de farmàcia, un web que té l’objectiu de contribuir a millorar la qualitat lingüística dels textos acadèmics en català en el camp de la farmàcia. Tot i que és un recurs que pot ser útil per a tots els col·lectius, s’adreça especialment als estudiants que han de crear textos escrits o orals d’aquest àmbit acadèmic. La Rebotiga s’organitza en els apartats següents:
Núria Castells | ||||||
 |
