 |
Març-abril de 2013 | Núm. 35 | ISSN: 2013-4673 | Crèdits |
scaterm.iec.cat |
En aquest número…
Les nostres notíciesCarnet de sociLa Junta de la SCATERM ha considerat oportú de sol·licitar un carnet personal i intransferible per als socis individuals de la SCATERM, com també han fet altres societats filials de l’IEC. Aquest carnet permet també l’accés a la Biblioteca de Catalunya i a les biblioteques del sistema universitari de Catalunya, i, més endavant, s’hi aniran afegint altres avantatges, com ara descomptes en museus, teatres, etcètera. La secretaria administrativa de la SCATERM es posarà en contacte amb els socis individuals per tal que facilitin les dades necessàries per a la tramitació del carnet. XI Jornada de la SCATERMBen aviat es farà públic el programa definitiu de la XI Jornada de la SCATERM: «La terminologia en el món educatiu». La Jornada, que es desenvoluparà durant la tarda del 10 de maig i el matí de l’11, comptarà amb la participació dels conferenciants Mercè Izquierdo i Joan Mallart, una taula rodona on es debatrà el paper de la terminologia a l’aula (amb representants de l’ensenyament secundari, del món editorial i del Termcat), dos tallers (a càrrec de Rosa Estopà i Eva Cabrera) i diverses comunicacions. El terme és notícia... a l’OBNEOAnticrisi, un adjectiu massa freqüent perquè sigui neològic
Segons les dades de l’Observatori de Neologia, és un dels neologismes més antics i més freqüents. Efectivament, no és una creació passatgera, i si avui és freqüent per la crisi econòmica mundial, en dècades anteriors ho ha estat per altres crisis econòmiques, polítiques, socials o militars. En la premsa trobem diàriament exemples de mesures anticrisi (el sintagma més lexicalitzat amb l’adjectiu anticrisi ) i també de pactes anticrisi, plans anticrisi o cimeres anticrisi. Però una lectura atenta ens deixa veure que les possibilitats combinatòries d’aquest adjectiu van més enllà i que s’adjunta a un bon conjunt de noms per formar sintagmes que indiquen explícitament l’objectiu de lluita contra la crisi. En són exemples els decrets anticrisi, les propostes anticrisi, els acords anticrisi, els incentius anticrisi i tota mena d’estratègies anticrisi. A més, trobem usos metafòrics que fan referència a aquesta lluita, com podem veure en els exemples següents:
Creiem que la lexicografia catalana hauria de donar entrada a aquest mot, com ho han fet fa molt poc altres llengües romàniques com l’italià (Lo Zingarelli, 2004) o el castellà: el Diccionario de la lengua española ja conté en la versió en línia, i amb l’avís de «Artículo nuevo. Avance de la vigésima tercera edición» l’adjectiu anticrisis definit com «Que se emplea para combatir la crisis». Voldríem concloure el nostre comentari sobre aquest neologisme fent-ne notar l’ampliació semàntica que s’observa en exemples com els següents, en què anticrisi esdevé sinònim de ‘barat, econòmic’:
Judit Freixa Aymerich NovetatsButlletí d’informació del Termcat, núm. 18 Butlletí d’informació del Termcat, núm. 19 Puntoycoma, núm. 130 (butlletí dels traductors espanyols de la Unió Europea) Puntoycoma, núm. 131 (butlletí dels traductors espanyols de la Unió Europea) Treballs de Sociolingüística Catalana, núm. 22 (Societat Catalana de Sociolingüística) Vocabulari panllatí de les pneumopaties professionals (Realiter) AgendaInternational Terminology Summer School 2013 (15-19 de juliol, Colònia) (Termnet) Perfils terminològicsCom va néixer una necessitatLa necessitat d’estudiar la terminologia científica catalana va néixer en mi a l’hora d’iniciar la carrera de farmàcia, l’any 1980. Estava acabant la llicenciatura de filologia catalana i sentia un viu interès per conèixer què eren la biologia, la medicina i la química; perquè, bàsicament, els estudis de farmàcia consisteixen en una combinació d’aquestes tres matèries. No feia gaire que els docents universitaris impartien les classes en la llengua d’aquest país, i els dubtes que se suscitaven a classe —parlant, o escrivint a la pissarra— eren freqüents. Venint, jo, d’una facultat de lletres, tots els dubtes lingüístics que m’assaltaven a classe els anotava al capdavall del foli, en els mateixos apunts que prenia. Arribava a casa i consultava la Gran enciclopèdia catalana i… poca cosa més. D’aquestes notes a peu de pàgina va néixer, anys més tard, el meu Manual de català científic (Barcelona, 1992 i 1993). Sense que m’ho hagués proposat, aviat va córrer la veu que un servidor s’interessava pel llenguatge científic català. Va ser així com, en acabar la carrera, professors d’alguns departaments de la Facultat de Farmàcia em van demanar que els fes algunes sessions de terminologia de les seves àrees. Fou el moment d’ordenar el material que havia anat aplegant i de donar-li una estructura. De seguida vaig tenir clar que no em podia presentar a aquelles sessions amb una llista alfabètica de termes. Se’m va ocórrer de classificar el material seguint de prop l’esquema amb què les gramàtiques solen ordenar l’estudi de la llengua. I... ja va estar!: d’aquelles primeres sessions en derivaren seminaris, cursets i, més tard, cursos. Val a dir que, a diferència del que ha passat en altres àmbits territorials (per exemple, a les Illes Balears), al Principat els estudis de llenguatge científic no han entrat mai a formar part de cap programa oficial, amb rang acadèmic, en els diferents plans d’estudis que s’han anat succeint, ni en cap facultat de lletres ni en cap facultat de ciències. Sempre m’ha semblat curiós que a les facultats de filologia hi hagi l’assignatura de «Català col·loquial» i no hi hagi la de «Català científic». Carles Riera El web recomanatGlossary LinksLa Unitat de Coordinació Terminològica del Parlament Europeu (TermCoord) s’encarrega del manteniment de la base de dades IATE (comentada en el Butlletí, núm. 2) i de facilitar tota la documentació i recursos necessaris per al treball terminològic. Una de les eines que ofereix és Glossary Links, que, tal com s’explica en el seu blog, es una eina que permet seleccionar glossaris en línia (en sentit ampli) continguts en la base de dades del grup TermCoord.
Glossary Links no permet fer cerques al contingut dels glossaris, sinó únicament seleccionar els glossaris que, per la temàtica (category), pel títol (keywords) o pels autors o editors (source), poden ser de l’interès dels usuaris. També permet seleccionar les llengües (fins a un màxim de tres) que han de ser presents en els glossaris. Així, si, posem per cas, fem la cerca de glossaris de medi ambient que contenen el català, obtenim dos resultats, als quals podem accedir fent clic en el títol:
Àngels Egea | ||||||||
 |
