 |
Setembre-octubre de 2012 | Núm. 32 | Crèdits |
scaterm.iec.cat |
En aquest número…
Les nostres notíciesPresentació de l’informe de la SCATERM al Ple de la Secció FilològicaEl 21 de setembre es va fer la presentació de l’informe de la Societat Catalana de Terminologia al Ple de la Secció Filològica. En aquesta presentació es van explicar els objectius generals de la SCATERM i les activitats que duu a terme. També es va remarcar especialment la voluntat de la SCATERM de col·laborar amb la Secció Filològica i amb els altres estaments de l’Institut en els treballs i els debats relacionats amb la terminologia propis d’aquesta institució (tal com recullen els Estatuts). Aquesta proposta de col·laboració es va concretar en dos grups d’intencions: a) Formalitzar el contacte amb les diferents seccions de l’IEC per plantejar-hi les qüestions que afecten l’ús de la terminologia i els reculls terminològics. Parar una atenció especial als processos relacionats amb el projecte Diccionari de Ciència i Tecnologia i amb el conveni signat amb l’IULA per al buidatge terminològic de totes les revistes de l’IEC. Procurar mostrar a les seccions el caràcter transversal de la terminologia i aconseguir nous associats que enriqueixin el bagatge temàtic dins de la SCATERM. b) Cooperar en les tasques de la Secció Filològica, amb una doble motivació. D’una banda, perquè, com les altres seccions, té la pròpia producció científica, en aquest cas de la recerca lingüística, amb l’ús de la terminologia que hi correspon. De l’altra, i sobretot, perquè té, a més, la tasca específica d’elaboració del diccionari general, la qual cosa fa que treballi a la frontera de la terminologia amb el lèxic comú, i amb uns objectius i unes exigències molt especials. La col·laboració de la SCATERM amb la Secció Filològica pot anar des de participar en el debat teòric fins a intervenir (en el terreny dels criteris) en les llistes de termes susceptibles de ser incorporats al diccionari i en l’elaboració de definicions. Aquest és un oferiment a mitjà termini, que podria ser objecte d’algun debat en comissió. I no descartem, com és lògic, qualsevol altra col·laboració que la Secció ens suggereixi. Jaume Martí (president de la SCATERM) Difusió internacional de la SCATERMEl primer objectiu de la Societat Catalana de Terminologia és afavorir la difusió de la terminologia en llengua catalana. Si bé aquesta difusió s’ha fet des de l’inicis de la Societat en l’àmbit nacional, la difusió internacional no pot quedar desatesa. Convé que les institucions i organitzacions internacionals amb interessos afins tinguin coneixement de l’existència de la SCATERM. Per això darrerament s’ha fet un esforç en aquesta línia i la Junta Directiva ha iniciat una tramesa internacional per correu electrònic amb informació bàsica sobre la Societat i la proposta d’intercanvis i col·laboracions. L’enllaç a Terminàlia en suport electrònic ens permet demostrar la qualitat de la feina que desenvolupa la SCATERM, al mateix temps que difon la revista internacionalment. La difusió s’ha orientat prioritàriament cap a societats, xarxes i centres de terminologia d’altres llengües, com l’Asociación Española de Terminología (AETER), l’Associazione Italiana per la Terminologia (ASSITERM), el Terminologicentret (DANTERM), l’Hellenic Society for Terminology (HELETO), el Deutsches Institut für Terminologie (DIT), la Sociedade Galega de Terminoloxía (SGAT), el Centre de Terminologie (TermBret) o el Terminologia eta Lexikografia Zentroa (UZEI ) . I també cap a associacions de terminologia, o relacionades amb la terminologia, de caràcter supranacional, com la European Association for Terminology (AET), la Direction Générale de la Traduction (DGT), Terminologies des Langues Latines Minoritaires (LINMITER), la Xarxa Iberoamericana de Terminologia (RITERM) i la International Network for Terminology (TermNet). Com que la Societat Catalana de Terminologia té caràcter científic, la difusió internacional també s’ha orientat cap a les revistes de temàtica terminològica que tenen més reconeixement en la comunitat científica: Terminology, Meta, Debate terminológico, TradTerm, TermNet news i Terminology, Science & Research, entre d’altres. Avui dia, però, per a poder-nos fer conèixer cal ser presents a la Xarxa. Per això, la SCATERM ja té entrada pròpia a la Viquipèdia en català i en espanyol, i molt aviat també en anglès i en francès. Judit Freixa (vicepresidenta de la SCATERM) Seminari de la SCATERM: «La nomenclatura química de la IUPAC en català»El propvinent 16 de novembre, coincidint amb la celebració de les festes de Sant Albert a la Facultat de Química de la Universitat de Barcelona, es farà el seminari de la SCATERM dedicat a la nomenclatura química de la IUPAC en català. El seminari es durà a terme a l’Aula Magna de la Facultat de Química de la UB i comptarà amb la col·laboració d’aquesta Facultat i de la Societat Catalana de Química (filial de l’IEC). Aquest seminari, que tindrà una durada de quatre hores (de 9.30 a 13.30 hores), comptarà amb la participació de Salvador Alegret, Jaume Vilarrasa, Joaquim Sales, Josep M. Mestres i Òscar Aznar. En les intervencions que s’hi desenvoluparan es farà una revisió dels criteris d’adaptació aplicats en les edicions catalanes dels llibres de la IUPAC i s’exposarà els continguts de cada obra. Altres notíciesPremi Enric Freixa i Pedrals de la Fundació Torrens-IbernLa Fundació Torrens-Ibern, creada l’any 1977 amb l’objectiu de promoure l’ús de la llengua catalana en els àmbits tècnic i científic, ha atorgat el Premi Enric Freixa i Pedrals corresponent a l’any 2011, per la qualitat lingüística de recursos materials docents virtuals del web MDX (Materials Docents en Xarxa), al professor Josep Maria Ribó, de la Facultat d’Enginyeria Informàtica de la Universitat de Lleida, pel treball Metodologia i tecnologia de la programació. El terme és notícia...Grelina o ghrelina?
Segons les fonts consultades, ens trobem que l’explicació etimològica varia, cosa que té conseqüències en la proposta catalana. Així, en el Collins Dictionary, per exemple, es diu que ghrelin està format per les primeres lletres del sintagma growth hormone releasing (‘alliberament d’hormona del creixement’) i per l’acabament -in, que és l’habitual en el nom de les hormones. Segons aquesta interpretació, es podria justificar el manteniment de la hac en el nom català (ghrelina). Però un article del prestigiós traductor mèdic Fernando A. Navarro, publicat a la revista de traducció mèdica Panacea amb el títol «¿Quién lo usó por primera vez? Grelina», explica que els descobridors d’aquesta hormona (Masayasu Kojima, Hiroshi Hosoda, Yukari Date, Masamitsu Nakazato, Hisayuki Matsuo i Kenji Kangawa) no van partir del sintagma anglès esmentat per a la creació d’aquest terme, sinó del formant protoindoeuropeu ghre! I així ho expliquen ells mateixos en un article publicat a la revista Nature, on podem llegir: «We designate the GH-releasing peptide ‘ghrelin’ (ghre is the Proto-Indo-European root of the word ‘grow’).» (M. Kojima et al., «Ghrelin is a growth-hormone-releasing acylated peptide from stomach», Nature (1999), núm 402, p.656). Navarro conclou que, si hem de partir del protoindoeuropeu, no hi ha raó per a mantenir la h en castellà, ja que el so protoindoeuropeu gh (que representa una velar sonora aspirada) ha donat paraules espanyoles amb g, com ara gaita < ghaido ‘cabra’. I el mateix es pot afirmar per al català. És clar que aquest raonament també es podria fer extensible a l’anglès, ja que la mateixa paraula indoeuropea ghaido ha donat en anglès goat (‘cabra’). Per tant, si hi ha una hac en l’arrel ghre de ghrelin en anglès, també hi podria ser en català i en espanyol. A més, i encara que els autors no ho expliquin, la feliç coincidència formal entre l’arrel protoindoeuropea ghre i les inicials del sintagma growth hormone releasing deu haver tingut un paper important en la tria d’una etimologia tan primigènia i erudita. Així, doncs, què hem de fer en català: ghrelina o grelina? Hi ha motius per a optar per qualsevol de les dues. Provisionalment, vam aconsellar la forma sense hac, ja que té l’avantatge de simplificar gràficament la forma i fer-la més adequada a les regles ortogràfiques del català. Però encara planen alguns dubtes sobre les nostres consciències. Àngels Egea (Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona) NovetatsButlletí d’Informació del Termcat, núm. 12 Butlletí d’Informació del Termcat, núm. 13 Diccionari de dret civil, en línia (Termcat) Llengua i Ús, núm. 51 (revista tècnica de la Direcció General de Política Lingüística) Puntoycoma, núm. 128 (butlletí dels traductors espanyols de la Unió Europea) [Conté una presentació de la SCATERM] Revista de Llengua i Dret, núm 57 (juny de 2012) (revista de l’ Escola d’Administració Pública de Catalunya) Terminologia de les festes patronals de Maó (Anna Tudurí Suaus; Termcat) AgendaPerfils terminològicsAmb aquesta col·laboració s ’inicia un nou espai destinat a descobrir diferents perfils professionals relacionats amb la terminologia. L’objectiu d’aquest apartat és descobrir, a través de les paraules dels seus protagonistes, les maneres amb què la terminologia es pot fer present en un entorn professional o en una activitat sense que en sigui necessàriament objecte d’estudi. Per això, tots els socis de la SCATERM esteu convidats a fer-nos arribar el vostre testimoniatge, ja que amb aquest apartat esperem poder contribuir a millorar el coneixement de les necessitats terminològiques de la societat catalana. El Servei Lingüístic de la UFECEl Servei Lingüístic de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) té una història que arrenca de lluny i que, per a moltes persones, és desconeguda. La Unió de Federacions va ser creada l’any 1933 amb Pompeu Fabra com a president, el qual ocupava també la presidència de la Federació Catalana de Tennis. De tots és ben coneguda la passió de Fabra per l’excursionisme, però és menys coneguda la seva afició al tennis i encara menys la seva implicació en la fundació de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya. L’entitat va desaparèixer després de la Guerra Civil, quan totes les institucions esportives van passar a mans del règim franquista. Malauradament, d’aquests primers anys, no queda pràcticament cap document; només es conserva un arxiu sonor de Ràdio Barcelona en què Fabra, com a president, presenta un programa radiofònic setmanal dedicat a l’esport català. L’any 1985, amb la reinstauració de la democràcia, la Generalitat crea per decret la Unió de Federacions Esportives de Catalunya. Havien passat quaranta-nou anys i hi havia molta feina a fer per a recuperar l’esport català, però la figura del primer president marcava també una voluntat de recuperar el català en l’esport. Així, un any després, el 1986, quan es va atorgar l’organització dels Jocs Olímpics a Barcelona, la UFEC es va posar a disposició del TERMCAT per ajudar en el que calgués en l’elaboració de les terminologies dels esports olímpics. L’any 1989 es va crear el Servei Lingüístic arran del conveni signat entre la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, el Departament de Cultura i la Secretaria General de l’Esport, i la maquinària es va posar en marxa amb un servei format per cinc tècnics i amb un únic objectiu: treballar per una plena normalització de l’ús del català en el món de l’esport. El Servei ha anat passant per diferents etapes, però sempre ha volgut arribar a abastar tot allò relacionat amb la llengua i l’esport i s’ha especialitzat en la terminologia esportiva. Pel que fa la seva relació amb la SCATERM, la UFEC va formar part de la Comissió Gestora de l’ACATERM (2002), va ser membre fundacional de l’ACATERM i la responsable del Servei Lingüístic de la UFEC n’ocupà la Secretaria fins al 2004 i la Tresoreria fins al 2006. Actualment, des del maig de 2012, en torna a ocupar la Secretaria. També forma part del consell de redacció de la revista Terminàlia des que es va crear l’any 2009. Ester Bonet (Llicenciada en Educació F ísica i en Filologia Catalana, | ||||
 |
