 |
Gener-febrer de 2013 | Núm. 34 | Crèdits |
scaterm.iec.cat |
En aquest número…
Les nostres notíciesTerminàlia, núm. 6
XI Jornada de la SCATERMS’està treballant en la preparació de la XI Jornada de la SCATERM, que aquest any tractarà de la terminologia en el món educatiu i comptarà amb la participació del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya. Ben aviat es faran públiques les dates i el lloc de la Jornada. Altres notíciesPremi pòstum a Lluís MarquetEl dia 15 de desembre va tenir lloc a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Premià de Dalt el lliurament del Premi Càrmina 2012, que el Consell Municipal de Cultura i l’Ajuntament van atorgar a títol pòstum a Lluís Marquet i Ferigle. Aquest premi es concedeix cada dos anys a la personalitat que ha destacat més en l’àmbit cultural del municipi. En l’acte van intervenir Josep Ferrer i Núria Aramon, lingüistes, i Salvador Alegret, catedràtic de química i membre de l’Institut d’Estudis Catalans. Lluís Marquet (1937-2011) era enginyer industrial i estudiós i divulgador del català en els camps de la ciència i de la tècnica. Entre les seves nombroses publicacions, destaquen els diccionaris tècnics (electrònica, mecànica, mesures) i el recull d’estudis sobre neologia Novetat i llenguatge. Les cròniquesPresent i futur de la terminologia catalanaEl 26 de novembre de 2012 M. Teresa Cabré i Castellví va donar una conferència a la seu de la Fundació Torrens-Ibern, al Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona, amb motiu d’una nova sessió dels seus «Diàlegs». Amb la introducció i la presentació prèvies de Jaume Martí, en la seva condició de membre del Patronat de la Fundació Torrens-Ibern, la doctora Cabré va començar la conferència amb els agraïments de rigor, tot recordant que feia trenta anys que havia participat en una taula rodona sobre terminologia catalana en aquesta mateixa institució. Entrant en matèria, i anticipant-ne el contingut, va dir que constaria de dues parts (terminologia i terminologia catalana, respectivament), que tractaria de fer breus per a deixar temps per al col·loqui. I. TERMINOLOGIA Va centrar el seu breu repàs en tres moments històrics diferenciats i tres maneres diferents de veure la terminologia: 1) els inicis, ’entorn de la figura d’Eugen Wüster (anys trenta del segle passat); 2) L’Oficina Quebequesa de la Llengua Francesa (anys seixanta) , i 3) les darreres tendències aparegudes els anys noranta. 1) L’enginyer elèctric austríac Eugen Wüster és considerat el pare de la terminologia, que es pot dir que va néixer de la seva mà en haver-la de menester per a les relacions comercials internacionals derivades de l’exportació de les serres mecàniques fabricades a les instal·lacions que eren propietat de l’empresa familiar. És famós el seu treball de compilació del diccionari esperanto-alemany, que forma el gruix de la seva tesi, considerada l’obra seminal de la ciència terminològica. Entre d’altres, la seva recerca sobre comunicació tècnica internacional va permetre la creació el 1936 del Comitè Tècnic de Normalització de la Terminologia, els principis de la qual contribuí a forjar. 2) L’Oficina Quebequesa de la Llengua Francesa és una institució del Govern del Quebec creada el 1961, que té per missió de contribuir a l’objectiu polític de la difusió del francès: en concret, definir i conduir la política del Quebec en matèria d’oficialització terminològica així com de francesització de l’Administració i de les empreses. Hi neix la noció de terminologia, i fruit del seu treball és Le grand dictionnaire terminologique i la Banque de dépannage linguistique, tots dos accessibles en línia en la seva seu d’Internet. 3) Als anys noranta del segle xx apareixen les tecnologies de la informació i la comunicació i a continuació se’n generalitza l’ús. Apareix, com a conseqüència, la lingüística computacional i amb ella les màquines, que han creat noves maneres de veure la terminologia, tant en la pràctica com en la teoria. En concret, i de la mà de la teoria comunicativa desenvolupada a la UPF, sorgeix una nova definició de terme com a «unitat lèxica que activa un sentit precís en unes condicions pragmàtiques i de discurs determinades». En aquest període, caldria destacar també l’aparició d’altres propostes terminològiques rellevants, com ara la socioterminologia, la sociolingüística cognitiva, la lingüística de corpus, la terminologia descriptiva (enfront de l’anterior terminologia prescriptiva), l’enfocament comunicatiu de la terminologia. II. TERMINOLOGIA CATALANA En referir-se, d’una manera introductòria, a la Llei de normalització lingüística i a la creació del Termcat (i als paral·lelismes que, salvant les distàncies, es poden establir amb L’Oficina Quebequesa de la Llengua Francesa, va començar fent dues constatacions a tall de resum del panorama actual: 1) D ’una banda, és molta l’activitat terminològica que s’està duent a terme actualmentt, no solament per part del Termcat sinó també d’altres grups diversos. I, no obstant això, a l’exterior no es coneix l’envergadura d’aquesta activitat global, sinó que només es coneixen les tasques dutes a terme pel Termcat i pel grup de l’IULA de la UPF. Sembla, doncs, que l’activitat pròpiament dita de terminologia en català es redueixi a la producció del Termcat. 2) De l’altra, malgrat que les possibilitats de treball en terminologia hagin evolucionat, i que passats gairebé trenta anys des de la creació del Termcat ja es pugui fer balanç de l’adequació del model que es va establir, es pot dir que no s’hi han fet pràcticament canvis. I, una vegada formulades les premisses anteriors, va concloure explicitant quins són els punts que al seu parer no estan prou ben resolts i va presentar aquests suggeriments alternatius: 1) Caldria recuperar el protagonisme dels especialistes catalans en l’elaboració de la terminologia, perquè potser d’alguna manera es va copiar massa literalment el model del Quebec. 2) Fóra desitjable arribar a una distribució de funcions entre institucions i grups de treball, sense competència entre ells. De tal manera que el Termcat assumís el paper exclusiu de coordinació, normalització i difusió, i confiés a d’altres organismes i grups de treball la producció de terminologia. 3) Semblaria més adequat que el Consell Supervisor, encarregat de la normalització dels termes, depengués directament de l’Institut d’Estudis Catalans. 4) Caldria potenciar més una cooperació lleial i adequada entre els diversos actors (amb distribució de tasques i reconeixement de la feina dels altres). 5) Finalment, es podria crear una xarxa de grups de treball en terminologia (a l’estil de la xarxa CRUSCAT per als grups de sociolingüística), que donés més unitat i visibilitat al treball terminològic en català. III. COL·LOQUI La recepció dels manlleus científics i tècnics va donar lloc a un debat molt animat i a un viu intercanvi de punts de vista sobre criteris que condicionen l’ús, no únicament terminològics, sinó també lexicogràfics i d’altre tipus. Miquel-Àngel Sànchez i Fèrriz El terme és notícia...L’oracle de Delfos també és un mètode
Aquest mètode es va crear a mitjan segle xx als Estats Units, amb el nom originàriament anglès Delphi method, on Delphi és la forma anglesa del topònim Delfos. Tal com s’explica en diverses fonts, com ara Gazing into the Oracle. The Delphi Method and its Application to Social Policy and Public Health, sembla que aquest nom no va ser proposat pels creadors del mètode, que ni tan sols el van trobar prou adequat, sinó per altres persones del seu entorn. Sigui com sigui, el nom Delphi method és el que s’ha imposat per a referir-se a aquesta tècnica. Per tot el que s’ha dit fins ara, que és el que s’ha pogut esbrinar sobre l’origen d’aquest terme, sembla que l’adaptació al català hauria d’haver estat mètode de Delfos o potser mètode Delfos. Però no és la proposta que hi ha recollida al Cercaterm, on trobem mètode Delphi. I passa el mateix en francès, on es proposa la forma méthode Delphi, en lloc de méthode de Delphes, des d’organismes que vetllen per la qualitat lingüística del francès, com ara l’Oficina Quebequesa de la Llengua Francesa (veg. Le grand dictionnaire terminologique). Es fa estrany que un cas aparentment tan simple d’adaptar a les altres llengües, hagi estat resolt per organismes oficials amb el manteniment de la forma anglesa del topònim. Potser hi ha alguna raó que ho justifica, però no és gaire coneguda, ja que hi ha altres veus que aposten clarament per l’adaptació total del terme, com es fa des de l’Idescat per al català, i des de Puntoycoma (núm. 121) per al castellà. I, entre la nombrosa bibliografia que hi ha sobre aquesta tècnica, no són pocs els experts que l’anomenen método de Delfos (en castellà) i méthode de Delphes (en francès). Àngels Egea
NovetatsButlletí d’Informació del TERMCAT, núm. 15 Butlletí d’Informació del TERMCAT, núm. 16 Butlletí d’Informació del TERMCAT, núm. 17 Diccionari de recerca clínica: farmacologia (Termcat) Difusió i ús dels termes: Espais Terminològics 2012 (Termcat) Llengua i Ús, núm. 52 (revista tècnica de la Direcció General de Política Lingüística) Fórmules químiques (Termcat) Puntoycoma, núm. 129 (butlletí dels traductors espanyols de la Unió Europea) Puntoycoma, núm. 130 (butlletí dels traductors espanyols de la Unió Europea) Revista de Llengua i Dret, núm. 58 (desembre de 2012) (revista de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya) Terminologia bàsica de les xarxes socials (Termcat) Vocabulari panllatí de les pneumopaties professionals (Realiter) El web recomanatLe grand dictionnaire terminologiqueEn aquest número del Butlletí s’ha fet referència en diverses ocasions a Le grand dictionnaire terminologique (GDT): a «Les cròniques», a «El terme és notícia…» i a les «Novetats», a propòsit de la publicació del Vocabulari panllatí de les pneumopaties professionals. Aquest vocabulari és un projecte de la Xarxa Panllatina de Terminologia (Realiter) que ha coordinat l’Oficina Quebequesa de la Llengua Francesa (OQLF), raó per la qual els termes s’han introduït al GDT, des d’on podeu consultar-los a partir de qualsevol de les llengües d’equivalència (consulteu, per exemple, el terme antracosi). El GDT és el banc de dades terminològiques de l’OQLF, que conté fonamentalment correspondències terminològiques entre l’anglès i el francès, però també pot contenir equivalències cap a altres llengües romàniques si algun organisme competent n’ha aportat la informació necessària. La funció i característiques del GDT són similars a les del Cercaterm del Termcat; és a dir, en tots dos casos es tracta de bases de dades terminològiques que tenen l’objectiu d’assegurar la implantació d’una terminologia correcta en la llengua del país i que tenen el suport dels òrgans de govern respectius per a poder dur a terme aquesta tasca. Per als lingüistes i terminòlegs catalans, és interessant de tenir en compte aquest recurs, perquè les solucions proposades per al francès poden ser útils per a trobar alternatives denominatives catalanes, especialment quan es tracta d’evitar un manlleu o un calc de l’anglès.
Àngels Egea
| ||||||||
 |
