Març-abril de 2011 | Núm. 23  |  Crèdits

scaterm.iec.cat

En aquest número…

Les nostres notícies

Assemblea General ordinària

El dia 15 de març es va celebrar l’Assemblea General ordinària de la SCATERM, que va començar a les 16.30 h a la Sala Pere i Joan Coromines de la Casa de Convalescència. La Junta va informar als socis assistents de les accions dutes a terme en el darrer any i es va presentar l’estat de comptes i el pressupost per a aquest any. L’Assemblea va aprovar la gestió de la Junta, l’estat de comptes i el pressupost presentats.

Es va aprovar també un augment de la quota de soci, que a partir d’ara serà de 30 € anuals per als socis individuals i de 120 € per als socis col·lectius. Aquest augment s’ha fet arran de la constatació que la quota anterior (de 20 € anuals) estava molt per sota de qualsevol de les quotes de soci d’altres societats filials.

L’Assemblea també va aprovar el nou sistema per a l’identificació dels socis col·lectius mitjançant la butlleta en què s’especifiquen els representats (quatre com a màxim) de cada soci col·lectiu. La identificació dels representants d’un soci col·lectiu permet tractar de manera unitària totes dues classes de socis, col·lectius i individuals.

La Junta també va explicar que la Vicepresidència de la SCATERM, que durant aquest darrer any ha estat ocupada per Lluc Potrony, també vocal d’Activitats, passa a ser ocupada interinament per Judit Freixa Aymerich, professora de la Universitat Pompeu Fabra.

Renovació del web de la SCATERM

Tal com es va explicar a l’Assemblea General, el web de la SCATERM es presenta ara en una nova interfície que permet actualitzar la informació d’una manera més fàcil. Aquest canvi d’interfície ha comportat també un canvi en la imatge, per bé que contingut és fonamentalment el mateix. Podeu accedir-hi des de l’adreça de sempre: scaterm.iec.cat.

IX Jornada de la SCATERM: «Terminologia i llenguatge jurídic»

La IX Jornada de la SCATERM s’està organitzant amb la col·laboració de la Universitat Autònoma de Barcelona, on se celebrarà el dia 18 de maig de 2011. Aquesta Jornada està dedicada a les relacions entre la terminologia i el llenguatge jurídic, i s’adreça a professionals especialitzats en terminologia, dret, ciències jurídiques, lingüística i altres àrees afins.

Ja s’ha fet la crida per a la presentació de comunicacions. Els resums es poden presentar fins al dia 15 d’abril. Trobareu tota la informació en el document penjat al web de la SCATERM.

La revista Terminàlia, molt ben valorada per Latindex

La versió electrònica de la revista Terminàlia ha estat incorporada al directori i al catàleg de Latindex, sistema d’informació sobre revistes d’investigació i divulgació científica i cultural que s’editen a l’Amèrica Llatina, l’Estat espanyol i Portugal. Segons Latindex, Terminàlia compleix actualment trenta-quatre criteris de qualitat d’un màxim de trenta-sis.

Cròniques

Taula rodona i debat: «El concepte de terme»

La taula rodona sobre el concepte de terme es va fer el 15 de març com a activitat posterior a l’Assemblea General ordinària del 2011. Una vintena de persones, principalment socis de la SCATERM, van assistir a l’acte.

Els convidats a parlar des de la mesa van ser Jaume Martí, professor de la UPF i president de la SCATERM, principal impulsor de l’acte; Jordi Bover, responsable de l’Àrea de Projectes Terminològics del TERMCAT; i M. Teresa Cabré i Castellví, catedràtica de la UPF, creadora i impulsora de l'anomenada teoria comunicativa de la terminologia i delegada de la Secció Filològica a la SCATERM.

Àngels Egea, vocal de la Junta de la SCATERM, va fer la presentació dels convidats i va actuar de moderadora de les intervencions posteriors. Per introduir l’acte va destacar que el tema que es debatia era important no solament des d’un punt de vista teòric i científic, sinó també des d’un punt de vista pràctic i estratègic, ja que el concepte de terme que adopti la SCATERM pot ajudar a definir el seu paper en la Secció Filològica, de la qual depèn, i dins de l’Institut, pel que fa a les relacions amb les altres seccions i societats filials. En aquest sentit, per encetar el debat i ajudar a la discussió, va plantejar qüestions com ara si el diccionari normatiu ha d’incloure termes, com s’han de definir les entrades o les accepcions terminològiques en un diccionari de llengua general, si qualsevol unitat lèxica és susceptible de ser terme i si els neologismes que apareixen en els mitjans de comunicació per a designar realitats desconegudes són termes.

Jaume Martí va situar el tema de discussió en el context de la SCATERM com a filial de l’Institut, amb la intenció que les reflexions de la sessió, i altres que es puguin anar fent, permetin definir la posició de la Societat. Primerament, i després d’aclarir que partia d’una concepció de terme «més aviat restrictiva», va presentar alguns problemes o inquietuds per induir al debat: l’ambigüitat i la imprecisió en l’ús de mot/terme; la frontera de la desterminologització, o banalització de la terminologia; la relació amb la neologia, i la frontera amb el lèxic comú. Aquestes consideracions van donar peu a fer-ne d’altres sobre els conceptes d’especialista, de coneixement especialitzat i de llenguatge d’especialitat, que configuren el marc en què és comunament acceptat que hi ha terminologia, entesa com el lèxic del discurs especialitzat. Per establir una possible solució, Jaume Martí va concloure que podem dir que hi ha coneixement especialitzat quan hi ha discurs (tesis, manuals universitaris, articles controlats, etc.) i un grup social que crea i protegeix aquest discurs.

Jordi Bover va parlar des del punt de vista de qui treballa amb terminologia aplicada, tant en tasques de normalització terminològica com de confecció de diccionaris i vocabularis terminològics, de manera que, per contrast, va presentar un concepte de terme molt més ampli. Va partir de la caracterització entre objecte, concepte i denominació —característiques, de fet, del signe lingüístic—, i hi va afegir el paràmetre d’«usat en una activitat restringida»; amb això es configura un marc més o menys teòric en què podem distingir un terme d’una «unitat lèxica no especialitzada». Així, i per dir-ho curt, considera que tot el que associem a un camp temàtic concret és un terme. Va fer també alguna consideració sobre les concepcions més tradicionals de la terminologia i la visió més actual, i sobre el fet que si ens situem en una concepció molt àmplia de la terminologia podem dir que el llenguatge comú, l’habitual, és ple de termes, i que hi ha un contínuum entre llenguatge d’especialitat i llenguatge comú. Reprenent la distinció feta al principi de la seva exposició, va concloure que en terminologia el concepte passa per davant de la denominació.

M. Teresa Cabré va mostrar una visió diferent de les que van manifestar els oradors que la van precedir, no per rebatre-les, sinó més aviat perquè partia d’una posició diferent. Segons Cabré, ens encallarem si basem la qüestió en un problema ontològic del tipus què és i què no és terme. Ella prefereix moure’s en un marc teòric ampli i flexible en què tot són unitats lèxiques de capacitat referencial, i en què el terme no és res més que una categoria. Així mateix, pensa que no ens podem basar en l’ús especialitzat per dir que una unitat és un terme, i que hi ha d’haver alguna cosa més. La categoria terme hauria de complir uns requisits en tres plans diferents: en el pla formal o cognitiu, en el pla lingüístic (propietats lingüístiques) i en el pla comunicatiu o discursiu (significat precís); i, a més a més, que «s’utilitzi en escenaris determinats». Des d’aquesta posició, no ens cal haver de distingir necessàriament i a priori entre terme i unitat lèxica no especialitzada, sinó que les unitats lèxiques poden focalitzar-se com a una cosa o com a una altra. Així, els termes no són unitats separades, sinó unitats que adquireixen un significat precís —s’activa el caràcter de terme— en unes condicions pragmàtiques i de discurs determinades.

A continuació es va obrir el torn de debat i col·loqui. Algunes de les aportacions fetes pels assistents i pels especialistes de la taula van ser aquestes:

Judit Freixa (IULA-UPF) troba útil partir de la definició de terme que fa servir el TERMCAT (‘unitat lèxica que designa una noció en un àmbit d’especialitat determinat’), amb el benentès que un terme no «és» d’un camp determinat, sinó que s’hi usa. D’altra banda, se sorprèn de l’exemple adduït per Jordi Bover segons el qual casos del tipus ratpenat i ratapinyada constitueixen un sol terme, ja que això fins i tot s’allunya de la visió tradicional, en què terme i designació són indestriables. Jordi Bover aclareix que ells es basen en el concepte perquè, per la feina aplicada que fan, és el més pràctic, i que, de fet, el terme és l’article terminològic (que és la representació aplicada del concepte). M. Teresa Cabré adverteix que basar-se només en el concepte implica admetre una visió única del món, i que, de fet, és vàlida en contextos científics o molt tècnics, però no ens serveix sempre.

Mercè Lorente (IULA-UPF) planteja el dubte de la importància del discurs, en el sentit que potser és lògic pensar que si hi ha més discurs hi ha més termes, més «terminologia», però no veu clar fins a quin punt aquest fet pot marcar tant la diferència, com diu Jaume Martí. Jaume Martí remarca que ell també té aquests dubtes, però, des del seu punt de vista, és diferent, per exemple, el «discurs» d’un ferreter sobre els productes que ven que el discurs produït per un enginyer quan fa recerca sobre aquests mateixos productes, i creu que això s’ha de tenir en compte; l’escenari és diferent i hi han de tenir alguna cosa a veure el context de recerca, el reconeixement social, etc. Carme Bach (IULA-UPF) apunta que potser s’ha de considerar l’element «precisió», de manera que precisió i especialització serien proporcionals.

Jaume Martí pensa que intentar establir una frontera (uns límits, una distinció) pot ser útil i aclaridor. En aquest sentit, Judit Freixa recorda que el dibuix clàssic de Rondeau ja estableix aquests camps delimitats. M. Teresa Cabré puntualitza, en la línia del que ja ha exposat en la seva intervenció, que es troba lluny de la necessitat d’haver de buscar una frontera clara entre especialitat i no-especialitat. Insisteix que aquesta visió és condicionada pel discurs científic clàssic, perquè és el model prototípic de discurs especialitzat; i que el discurs especialitzat en àmbits menys científics o menys tècnics (ciències humanes, socials, etc.) costa més de veure. Joan M. Romaní (SCATERM) diu que entén els dos posicionaments, i troba lògic que qualsevol disciplina es demani en què consisteix el seu objecte d’estudi; i amb relació als processos de desterminologització (un terme deixa de ser-ho) es demana què hi ha del procés contrari, segons el qual una unitat del lèxic comú assoleix la categoria de terme.

Per acabar, M. Teresa Cabré conclou que una cosa és l’especulació teòrica, és a dir, pensar per a la teoria, i l’altra pensar per a l’aplicació o la pràctica. Al capdavall, es tracta d’un joc intel·lectual pel qual pensem i resolem les coses per a una funció concreta, i que tot és lícit si ens funciona; i remarca, encara, que el punt de vista també és diferent segons que si som locutors o receptors.

Agustí Espallargas (Serveis d’Assessorament Lingüístic del Parlament de Catalunya)

El terme és notícia

Aerolínia és un calc necessari?

En un món cada vegada més globalitzat i on cada cop és més senzill i habitual agafar un avió per desplaçar-se d’un lloc a un altre, és normal que, en termes d’economia, es parli de línies aèries que s’uneixen, que se separen, que són privatitzades o que són multades. Tot i això, últimament el més comú és sentir un altre terme per a fer referència a aquestes companyies: aerolínia. Així ho demostren les dades aplegades al banc de dades de l’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra, on s’han recollit més de 250 ocurrències d’aquesta paraula. Si bé els primers testimonis d’ús d’aquest neologisme en la premsa són de l’any 1994, la freqüència d’aparició s’ha incrementat en els darrers deu anys. Són usos com els següents: «La companyia suïssa realitzarà una desinversió controlada en les aerolínies franceses dins del seu nou pla de reestructuració» (El Periódico, 27 abril 2001); «El govern podria aprovar demà una aportació de 40 milions de l’ICF per a l’ampliació de capital de l’aerolínia» (Avui, 25 febrer 2010).

Aerolínia és un calc de l’anglès airline (mot documentat per primera vegada el 1901, segons el Merriam-Webster Online Dictionary), que en castellà (aerolínea) trobem al Diccionario de la lengua española de la Real Academia Española definit com a «Organización o compañía de transporte aéreo» , mentre que en català no està consignat en el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC2) ni en el Gran diccionari de la llengua catalana d’Enciclopèdia Catalana (GDLC). De fet, això no és estrany, perquè línia aèria és la denominació pròpia que s’ha utilitzat en la nostra llengua i que té una entrada dins de línia (v. les accepcions 4.2 del DIEC2 i 8.3 del GDLC).

Ara bé, aquest neologisme també es pot considerar una paraula formada dins del català per mitjà d’altres mecanismes. El DIEC2 té dues entrades per a aero-. En la primera, aero- [o aeri-, o aer-] és una «forma prefixada del mot gr. aér , ‘aire’» que s’usa en la formació de noms científics que es refereixen a l’aire, o a les propietats físiques o efectes de l’aire (o d’altres gasos); en la segona, es defineix aero- com a «prefixoide del mot aeronau», el qual s’empraria en la creació de compostos a partir de l’accepció metonímica en què l’aire és un mitjà per desplaçar-se (ex.: aeroclub, aeromodelisme, aerotaxi). D’una manera paral·lela, el GDLC també recull les dues possibilitats per a aero- i, de fet, totes dues són possibles per a interpretar la formació de aerolínia.

Podem, doncs, explicar de dues maneres el terme català aerolínia, segons que l’entenguem com una paraula formada dins de la llengua o que, atenent a la realitat sociolingüística, el context de globalització i la pressió d’altres llengües sobre el català, l’entenguem com una unitat que el català ha manllevat d’una altra llengua amb un calc. En qualsevol cas, l’increment en la freqüència d’ús de aerolínia en detriment de línia aèria es podria explicar per analogia amb la designació que té en altres llengües i per la semblança amb altres paraules formades a partir del mateix mecanisme (aerobiosi, aerèmia, aerodinàmica , etc.). Potser l’explicació més plausible és que els parlants (sobretot en la publicitat d’aquestes companyies i com a conseqüència de la difusió que n’han fet els mitjans de comunicació) han cedit davant de la pressió de l’anglès airline?, i, fins i tot, del castellà o a través del castellà aerolínea?, i el resultat ha estat una unitat ben formada que té almenys dos avantatges respecte de línia aèria: economia lingüística i paral·lelisme internacional. Per aquests motius, i si, a més, hi sumem la posició que ocupa en l’ús social i en el tipus de comunicacions on apareix, no ens haurà de fer estrany si trobem aerolínia en el proper DIEC, encara que sigui amb remissió a línia aèria.

Jana Foraster Fernández-Escalante (Observatori de Neologia. UPF)

Novetats

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. El diccionari terminològic. Vic: Eumo; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2010. 319 p. (En Primer Terme; 9. Criteris i Mètodes). ISBN 978-84-9766-394-6 (TERMCAT); ISBN 978-84-393-8676-6 (Eumo).

Lèxic panllatí de màrqueting econòmic (Realiter)

Diccionari d’oftalmologia, en línia (TERMCAT)

PuntoyComa, núm 21 (Butlletí dels traductors espanyols de la Unió Europea)

Agenda

Jornades «Llengua i ciència» (Barcelona, 21 de juny)

International Terminology Summer School 2011 (Colònia, 11-15 de juliol)

IX Jornada de la SCATERM: «Terminologia i llenguatge jurídic» (Barcelona, 18 de maig)

El web recomanat

El Portal Jurídic de Catalunya

Com afirma el mateix Portal Jurídic de Catalunya, «l’accés de la societat a les normes vigents és un dels principis bàsics de la transparència i la qualitat democràtica». Efectivament, la Generalitat de Catalunya, amb la voluntat de complir aquest principi, va obrir, a mitjan mes de desembre passat, aquest Portal (http://www20.gencat.cat/portal/site/portaljuridic), que és, sobretot, una bona eina per a consultar totes les normes amb rang de llei, els decrets i les ordres publicades dins la «secció I» del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya des de l’any 1977.

Així mateix, inicialment s’hi poden consultar els textos consolidats de totes les normes amb rang de llei de Catalunya; però, en el cas dels decrets, només des de l’1 de gener de 1999. Aquesta normativa es complementa amb una selecció de normes estatals consolidades en català, elaborades pel servei LexCat del Departament de Justícia, i una selecció de normativa europea que, en una primera fase, es limita a textos de tractats constitutius de la Unió Europea.

També hi ha la possibilitat de subscriure’s a un document o al resultat d’una cerca, de manera que, quan la norma o el resultat de la cerca seleccionats tinguin una modificació, els usuaris rebran una alerta a la bústia del correu electrònic facilitat.

Des del punt de vista terminològic i del llenguatge juridicoadministratiu, l’interès d’aquest Portal es concentra, especialment, en la pestanya «Eines», que conté, entre altres informacions, referències bibliogràfiques i documents sobre principis, criteris i recomanacions per a l’elaboració i la revisió de les normes («Tècnica i qualitat normativa»), i un breu glossari de trenta-cinc termes jurídics emprats en el Portal amb les definicions corresponents («Glossari»).

Saludem, doncs, ben cordialment aquesta nova iniciativa de la nostra Administració, tan necessària per als especialistes del dret com útil per als ciutadans en general.

Josep M. Mestres (Servei de Correcció Lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans)