Novembre-desembre de 2013 | Núm. 39  |  ISSN: 2013-4673 |  Crèdits

scaterm.iec.cat

En aquest número…

Les nostres notícies

Tal com vam anunciar en un correu als nostres socis, ben aviat veurà la llum el volum 4 de la col·lecció «Memòries de la Societat Catalana de Terminologia» amb el títol La terminologia en les ciències de la vida, en la química i en el món educatiu.

Les limitacions econòmiques i les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies ens han empès a fer la que serà la primera publicació en format EPUB de l’IEC. El format EPUB (electronic publication) permet llegir el text còmodament en dispositius mòbils, i el programari de lectura serà descarregable gratuïtament per als socis. El contingut del llibre, però, serà d’accés universal en format PDF. També s’ha considerat oportú fer-ne un tiratge limitat en paper, que anirà destinat principalment als autors, al Dipòsit Legal, al Servei de Documentació i Arxiu de l’IEC i com a reserva.

El terme és notícia… a l’OBNEO

El minut de glòria per a mediàtic

Segons les dades de l’OBNEO, aquest adjectiu es recull cada any un gran nombre de vegades en els buidatges que es realitzen. A més, podem observar que —tot i que la freqüència d’aparició sempre ha estat elevada—, a partir de l’any 1998, l’ús augmenta de manera notòria i des de llavors i fins ara ha anat consolidant la presència en la llengua catalana. Es tracta d’un adjectiu molt arrelat en l’ús i, a més, difícilment substituïble per un altre, tal com s’observa en contextos com els següents:

• «L’anul·lació ahir del Ral·li Lisboa-Dakar és un gran èxit mediàtic per a Al-Qaida, a la qual permetrà donar la imatge als seus seguidors que les seves hosts senyoregen per les immensitats saharianes.» [El Periódico, 05/01/2008]


• «Una pel·lícula que ha creat un fenomen mediàtic, de públic, reconeixement professional i autoconsciència col·lectiva que a Catalunya es podia abordar també un cinema de característiques culturals amb projecció majoritària.» [La Vanguardia, 25/05/2011]


• «En quinze anys el panorama mediàtic ha canviat moltíssim però Saber y ganar s’ha mantingut, discret però constant.» [Ara, 18/02/2012]

Cal tenir en compte, també, que diccionaris d’altres llengües romàniques inclouen ja aquest adjectiu, la qual cosa fa pensar que també se n’hauria de considerar la inclusió al DIEC2. En el cas del castellà, el Diccionario de la lengua española de la Real Academia Española inclou mediático; el mateix succeeix en francès, ja que médiatique es troba a Le Grand Robert (GR), i en italià, en què trobem mediatico al Dizionario Hoepli i al Dizionario Zingarelli.

Si bé com a formació catalana (o castellana) és anòmala, ja que l’anglicisme adaptat mèdia no és recollida — tot i que el GD62 sí que ho fa i que el DIEC2 en recull un derivat per prefixació (multimèdi―, és probable que l’adjectiu hagi entrat en català i castellà a través del francès (médiatique), que el GR recull ja documentat el 1983.

Segons les dades que acabem de presentar, creiem que caldria, doncs, considerar seriosament la inclusió de mediàtic -a en el DIEC2, i enriquir, així, el lèxic del català amb un terme més, tal com ja han fet altres llengües.

Eva Garcia
Observatori de Neologia

El terme és notícia… a la Xarxa Vives

Estudiants que vénen i estudiants que se'n van

D’un quant temps ençà, la globalització ha passat a ocupar una part força important de les nostres vides, i això també ha repercutit en el món universitari, que es va internacionalitzant cada cop més. Sempre que hi ha avenços en qualsevol àmbit, la llengua —en aquest cas, la terminologia— s’enriqueix amb la incorporació de noves formes, moltes vegades procedents de l’anglès, que s’ha convertit en lingua franca de la ciència i la recerca. Així, doncs, en aquest context hi ha estudiants universitaris que marxen a fer una estada en una universitat estrangera i n’hi ha molts altres que vénen a fer una estada en universitats de la Xarxa Vives.

© robertrazrblog

En aquest àmbit, les administracions universitàries catalanes han recorregut a les expressions in i out per designar els fluxos d’estudiants que fan una estada acadèmica temporal en una altra universitat, institució o empresa (en el marc d'un programa o conveni de mobilitat internacional o després de presentar una sol·licitud individual): in quan els fluxos són d'entrada i out quan són de sortida.

D’aquesta manera, és usual de veure utilitzades expressions com estudiants in i estudiants out. Des d’un punt de vista formal, és una creació híbrida: amb un mot català que fa de nucli,  estudiant,  i un ordre sintàctic català,  i unes preposicions angleses, in i out, que fan de modificadors. No es tracta ben bé d’un manlleu, ja que els equivalents anglesos són incoming students o inbound students i outgoing students o outbound students.

De quina manera ho hauríem de dir en català? És que la llengua no disposa de recursos propis per dir-ho sense haver de recórrer als mots anglesos in i out? Nosaltres pensem que sí. I a la xarxa es troben les diverses solucions a què recorren algunes universitats per designar aquest fenomen, com estudiants d’entrada, estudiants de sortida, estudiants que arriben, estudiants que vénen, estudiants que se’n van, estudiants que marxen, estudiants entrants i estudiants sortints.

Tenint en compte que partim d’un terme anglès molt curt i concís, es tracta de buscar una solució que mantingui aquest esperit, sobretot quan s’ha d'utilitzar en textos sinòptics, com ara taules. En aquest sentit, els termes estudiant entrant i estudiant sortint, formats per un nom acompanyat d’un adjectiu procedent d’un participi present llatí, recullen perfectament aquests requisits. De fet, són les formes que es proposen al Higher education lexicon, (http://www.upc.edu/slt/helexicon/), del Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya.

A favor d’aquesta proposta, doncs, hi ha la simplicitat (és una fórmula breu), la transparència (s’entén perfectament), l’ús (hi ha força universitats que l’usen) i l’adequació a un registre formal.

Arantxa Tévar
Servei Lingüístic
Universitat Rovira i Virgili

Novetats

Butlletí d’informació del TERMCAT, núm. 24

Butlletí d’informació del TERMCAT, núm. 25

Butlletí d’informació del TERMCAT, núm. 26

Diccionari de gemmologia (Termcat)

Digital.cat. El lèxic català de l’era digital (Barcanova; Termcat)

Terminologia comptable de les NIIF (SL de la UB)

Terminologia de les festes de Menorca (Termcat)

Terminologia del manga (Termcat)

Vocabulari terminològic LGTB (Termcat)

Nous termes normalitzats (DOGC)

Puntoycoma, 133 (butlletí dels traductors espanyols de la Unió Europea)

Puntoycoma, 134 (butlletí dels traductors espanyols de la Unió Europea)

Agenda

GLAT 2014: «Adaptations aux Diversités : médiations et traductions, approches interdisciplinaires» (Brest, 2-4 de juny)

Perfils terminològics

Rosa Colomer, in memoriam

Poc després del seu traspàs, la Junta de la SCATERM va fer arribar la seva més sincera expressió de condol i de solidaritat a la família en uns moments tan dolorosos. Fortament colpits per aquesta pèrdua definitiva, en aquella carta restàvem compromesos a guardar-ne la deguda memòria.

En el nostre cas, es tracta encara més d’un deure de gratitud perquè la Rosa va ser membre de la Comissió Gestora de la Societat del maig del 2001 al febrer del 2002.

Aquesta vinculació, que venia de lluny i que s’ha mantingut al llarg dels anys en les diferents activitats terminològiques en què hem participat plegats, ens duu ara a voler compartir amb tots vosaltres la seva memòriaper mitjà de vivències personals que ens hi han acostat:

• «La Rosa i jo vam ser companys de classe el darrer any de facultat, poc després vam compartir durant un temps assaigs i concerts de la Coral Sant Jordi, i, més recentment, vam estar a prop en l’àmbit professional, per les meves col·laboracions amb el Termcat quan ella ja n’era la directora. Gràcies, Rosa. » Agustí Espallargas (vocal de Comunicació)

• «Per mi, la Rosa ha estat la persona que, amb paciència i perseverança, va aconseguir crear un espai de trobada i col·laboració permanent entre serveis lingüístics universitaris i Termcat. És un espai que hem de continuar alimentant i cuidant en nom seu.» Àngels Egea (vocal del Butlletí)


• «Amb la Rosa vaig compartir la gestació de la SCATERM, quan formàvem part de la Comissió Gestora, hores i hores  intercanviant idees per definir què volíem i com volíem que fos la primera Associació Catalana de Terminologia.» Ester Bonet (secretària)


• «Vaig conèixer la Rosa fa molts anys, en un Termcat acabat d’estrenar, totes dues fent de becàries. Jo diria que gairebé trenta anys més tard, es prenia la terminologia amb la mateixa empenta i alegria.» Judit Freixa (vicepresidenta)   


• «En les lògiquess, encara que poc sovintejades, trobades de la SCATERM i el Termcat, la presència de la Rosa era garantia d’ambient afable i col·laboració fructífera.» Jaume Martí (president)


• «Des del primer dia que la vaig conèixer, arran de la meva col·laboració amb el Termcat, la Rosa sempre em va semblar una persona molt propera. També m’agradava la gran capacitat que tenia per a desenvolupar el càrrec. Com a persona i com a professional, la trobarem a faltar.» Teresa Miret (tresorera)

Junta Directiva de la SCATERM

El web recomanat

Els enllaços del Termcat, a Delicious

Delicious és un servei gratuït de gestió d’adreces d’interès per mitjà del web. Així, enlloc de desar localment les adreces d’interès en el nostre navegador, podem desar-les a Delicious i recuperar-les des de qualsevol dispositiu i a qualsevol lloc. Cada enllaç es pot etiquetar per a fer més fàcil la recuperació de la informació. A més, Delicious permet compartir els enllaços amb altres usuaris del servei.

El Termcat, per mitjà de Delicious, ha posat a disposició dels usuaris tots els enllaços a diccionaris i glossaris especialitzats de diferents àmbits temàtics que ha anat recopilant al llarg dels anys. En el moment de fer pública aquesta informació, s’hi havien abocat més de 1.250 enllaços, etiquetats segons les llengües que contenen i els tema de què tracten. El Termcat ens convida a consultar-los i a suggerir tots els enllaços que hi trobem a faltar.

Àngels Egea
Vocal de la SCATERM
Serveis Lingüístics de la UB