Setembre-octubre de 2011 | Núm. 26  |  Crèdits

scaterm.iec.cat

En aquest número…

Les nostres notícies

Seminari de la SCATERM

El propvinent 17 de novembre es farà el Seminari de la SCATERM «Terminologia de les ciències de la vida: criteris i recursos» a la Sala Pere i Joan Coromines. Aquest seminari comptarà amb la participació de la Societat Catalana de Biologia i del TERMCAT. Ben aviat us farem arribar els detalls del contingut del programa.

Assemblea General extraordinària

El mateix 17 de novembre, a les 9 h (una hora abans del Seminari), se celebrarà una Assemblea General extraordinària amb motiu de la votació d’una proposta de modificació dels Estatuts de la SCATERM. Els socis rebreu una circular amb la nova proposta i disposareu d’un termini per a poder presentar-hi esmenes.

Història de la SCATERM

Ja està disponible al web el text de la història de la SCATERM, que abasta des dels orígens fins a l’agost de 2008. Aquest text ha estat el resultat d’un procés llarg de recopilació de dades i materials que ha dut a terme Lourdes Pascual (vicepresidenta de la SCATERM des del 24 de maig de 2007 fins al 16 de març de 2010) i Josep M. Mestres (tresorer fins al 23 de setembre de 2011 i actual secretari), amb la col·laboració de Judit Freixa (vicepresidenta interina des de l’11 de febrer de 2011).

L’actual vicepresidenta, Judit Freixa, es farà càrrec de continuar la redacció de la història de la SCATERM fins al present.

El terme és notícia

Germinat, un mot que va creixent

Mixed Organic Bean Shoots. © Atelier Joly. CC BY-SA 3.0.

Fa un temps que s’ha posat de moda afegir llavors germinades de soia, alfals, blat, sèsam, fonoll… i fins i tot llenties o pèsols germinats de tres o quatre dies, no solament en amanides, sinó també en sopes, purés i plats de carn i peix.

En algunes cartes de restaurant comencen a aparèixer els «germinats de soia», «germinats de fonoll» o senzillament, «amanida de… amb germinats», al costat de «…amb brots de soia». Òbviament, l’entrada germinat no apareix —per la novetat— a l’Alcover-Moll ni al DIEC2.

Una qüestió prèvia: hi ha alguna alternativa a germinat? Grill? El mot grill ens remet immediatament a cítrics, a cadascuna de les parts en què s’organitzen mandarines, llimones, taronges i aranges; grillat té una connotació negativa o de tasca agrícola: si algú està grillat, és que no hi toca; si és un producte vegetal, és bo per a sembrar-lo, no per a menjar-lo. Per exemple, les patates se sembren a partir del moment en què són grillades; abans no es pot. Podríem considerar gèrmens, però no crec que arrelés per la connotació negativa que té. Germinació és l’ ‘acció o efecte de germinar’, no pas el resultat. Podria ser un candidat, però no crec que s’implanti.

Hi ha precedents? Uns quants, en aquest camp concret, el de l’alimentació: amontillat, batut, bescuit, bullit, confitat, estofat, gelat, gratinat, guisat, rebentat, remenat i rostit, la genuïnitat dels quals no es discuteix, tot i que gratinat i remenat no apareguin, com el mateix germinat, al DIEC2, i només aparegui un gratinat delfinès, com un hàpax, al Cercaterm.

Finalment, hi ha qui ha proposat brot. Tampoc no funciona, essent el brot únicament la part de la llavor —encara present— en amunt. Tot això considerat, i tenint present que en aquest cas hom menja les tres parts distingibles de la plàntula (protoarrel, llavor i brot), crec que germinat (‘llavor de cereal o llegum que ha començat el procés de transformació en plàntula en un medi artificial, per a consum immediat’) és perfectament acceptable, com ho són en altres camps allisada, benvinguda, detingut/da, afaitada, pentinat, aglomerat, contingut o retallada. La diferència entre participi i adjectiu, entre nom i adjectiu, és subtil, i el procés de nominalització, molt freqüent.

Joan Maria Romaní (Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya)

Novetats

Butlletí d’informació del TERMCAT, núm. 2

Diccionari terminològic de cartografia (ICC; TERMCAT)

Diccionari terminològic de fotogrametria (ICC; TERMCAT)

Flaixos d’Actualitat, núm. 77 (setembre de 2011) (butlletí de la Direcció General de Política Lingüística)

PuntoyComa, núm. 123 (butlletí dels traductors espanyols de la Unió Europea)

Vocabulari bàsic dels grans magatzems (TERMCAT; Govern d’Andorra)

Agenda

XIVè Col·loqui Internacional GLAT 2012: «Terminologia: textos, discurs i accés al coneixement especialitzat» (Gènova, del 14 al 16 de maig de 2012). Termini per a la presentació de resums: 2 de desembre de 2011.

El web recomanat

Books Ngram Viewer

El laboratori de Google (Google Labs) conté una aplicació anomenada Books Ngram Viewer que mostra informació gràfica sobre la freqüència d’ús de determinades expressions en el pla temporal. La informació s’extreu dels corpus que s’han creat a partir de Google Books. Actualment, hi ha corpus creats per a l’anglès, el francès, l’espanyol, l’alemany, el rus, l’hebreu i el xinès. No és possible, per ara, fer cerques per al català; esperem que aviat ho siguin.

Amb Books Ngram Viewer podem delimitar un espai temporal comprès entre l’any 1500 i el 2008, i cercar-hi qualsevol expressió per a un dels corpus disponibles. La gràfica ens mostrarà la freqüència d’ús de l’expressió cercada dins l’espai temporal indicat. Així, si cerquem el mot perestroika dins el corpus d’anglès per al període temporal comprès entre el 1900 i el 2008, podrem veure que es genera una gràfica que mostra que, dins els llibres indexats en aquest corpus, el mot perestroika apareix a partir de la segona meitat dels anys vuitanta i se’n parla poc a partir del 2000.

La línia de sota la gràfica ens permet accedir als textos dels llibres indexats en què apareix el mot, agrupats en segments temporals generats automàticament. Fent clic a sobre del segment temporal que ens interessa consultar podrem accedir als textos originals d’on s’han extret les dades.

També es possible comparar la freqüència d’ús de dues o més expressions, separades per comes. Vegem, per exemple, l’ús dels termes sinònims red blood corpuscles, haematids, erythrocytes i red blood cells.

La gràfica ens mostra clarament que les denominacions red blood corpuscles i haematids són poc o gens usades actualment, i que les denominacions erythrocytes i red blood cells són les més habituals. Són dades que ens poden ajudar a decidir-nos per l’ús d’una forma o d’una altra a la vista de la tendència que es mostra en les publicacions recents.

Àngels Egea (Serveis Lingüístics de la UB)