Juliol-agost de 2011 | Núm. 25  |  Crèdits

scaterm.iec.cat

En aquest número…

Les nostres notícies

Altes i baixes a la Junta de la SCATERM

Us comuniquem alguns canvis que s’han produït en la Junta. Josep M. Jovells, secretari, i Lluc Potrony, vocal d’Activitats, abandonen la Junta per raons personals; els agraïm tota la feina feta i esperem que podrem continuar comptant amb ells en altres tasques i activitats de la Societat. En contrapartida, les sòcies Patricia L. Vitri (des del 17 de juny) i M. Teresa Miret (des del 23 de setembre) són les noves responsables interines de la Vocalia d’Activitats i de la Tresoreria, respectivament. Josep M. Mestres, fins ara tresorer, s’encarregarà de la Secretaria a partir del propvinent 23 de setembre.

Terminàlia, núm. 3

Ja es pot consultar en línia el número 3 de la revista Terminàlia. La secció «Dossier» d’aquest número presenta el monogràfic «Etnolingüística i terminologia», amb una entrevista a Joan Veny i una semblança dedicada a Santiago Pey i Estrany. A l’«Espai de trobada» podreu llegir la crònica de la taula rodona «El concepte de terme».

Destaquem algunes novetats sobre la revista Terminàlia que s’expliquen amb més detall a l’editorial, com és el fet que s’ha constituït el Consell Científic de Terminàlia, amb personalitats de prestigi internacional en el món de la terminologia, la ciència i la lingüística, i que la revista està indexada a noves bases de dades documentals.

Seminari de la SCATERM

S’està preparant el proper Seminari de la SCATERM, que comptarà amb la participació de la Societat Catalana de Biologia i que tractarà dels recursos en línia disponibles per a enfrontar-se a la terminologia de les ciències de la vida. Més endavant us en podrem concretar la data i el programa.

Cròniques

Jornades científica i tecnològica de Realiter

La Xarxa Panllatina de Terminologia (Realiter) va presentar els dies 1 i 2 de juny d’enguany, a la ciutat de Quebec (Canadà), la VII Jornada Científica de Realiter: «Multilingüisme i pràctiques terminològiques», i la I Jornada Tecnològica de Realiter: «Eines per al treball terminològic en xarxa», organitzades per l’Oficina Quebequesa de la Llengua Francesa, membre institucional de Realiter que aquest any celebra el seu cinquantè aniversari, amb la col·laboració de la Universitat Laval.

Totes dues jornades van comptar amb la participació activa d’una nombrosa representació de la terminologia catalana. Gràcies en bona part a les gestions fetes per la SCATERM i la Secció Filològica a favor d’una presentació conjunta de la terminologia catalana, les comunicacions presentades a la Jornada Científica es van poder llegir en un mateix bloc i de manera consecutiva, cadascuna de les quals va mostrar un aspecte diferent i complementari de la terminologia catalana.

Així, M. Teresa Cabré va presentar la comunicació introductòria «Aportacions de la terminologia catalana a la terminologia general: una valoració de conjunt», en la qual va parlar del context sociopolític en què ha nascut la terminologia catalana i les diverses facetes en què s’ha anat desenvolupant segons els àmbits d’actuació (institucional, administratiu, universitari).

A continuació, Sílvia Llovera (tècnica del Servei de Llengües i Terminologia de la UPC i vocal de la SCATERM) i Mercè Lorente (directora de l’IULA i editora en cap de la revista Terminàlia) van llegir la comunicació «Noves pràctiques en la producció terminològica per a unes universitats multilingües», elaborada conjuntament amb els Serveis Lingüístics de la UB, el Servei de Llengües de la UAB i l’IULA de la UPF, i presentada en nom de la Xarxa Vives d’universitats. En aquesta comunicació van presentar la tasca duta a terme en el món universitari, des dels serveis lingüístics o des dels departaments pel que fa a la creació de recursos i eines terminològics, l’elaboració de tesis sobre terminologia, els nous plantejaments teòrics i pràctics, i el treball en xarxa.

Finalment, M. Antònia Julià, del TERMCAT, va presentar la comunicació «La mise à jour du travail terminologique», en què va exposar l’experiència del TERMCAT en la posada al dia del treball terminològic, a mitjançant la presentació de diverses activitats que tenen en comú un component d’innovació i la voluntat d’afegir valor als productes i als serveis oferts als usuaris.

En la Jornada Tecnològica es van presentar quatre eines, dues de les quals formen part de la producció terminològica catalana: el gestor TERMINUS de l’IULA (UPF), concebut com a eina integral per a la producció terminològica, i el gestor terminològic del TERMCAT, el GDT , que forma part de la seva plataforma web per al treball terminològic.

Imatges cedides per Realiter

Àngels Egea (Serveis Lingüístics de la UB)

4es Jornades de Revistes Científiques

Amb la participació de cent vint-i-nou professionals i persones interessades, els dies 9 i 10 de juny de 2011 van tenir lloc a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans les 4es Jornades de Revistes Científiques (4JRC), organitzades per la Secretaria Científica de l’IEC i coordinades per Salvador Alegret, Ricard Guerrero i Juandomènec Ros, amb la finalitat de prestar suport als editors de revistes científiques en la millora de les publicacions que duen a terme, especialment pel que fa a potenciar la difusió, la internacionalització i la visibilitat de les publicacions mitjançant la indexació en bases de dades i en repositoris.

Al llarg dels dos dies que van durar les Jornades, l’IEC va esdevenir un espai de trobada perquè editors, investigadors i professionals de la informació compartissin experiències, analitzessin l’evolució de la tasca que desenvolupen i comentessin els punts forts i febles de llur tasca.

Les 4JRC es van estructurar en tres sessions: en la primera, titulada «Contingut i aspectes formals de les revistes científiques», van intervenir Ricard Guerrero, que parlà de les trenta-set revistes que publiquen les societats filials de l’IEC; Frances Luttikhuizen oferí algunes claus als editors no nadius per a la preparació d’originals en anglès; Mercè Piqueras analitzà la funció de l’article com a última etapa de la investigació científica, i Leda Xhelo explicà els criteris i els indicadors que s’utilitzen per a determinar la qualitat de les revistes científiques i els components informatius que han de tenir els articles originals.

En la segona sessió, «Avaluació i internacionalització de les revistes científiques», Lluís Rovira, responsable de CARHUS Plus+, tractà d’aquest sistema d’avaluació de les revistes científiques en l’àmbit de les ciències socials i les humanitats; Cristóbal Urbano i Josep-Manuel Rodríguez-Gairín, en nom propi i de Marta Somoza-Fernández, del projecte MIAR-2011, van plantejar una aposta per uns instruments d’internacionalització que permetin el manteniment de les identitats culturals, geogràfiques o lingüístiques, i que, alhora, projectin aquestes identitats com una aportació a la universalitat del coneixement científic.

En la tercera sessió, «Difusió i visibilitat de les revistes científiques», intervingueren Ruth Francis, que parlà de les noves tendències en la comunicació científica i de com es pot maximitzar l’impacte de la recerca que es publica; Ramon B. Rodríguez tractà de la conveniència de separar el conceptes de visibilitat i ús dels continguts i plantejà la influència positiva o negativa que les diverses  iniciatives d’accés obert poden tenir entre si; Rafael Aleixandre comentà els indicadors bibliomètrics utilitzats per a l’avaluació de la qualitat dels continguts i oferí estratègies per a millorar la difusió, la visibilitat i la internacionalització de les revistes científiques, i Philip Purcell exposà diversos mètodes d’avaluació bibliomètrica de les revistes científiques i debaté l’ús que se’n fa en la compilació i la interpretació.

Les 4es Jornades es clogueren amb la discussió general i la presentació de conclusions i amb una visió sobre les perspectives que es presenten a partir d’ara en l’edició de revistes científiques.

Us aspecte interessant de l’organització d’aquestes 4es Jornades ha estat la possibilitat de seguir les sessions per Internet en temps real mitjançant la videoteca de l’IEC. Això ha permès, per exemple, que diversos inscrits que no hi podien assistir personalment ho poguessin fer a distància amb aprofitament.

Josep M. Mestres (Servei de Correcció Lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans)

Novetats

10a revisió de la Classificació estadística internacional de malalties i problemes relacionats amb la salut (TERMCAT)

Actualització del Cercaterm (juny de 2011)

Debate Terminológico, núm. 7 (juny de 2011) (Riterm)

Diccionari de geografia física, en línia (TERMCAT)

Diccionari jurídic català (Societat Catalana d'Estudis Jurídics)

L’Actualité langagière, volum 8/2 (estiu de 2011) (BtB, Bureau de la traduction, Translation Bureau)

Llengua i Dret, núm. 55 (juny de 2011)

Newsletter / Lettre d’information, núm. 16 (Butlletí de l’Associació Europea de Terminologia)

Nous termes normalitzats (DOGC. núm.5887)

Terminàlia, núm. 3 (SCATERM)

El web recomanat

Phraseup*

Phraseup* és un eina que permet trobar les col·locacions més habituals d’una paraula gràcies a un algorisme que cerca en els textos disponibles a Internet, independentment de la llengua en què estan escrits. Això és especialment útil quan necessitem saber quins són els contextos sintàctics més habituals d’una paraula o les paraules amb les quals concorre generalment.

Per exemple, si volem saber quines són les preposicions que acompanyen l’adjectiu bel·ligerant podem escriure bel·ligerant* en el quadre de cerca i obtindrem una llista amb el mot bel·ligerant seguit dels tres mots que Phraseup* ha trobat més recurrents en aquesta posició. Vegem-ne un fragment:

No és possible, ara per ara, accedir als textos que contenen aquests fragments des de Phraseup*, però podem consultar-los des del Google si copiem entre cometes el fragment de la llista per al qual volem trobar els contextos reals («bel·ligerant amb», «bel·ligerant contra», «bel·ligerant en», etc. ). D’aquesta manera podrem saber també quina quantitat d’ocurrències tenim de cada col·locació.

Les utilitats de Phraseup* són diverses: des de trobar aquella paraula que acostuma a acompanyar-ne una altra i que ara no ens ve al cap (cerqueu, per exemple, tenir el do de la* i veureu que aquesta expressió acostuma a anar seguida de ubiqüitat), fins a trobar l’expressió correcta en una altra llengua (cerqueu *the weather like i veureu que va precedit de what’s i no pas de how is). De ben segur, podeu trobar-ne altres.

Àngels Egea (Serveis Lingüístics de la UB)