En aquest número…
V Seminari de Terminologia: «L’establiment de paraules clau i la redacció d’índexs de llibre»
Us comuniquem que
el V Seminari de Terminologia, «L’establiment de paraules clau i la redacció d’índexs
de llibre», tindrà lloc a la Reial Acadèmia de Medicina
(carrer del Carme, 47 - Barcelona) el dijous 25 de novembre al matí.
Trobareu tota la informació necessària i la butlleta d’inscripció al web de la
SCATERM.
El Diccionari paperer: els artesans del paper i l’art de fer-ne
BANCHS, Narcís. Diccionari paperer. Vilafranca del Penedès: Andana, 2009.
Que apareguin diccionaris d’especialitats no gaire explotades lexicogràficament fins ara sempre és una bona notícia, i encara ho és més quan l’autor del diccionari és un especialista amb molts anys d’experiència a les espatlles.
|
L’obra lexicogràfica que aquí ens ocupa n’és un cas paradigmàtic, ja que Narcís Banchs, fundador del taller Artesans del Paper, creat l’any 1986 a Gelida (Alt Penedès), ha estat l’inventor de la tècnica del paper nu, que consisteix a treballar d’una manera artística pasta de paper preparada expressament amb aquesta finalitat.
Aquest diccionari de 140 pàgines i cap a 1.200 mots i expressions és il·lustrat generosament (fins i tot fa servir una auca per a explicar, al llarg de sis pàgines, el procés tradicional de fabricació del paper) per a fer més agradable la consulta. També conté uns quants noms propis de persones i institucions.
Tal com l’autor assenyala, es tracta d’un buidatge inicial de la terminologia paperera, amb l’esperança que algú altre continuarà la tasca i completarà aquesta primera aportació que descriu, sobretot, el món paperer a Catalunya.
Un dels aspectes més enriquidors de l’obra és l’enumeració alfabètica dels cent seixanta tipus de paper més freqüents o usuals (dins l’article papers), per bé que no hi són definits en el mateix indret ni, de vegades, on els correspondria segons l’ordenació alfabètica.
|
Aquesta obra, que té un contingut tan interessant, no acaba d’anar acompanyada d’una forma lexicogràfica escaient. I aquesta és una responsabilitat, en bona part, dels editors. Les entrades que no són noms propis no haurien de portar la inicial en majúscula; totes les entrades haurien de dur categoria gramatical; els termes corresponents als diferents tipus de paper no s’haurien d’entrar per la segona part del terme (en rama, d’empaperar), sinó pel primer mot (paper en rama, paper d’empaperar), i signes tan elementals com els apòstrofs s’haurien de compondre amb caràcters tipogràfics. Esperem que en una propera edició es podran millorar aquests aspectes formals, que poden fer encara més interessant aquest treball que presentem.
Josep M. Mestres
(Servei de Correcció Lingüística, IEC)
Un repertori nàutic d’un esport minoritari recollit en el Lèxic del patí de vela
ESTRUCH, Josep. Lèxic del patí de vela. Badalona: Museu de Badalona, 2010. També disponible en línia a: <http://www.adipav.org/archivos/L%C3%A8xicdelpat%C3%ADdevela-2010.pdf> [Consulta: 18 octubre 2010]. [Amb equivalències a l’anglès, espanyol, francès i neerlandès]
Dels dos centenars de termes de què consta aquest modest diccionari, n’hi ha una vuitantena que, segons l’autor, no havien estat documentats fins ara, la qual cosa constitueix, sens dubte, una valuosa aportació al lèxic dels esports nàutics. L’autor, fins i tot, ens els ha senyalat expressament amb una creu al davant perquè els puguem identificar fàcilment.
L’obra que presentem és il·lustrada amb boniques fotografies i diversos esquemes detallats que permeten, als neòfits en la matèria, d’associar sense dificultats els principals termes del diccionari amb els objectes corresponents.
Pel que fa al contingut terminològic, la solvència contrastada de l’autor, que és patinaire i que va arribar a presidir l’Associació Deportiva de Propietaris de Patins de Vela (ADIPAV), és una garantia de la bona selecció de termes i de la redacció de les definicions ofertes en aquest volum. També s’hi recullen les equivalències de cada entrada en quatre llengües (anglès, espanyol, francès i neerlandès), que es poden consultar directament en les llistes inverses del final de l’obra.
|
|
L’article lexicogràfic està ben disposat i distribueix els termes definits en cinc àrees temàtiques: Buc, Pal, Vela, Aparell i Maniobra (escrits així). Aquesta disposició es podria haver millorat tipogràficament, ja que el nom de l’àrea temàtica apareix al costat de l’abreviatura de la categoria gramatical (que també va en cursiva) i abans de la definició, sense cap signe de puntuació de separació, la qual cosa pot prestar a confusió respecte d’una equivalència o de l’inici de la definició. Potser n’hi hauria hagut prou d’haver abreujat aquests noms, o bé d’haver-los compost en versaleta, sense cap majúscula.
La presentació en conjunt, però, és excel·lent: és delicada i molt agradable de consultar; en aquest sentit, cal felicitar tant l’autor com els editors pel resultat obtingut.
Finalment, també cal deixar constància de l’aparició simultània de l’obra en línia, la qual cosa és un valor afegit d’aquest recull, factor imprescindible actualment per a la difusió real d’obres terminològiques breus o molt especialitzades.
Josep M. Mestres
BANCHS, Narcís. Diccionari paperer. Vilafranca del Penedès: Andana, 2009.
Diccionari de sinologia
La terminología de la archivística
Lèxic del patí de vela Lexique du commerce électronique en langues de France (français, catalan, corse, occitan)
Nous termes normalitzats (DOGC núm. 5715, 15/09/2009)
V Seminari de Terminologia: «L’establiment de paraules clau i la redacció d’índexs de llibres»
PROGRAMA DETALLAT
I això… de què va? Conceptes bàsics d’anàlisi del contingut d’un document
Jesús Gascón García
Elements a l’hora de determinar un contingut: examen del document
Anàlisi conceptual del document
Identificació dels conceptes
Anàlisi de facetes
Selecció de conceptes: exhaustivitat, especificitat, adequació, consistència
Expressió terminològica dels conceptes
Codificació de la idea
Relacions conceptuals entre termes
Indexació, classificació, resum
Els índexs de llibre: un complement al coneixement científic
Marina Salse Rovira
Concepte, elements i tipologia
Anàlisi de contingut aplicable a índexs
Normativa aplicable
Organització d’un índex segons la normativa ISO
Encapçalaments
Localitzadors
Referències
Revisió i presentació formal d’índexs
L’ordenació alfabètica de mots i expressions en l’edició de llibres
Josep M. Mestres i Serra
Presentació
Característiques de l’índex alfabètic
L’ordenació alfabètica de mots
L’ordenació alfabètica de sintagmes
L’ordenació contínua
L’ordenació discontínua
L’ordenació discontínua sense partícules
L’ordenació discontínua amb partícules
L’ordenació de sintagmes pertanyents a classes especials
Els topònims
Els antropònims
Les referències bibliogràfiques
L’autoria personal
L’autoria col·lectiva
La responsabilitat en les publicacions en sèrie
Les obres sense autoria explícita
La disposició de les subentrades en els índexs
Els conceptes de les entrades i les subentrades
Les remissions entre entrades
Linguee, el cercador de traduccions
Linguee és una eina que permet cercar mots o expressions en una llengua i trobar-ne traduccions en una altra dins d’un conjunt de contextos bilingües. Linguee es basa en un programa que cerca pàgines web disponibles en diverses llengües i, mitjançant un algorisme, relaciona cada element del text en una determinada llengua amb cada element del mateix text en una altra llengua. És a dir, detecta i relaciona les diverses versions lingüístiques d’un mateix text i les alinea automàticament.
L’aspecte més rellevant de Linguee és que les traduccions que s’ofereixen no són pas automàtiques, sinó humanes, i sempre contextualitzades. Això vol dir que Linguee no és ni un diccionari multilingüe, ni un traductor automàtic, sinó un detector de textos traduïts per humans. D’aquesta manera, per a cada expressió cercada, podem obtenir els contextos indexats en què apareix l’expressió i els de la versió en la llengua seleccionada.
En aquesta imatge es pot veure una petita part dels resultats obtinguts per al castellà refinado i les traduccions a l’anglès:
Com ells mateixos diuen, si no disposes d’un traductor a mà, almenys tens Linguee.
Àngels Egea (Serveis Lingüístics, UB)
|