 |
Juliol-agost de 2010 | Núm. 19 | Crèdits |
scaterm.iec.cat |
En aquest número…
Les nostres notíciesConstitució del Comitè de PublicacionsEl dia 2 de juny de 2010 es va constituir el Comitè de Publicacions de la SCATERM tal com estableix l’article 9 dels Estatuts vigents, amb la composició següent: Joan Maria Romaní i Olivé, vocal de Publicacions, que presideix el Comitè; Mercè Lorente i Casafont, editora en cap de la revista Terminàlia; Àngels Egea i Puigventós, vocal del Butlletí, i Josep M. Mestres i Serra, tresorer. El Comitè de Publicacions s’encarregarà a partir d’ara de tenir cura de tots els aspectes de les publicacions de la Societat. Subscripció al ButlletíLes persones que no són sòcies de la SCATERM però volen rebre un missatge amb l’enllaç cap a cada nou número del Butlletí, tal com el reben els socis, a partir d’ara tenen la possibilitat de subscriure-s’hi mitjançant aquest formulari o l’enllaç que trobareu a la capçalera. Índexs del ButlletíPer tal de facilitar la cerca dels continguts publicats en el nostre Butlletí, ara que ens acostem a la vintena de números i ja hi ha un volum de dades considerable, us oferim la possibilitat de consultar-ne els índexs. Crida per a contribucions a Terminàlia (núm. 2, 3 i 4)El Consell de Redacció de Terminàlia fa una crida per a contribucions per als propers números. Les propostes enviades, redactades en català, anglès, espanyol o francès, han de tenir una extensió màxima de 7.000 mots o 12 pàgines, i són avaluades per revisors externs [+ info]. Cal enviar les propostes a terminalia@iec.cat. Els els terminis de presentació d’originals són els següents:
El terme és notíciaRelatiu als taps de suroLa indústria surera catalana ha estat una de les més importants del món durant segles. Ser pioner i capdavanter en una activitat durant un temps prou llarg és una condició suficient per a generar terminologia relacionada amb el desenvolupament d’aquesta activitat, que després es pot exportar a altres llengües. I és en aquest context que va sorgir el compost surotaper, que trobem molt documentat i que apareix, per exemple, en el nom de l’associació d’obrers del suro anomenada Foment de la Indústria i Comerç Surotaper, fundada el 1911 a Palafrugell, o en el títol d’una obra de l’escriptor i polític Martí Roger i Crosa, Els tipus socials de la producció surotapera (1911-1912). Però quina mena de compost és surotaper? Pel que fa als constituents, és un compost format per dos mots patrimonials: suro (del llatí suber -eris) i taper, derivat adjectival de tap (mot procedent del germànic tappo). Pel que fa al comportament morfològic, és un compost propi, no pas sintagmàtic, és a dir, flexiona només pel final (surotaper, surotapera, surotapers, surotaperes), i, per tant, s’escriu aglutinat. A més, es tracta d’un compost adjectival, és a dir, que fa d’adjectiu. Per la naturalesa dels components (suro i taper), no podem parlar de composició culta, malgrat que la o final de suro s’assembla a una vocal d’enllaç. La forma culta corresponent a suro hauria de ser subero-, d’on s’obtindria un compost híbrid (formant culte + mot patrimonial) *suberotaper, que no hem documentat. També hi ha la possibilitat de formar compostos adjectivals similars als cultes afegint (quan és possible) una vocal o d’enllaç al primer adjectiu del compost, com fem a religiosopopular, politicosocial, etc. Però en aquest cas ens caldria l’adjectiu surer per formar *surerotaper, que tampoc no documentem. Així doncs, si descartem la via culta, i busquem quins altres mots compostos tenim en català que s’adiguin amb l’estructura de surotaper (N + Adj), ens trobem que la Gramàtica de la llengua catalana de l’IEC (versió provisional) recull els compostos adjectivals següents: banyabaix, barbafort, bocamoll, camallarg, caramenut, llenguallarg. Però en tots aquests casos, els únics recollits per a l’estructura N + Adj, el constituent nominal es comporta com a complement de l’adjectiu, encara que amb un ordre diferent del sintàctic i sense la preposició de que apareix necessàriament en les paràfrasis sintagmàtiques: camallarg ‘llarg de cama’. En canvi, el significat de surotaper (‘relatiu o pertanyent al tap de suro’) no es correspon amb l’estructura de camallarg, probablement perquè no segueix el mateix procés de formació. En el cas de camallarg, tenim un adjectiu que modifica el constituent nominal. En el cas de surotaper, tenim un sufix adjectival (-er) que afecta una estructura composta de dos noms [[N + N] -er]. Entre els compostos nominals amb estructura N + N trobem exemples de formacions que tenen una relació sintactica de subordinació entre els dos elements, com ara filferro (‘fil de ferro’) o aiguabatent (‘batent d’aigua’), que podrien explicar un hipotètic (encara que no realitzat) *surotap ‘tap de suro’, sobre el qual es forma surotaper, tal com filferrera (nom d’una planta que presenta certa similitud amb el filferro) es forma sobre la base nominal filferro. Àngels Egea (SCATERM) Les cròniquesI Curs de correcció avançada per a l’edició de textos científics i tècnicsTal com estava previst, entre el 6 d’abril i el 10 de juny de 2010 s’ha dut a terme el I Curs de correcció avançada per a l’edició de textos científics i tècnics, organitzat per la SCATERM, amb la col·laboració del Servei de Correcció Lingüística i la Unitat de Correcció del Servei Editorial de l’Institut d’Estudis Catalans, i dirigit per Josep M. Mestres, tresorer de la SCATERM i cap del Servei de Correcció Lingüística de l’IEC. Quinze especialistes han constituït el quadre de professors: Laia Campamà, Xavier Fargas, Núria Florit, Eivor Jordà, Sílvia López, Jaume Martí, José Martínez de Sousa, Josep M. Mestres, Laura Moliné, Santiago Muxach, Joan Anton Rabella, Carles Riera, Núria Roma, Joana Torres i Patricia L. Vitri, els quals van descabdellar el programa docent al llarg de seixanta hores lectives.
Dels vint-i-vuit alumnes de procedències professionals diverses relacionades amb la correcció, la traducció i l’edició de textos que van començar el curs, vint-i-quatre han seguit el curs amb aprofitament, dos hi van assistir regularment i dos més van haver de deixar el curs per raons de salut i personals. La mitjana de nota dels vint-i-quatre alumnes que han obtingut diploma d’assistència i aprofitament ha estat 8,60. D’altra banda, la satisfacció expressada pels alumnes mitjançant l’enquesta d’avaluació de la docència ha donat una mitjana de 7,56 pel que fa al temari, de 7,22 pels coneixements adquirits i també de 7,22 del curs en conjunt, per la qual cosa la Junta de la SCATERM ha considerat, en la reunió tinguda el dia 16 de juliol, que l’interès i el balanç del curs és satisfactori, i que es podria tornar a repetir l’experiència més endavant.
NovetatsActes de la 8a Conferència Terminologia i Intel·ligència Artificial (TIA) Actes del I Congrés Internacional de Neologia de les Llengües Romàniques Lèxic panllatí del canvi climàtic (Realiter) Diccionari d’onomatopeies i altres interjeccions. Amb equivalències en anglès, espanyol i francès. Diccionari general de l’esport, en línia Plats a la carta, diccionari en línia Terminologia d’intel·ligència artificial (Realiter) Terminologia de gestió de la qualitat (Realiter) AgendaJornada «La indústria de la traducció entre llengües romàniques» El web recomanatOneLookEl OneLook no és pas una eina nova: té catorze anys d’existència, que en el World Wide Web és una edat més aviat avançada. Si us en parlem avui és perquè hi ha poques eines de cerca o, més ben dit, de multicerca, que hagin superat o igualat la potència, la rapidesa i l’eficàcia d’aquest cercador. El OneLook és un motor de cerca que té indexats un conjunt de més d’un miler de diccionaris, vocabularis, glossaris i altres recursos similars, exclusivament en anglès o amb equivalències cap a altres llengües, i que permet fer-hi cerques simultànies. Com a resposta (sempre immediata) s’obté una llista de tots els recursos, classificats temàticament, que contenen l’expressió cercada. Al costat de cada recurs hi ha l’enllaç a la pàgina que conté la informació que cerquem. El quadre de cerca, a més, permet l’ús de caràcters comodí (asterisc i interrogant) que amplien les possibilitats d’èxit de la cerca. El fet que els resultats d’una cerca sempre ens apareguin ordenats per l’obra i l’àrea temàtica, ens permet accedir directament al recurs que més ens convé, sigui per la fiabilitat que li atorguem a una determinada obra, sigui pel tema de què tracta. Que bé que ens aniria tenir una eina així per als recursos lèxics i terminològics en català i poder-ho veure tot en un cop d’ull!
Àngels Egea (SCATERM) | ||||
 |
Vista de l’aula durant la sessió inaugural del curs 
