En aquest número…
Assemblea General ordinària
El dia 15 de març se celebrarà l’Assemblea General ordinària de la SCATERM a les 16 h (en primera convocatòria) a la Sala Pere i Joan Coromines. Els socis de la SCATERM rebreu ben aviat una circular amb la convocatòria i l’ordre del dia. La Junta ha previst preparar un debat sobre el concepte de terme per al mateix dia després de la celebració de l’Assemblea, obert a tothom que hi estigui interessat.
Terminàlia, núm. 2
|
Ja s’ha publicat la versió en línia del núm. 2 de la revista Terminàlia. Podeu consultar-la a http://terminalia.iec.cat o bé a http://revistes.iec.cat/index.php/Terminalia/index.
Els socis de la SCATERM i els subscriptors de la revista en rebreu un exemplar gratuït en paper ben aviat. També és possible adquirir exemplars des del Portal de Publicacions de l’IEC, tal com es diu en la capçalera del Butlletí.
Continua oberta la crida d’articles per als números 3 i 4 de Terminàlia. |
Aspectes de terminologia, neologia i traducció
|
A final del 2010 es va publicar el llibre Aspectes de terminologia, neologia i traducció, que és el segon títol de la col·lecció «Memòries de la Societat Catalana de Terminologia». Els curadors d’aquesta edició són Eusebi Coromina (Universitat de Vic) i Josep M. Mestres (SCATERM). Aquest llibre recull un conjunt de treballs relacionats amb la neologia i la traducció, la major part dels quals es van presentar resumits en el marc de la VIII Jornada de la SCATERM, celebrada el 13 de maig del 2010 a la Universitat de Vic.
Ja s’ha fet l’enviament d’aquest llibre a tots els socis de la SCATERM. Se’n poden adquirir més exemplars per mitjà del Portal de Publicacions de l’IEC. |
Col·lecció «Ubertas»
La col·lecció «Ubertas» de la Fundació Torrens-Ibern té per objectiu l’accés gratuït a llibres científics i tècnics en format digital. El primer títol d’aquesta col·lecció és el llibre Comunicacions informàtiques i de dades, de William Stallings, que ja es pot descarregar des del web de la Fundació (fent un clic en l'element corresponent de la barra superior de la pàgina de benvinguda).
Rosa Mateu (Fundació Torrens-Ibern)
L’Associació Amical Viquipèdia fa una crida a les filials de l’IEC
L’associació Amical Viquipèdia, formada per col·laboradors i simpatitzants dels projectes en català de la Fundació Wikimedia, ha enviat una carta a l’IEC per convidar els membres de les societats filials, en la seva qualitat d’experts, a participar en l’ampliació o la millora de la Viquipèdia, amb l’objectiu de contribuir al foment del coneixement especialitzat en català.
La col·laboració es pot fer redactant nous articles o bé revisant la qualitat dels articles existents, tant pel que fa al contingut com pel que fa a la llengua. Els membres d’Amical Viquipèdia guiaran els interessats en el funcionament de la Viquipèdia i els explicaran com poden contribuir-hi des de la seva àrea d’expertesa.
Tots els que estigueu interessats a participar en aquest projecte us podeu adreçar a Laia Benito Pericas, membre d’Amical Viquipèdia.
V Seminari de Terminologia:
«L’establiment de paraules clau i la redacció d’índexs de llibre»
|
El V Seminari de Terminologia de la SCATERM, «L’establiment de paraules clau i la redacció d’índexs de llibre», va tenir lloc el 25 de novembre de 2010 a la Sala Turró de la Reial Acadèmia de Medicina, a Barcelona.
Lluc Potrony, vicepresident i titular de la vocalia d’Activitats de la SCATERM, va inaugurar el Seminari donant la benvinguda als assistents i presentant els especialistes convidats.
La primera intervenció va anar a càrrec de Jesús Gascón, professor del Departament de Biblioteconomia i Documentació de la UB, el qual amb la lliçó titulada «I això... de què va? Conceptes bàsics d’anàlisi del contingut d’un document», va presentar la manera com els especialistes s’acosten a un document per indexar-lo. Gascón va parlar del treball previ relacionat amb l’examen del document —essencialment, es va referir a documents textuals— i de la necessitat de fer servir un llenguatge controlat. Ja entrant en matèria, va tractar de l’anàlisi conceptual del document, que té a veure sobretot amb la identificació i la selecció dels conceptes segons criteris d’exhaustivitat, especificitat, adequació i consistència. L’exposició va acabar amb una referència a l’expressió dels conceptes des d’un punt de vista terminològic.
|
A continuació, Marina Salse va presentar «Els índexs de llibre: un complement al coneixement científic». La professora del Departament de Biblioteconomia i Documentació de la UB va començar amb una exposició sobre el concepte d’índex de llibre i sobre els tipus d’índexs i els elements que contenen; tot seguit, va explicar què s’ha de tenir en compte en el procés de confecció d’un índex i com s’hauria de fer aquesta feina —quina és la normativa aplicable, com es fa l’anàlisi de contingut de l’obra, com s’organitza l’índex formalment i estructuralment (encapçalaments, localitzadors, referències, etc.)—, i, finalment, què s’ha de tenir en compte en la revisió i la presentació finals del producte.
|
|
La darrera intervenció del V Seminari, a càrrec de Josep M. Mestres, cap del Servei de Correcció Lingüística de l’IEC i membre de la Junta de la SCATERM, duia per títol «L’ordenació alfabètica de mots i expressions en l’edició de llibres». Josep M. Mestres va centrar la seva lliçó en les característiques dels índexs ordenats alfabèticament. En aquest context, va dedicar bona part de l’exposició a la pràctica de l’ordenació alfabètica de mots i sintagmes, amb referències a les ordenacions contínua i discontínua, amb partícules o sense, a l’ordenació de sintagmes especials, topònims i antropònims, i també a l’ordenació de referències bibliogràfiques. La intervenció va incloure l’exposició d’alguns problemes concrets relatius a l’ordenació alfabètica i a la traducció d’índexs.
Després de les tres presentacions, es va obrir un torn de preguntes adreçades als intervinents, en què es van tocar qüestions com la pràctica de la confecció d’índexs, l’especialització i la professionalització d’aquesta tècnica, l’automatització de les tasques i la interpretació de les recomanacions de l’IEC sobre l’ordenació de mots, entre altres. Acabat aquest petit debat, Lluc Potrony va agrair la presència a tots els assistents i va cloure el V Seminari de la SCATERM.
Agustí Espallargas
(Servei d’Assessorament Lingüístic del Parlament de Catalunya)
L’adjectiu interanual a l’ombra del diccionari
Sovint els parlants trobem a faltar paraules en els diccionaris. Sabem que no tots els mots poden estar recollits en les obres lexicogràfiques de referència, però així i tot pot sorprendre’ns una absència lèxica determinada, sobretot quan es tracta de paraules ben formades i molt esteses en l’ús. Un bon exemple n’és interanual, un adjectiu format amb l’adjunció del prefix inter a l’adjectiu anual , que no ha rebut la benedicció del diccionari normatiu però que apareix documentat a l’Observatori de Neologia amb regularitat des que inicià les activitats l’any 1988. També el cercador Google ens informa de la gran presènciapel que fa a l’ús de interanual (44.600 ocurrències en pàgines de llengua catalana) i per això ens hem volgut referir a aquest adjectiu que, a més, és important en la formació d’unitats terminològiques.
IPC interanual, taxa interanual, inflació interanual, índex interanual, descens interanual, caiguda interanual, termes interanuals, ingressos interanuals i un llarg etcètera d’exemples ens demostren que l’adjectiu interanual és necessari en el llenguatge de l’economia. El diccionari normatiu no inclou interanual formant part de cap dels termes sintagmàtics esmentats, però els mateixos economistes confirmarien el gran ús d’aquest adjectiu no recollit per la normativa i, senzillament, deixarien constància de la necessitat de comparar les taxes, la inflació, els índexs, les caigudes i els augments interanuals, és a dir, d’aquest any en relació amb l’any anterior.
És evident que la normativa no pot obrir la porta a tots els mots. D’aquesta manera, si una gran part de les paraules noves, que neixen de les regles de formació més productives (prefixació, per exemple), tenen un significat molt previsible i ben transparent, és molt probable que el diccionari no les reculli. Cal, en efecte, delimitar l’acolliment lingüístic, però l’adopció normativa de paraules morfològicament idèntiques a interanual no ens deixa entreveure el perquè del vistiplau normatiu a paraules com ara interatòmic, intercel·lular, interconfessional, interfàsic i, a part de moltes més, bianual i plurianual. Pot ser que la predictibilitat semàntica exclogui l’acceptació de interanual, malgrat que la semàntica de bianual i de plurianual sigui encara més predictible. Sigui com sigui, la inclusió de interanual faria que els especialistes —i els no-especialistes també— poguéssim fer servir interanual sense trobar-lo a faltar en el diccionari.
Marc Font
(Observatori de Neologia)
BAQUÉ, Laia; CASTELLANOS, Carles; LLADÓ, Ramon. Materials i diccionari per a la traducció juridicoadministrativa francès-català. Barcelona:
Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2010. (Materials, 212).
Diccionari de serveis socials (TERMCAT)
Llengua i Dret, núm. 54 (desembre de 2010) (Escola d’Administració Pública de Catalunya)
Llengua i Ús, núm 49 (tercer quadrimestre de 2010) (Revista Tècnica de Política Lingüística)
Newsletter / Lettre d’information, núm. 10 (Butlletí de l’Associació Europea de Terminologia)
Nous termes normalitzats (DOGC. núm. 5759, 19/11/2010)
PuntoyComa, núm. 119 (Butlletí dels traductors espanyols de la Unió Europea)
PuntoyComa, núm. 120 (Butlletí dels traductors espanyols de la Unió Europea)
Recull de termes de Softcatalà (versió 4.2) (Softcatalà)
Vocabulari multilingüe de la ciència del sòl (IEC)
Vocabulaire panlatin des articles de bureau (Realiter)
VIII Jornadas Científicas y Profesionales de Tremédica (Castelló, 18-19 de febrer)
2n Convit- Congrés de Serveis Lingüístics de Territoris de Parla Catalana (Reus, 24 i 25 de març de 2011)
VII Jornada Científica de la Xarxa Panllatina de Terminologia (REALITER): «Multilingüisme i pràctiques terminològiques» (Quebec, 1 de juny de 2011)
Renovació del web del TERMCAT
Els usuaris habituals del Cercaterm ja deveu haver vist que el web del TERMCAT s’ha renovat. Un dels principals avantatges d’aquests renovació són les millores en l’accés al Cercaterm, que ara no requereix autenticació prèvia, i en les possibilitats d’afinar la cerca restringint la llengua, la categoria lèxica, l’àrea temàtica, el camp (denominació, definició o nota), etc., o ampliant les possibilitats d’obtenció de resultats mitjançant la cerca per aproximació.
|
|
Una de les conseqüències d’aquesta millora en l’accés al Cercaterm és la possibilitat de fer-ne un motor de cerca directa (search engine plugin) per a poder accedir-hi més fàcilment sense necessitat d’accedir prèviament al web del recurs (és a dir, sense haver de tenir una finestra del nostre navegador oberta amb aquest recurs). Els Serveis Lingüístics de la UB han creat un motor de cerca directa per al recurs Cercaterm que trobareu al web de Mycroft Project (repositori universal de motors de cerca directa) o dins de la selecció que els Serveis Lingüístics de la UB ofereixen des de la pàgina Motors de cerca directa per a facilitar-ne la instal·lació.
Àngels Egea (Serveis Lingüístics, UB)
|