 |
Maig-juny de 2010 | Núm. 18 | Crèdits |
scaterm.iec.cat |
En aquest número…
Les nostres notíciesEls mesos d’abril i maig han estat d’una gran activitat per a la SCATERM, ja que hi han coincidit la celebració de la Jornada anual i el I Curs de correcció avançada per a l’edició de textos científics i tècnics, juntament amb altres actes relacionats amb la terminologia als quals la SCATERM ha volgut ser present per mitjà dels seus membres. Aquests actes han estat la VI Jornada Científica Realiter, precedida, el dia abans, de l’Assemblea General de Realiter, i el Col·loqui Internacional GLAT 2010. També s’ha començat a preparar el V Seminari de Terminologia, que tractarà de l’establiment de paraules clau i l’elaboració d’índexs de llibres, i s’han iniciat les gestions per a l’organització de la IX Jornada de la SCATERM, que tractarà de les relacions entre la terminologia i el dret. Per la seva part, el Consell de Redacció de Terminàlia està acabant la preparació del número 1 d’aquesta revista, que ha de sortir abans de l’estiu, i està treballant també en el número 2, que es publicarà abans d’acabar l’any. El terme és notíciaAmb efecte hivernacle o amb efecte d’hivernacle?A hores d’ara és innegable que vivim en un periode en què l’atmosfera s’escalfa. Des que a mitjan segle XIX es va acabar la petita edat de gel, la temperatura mitjana de la Terra ha mantingut un increment continuat. L’activitat humana ha actuat en sinergia, i la crema de combustibles fòssils ha incrementat la proporción de CO2 i altres gasos a l’atmosfera, amb la qual cosa la capacitat de l’atmosfera de mantenir-se calenta s’ha incrementat. El fenomen s’anomena en anglès greenhouse effec, en castellà efecto invernadero, en francès effet de serre i en català efecte d’hivernacle. Els gasos que el provoquen són els gasos amb efecte d’hivernacle, tal com ho podem comprovar en la versió digital del DIEC: «efecte […] 2 2 [ME] [FIF] [FIA] efecte d’hivernacle […] ». Si hom consulta el Cercaterm (21 de maig de 2010), pot trobar-hi sense esforç «efecte d’hivernacle Indústria > Conceptes generals > Medi ambient» i «efecte d’hivernacle Energia > Energia solar». Però els usos en la premsa general i de divulgació, en articles de diversos nivells i en les emissores de ràdio i televisió, varien i no segueixen sempre aquesta pauta. Fent una cerca avançada amb el Google, restringida a llengua catalana (18 de maig de 2010), hem trobat 239.000 entrades per a efecte d’hivernacle i una proporció unes set vegades superior (1.610.000 entrades) per a efecte hivernacle. Prenguem aquestes dades amb prevenció, atesa la imperfecció d’aquesta mena de cerques, però acceptem que indiquen una tendència, al marge de les xifres concretes. Atès que, quan no podem afegir un adjectiu per a matisar el significat d’un nom, hi afegim un altre substantiu, generalment amb la interposició de la preposició de (pa integral i pa de barra, casa gran i casa de fusta…), mantinguem aquest ús quan parlem dels gasos amb efecte d’hivernacle, que no és el mateix cas que trobem a efecte badoc o efecte fotoelèctric, sinó a efecte de tanca, sense sortir, en aquest darrer cas, del camp de les ciències ambientals. Joan Maria Romaní (SCATERM) Les cròniquesVIII Jornada de la SCATERM: «Terminologia, neologia i traducció»Enguany, la jornada anual de la SCATERM, dedicada a la terminologia, la neologia i la traducció, va tenir lloc a la Universitat de Vic (UVic) el 13 de maig, en sessions de matí i tarda. Aquesta universitat va organitzar conjuntament amb la SCATERM la VIII Jornada. Els parlaments inaugurals van anar a càrrec de M. Carme Sanmartí, degana de la Facultat de Ciències Humanes, Traducció i Documentació de la UVic; de Jaume Martí, president de la SCATERM; de Francesc Vallverdú, delegat del president de l’IEC per a les societats filials, i d’Assumpta Fargas, rectora de la UVic.
La ponència del matí, «La neologia especialitzada, repte constant per al mediador especialitzat», va ser a càrrec de Rosa Estopà (Universitat Pompeu Fabra). La professora de la UPF va presentar un panorama clarificador i profusament exemplificat sobre què s’entén per neologia i com es comporta aquest fenomen, i es va centrar primerament en la distinció entre la neologia especialitzada de tipus primari, essencialment fruit d’una necessitat designativa en un acte natural i voluntari de comunicació, i la neologia especialitzada secundària o de mediació, pròpia dels intercanvis denominatius entre dos sistemes lingüístics, que és de tipus més planificat. A continuació, va caracteritzar el comportament dels neologismes especialitzats en un procés de mediació com és la traducció, es va referir als buits denominatius, va caracteritzar i exemplificar els diversos recursos lèxics per a la creació de neologia especialitzada i va assenyalar els neologismes semàntics com una solució que s’ha d’explorar i explotar. Va cloure la ponència amb una referència a la neologia com a camp de recerca i d’aplicació. Després de la pausa per al cafè, les comunicacions del matí van anar a càrrec dels especialistes següents: Amor Montané (IULATERM-UPF) va presentar la recerca que duu a terme sobre com influeixen els mecanismes d’actualització del lèxic en la implantació de la terminologia, a partir d’un treball que analitza, en concret, un corpus de termes de la informàtica i les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), i en va presentar l’anàlisi i els primers resultats; Josep M. Mestres (Servei de Correcció Lingüística de l’IEC i membre de la Junta de la SCATERM ) va presentar un projecte elaborat juntament amb Esther Monzó (Universitat Jaume I) sobre la fixació i la difusió de la terminologia tipogràfica i, en concret, sobre la redacció d’un manual bàsic de tipografia que inclourà un vocabulari d’aquesta matèria; i Elisabeth Casademont i Marta Sabater (TERMCAT) van descriure les característiques de les normes d’estandardització, van presentar els criteris que s’han de tenir en compte a l’hora de traduir-les i el treball terminològic que això comporta, i van explicar com s’ha fet aquesta feina en el cas concret de la traducció de la norma UNE-ISO 1087-1, dedicada al treball terminològic, que el TERMCAT és a punt de publicar. La sessió del matí va acabar amb un debat moderat per Jaume Martí, en què la cinquantena d’assistents a la Jornada van poder fer preguntes i observacions sobre la ponència i les comunicacions que acabaven de sentir. En la sessió de la tarda, els participants a la VIII Jornada van poder assistir a la ponència «Neologia i traducció en els processos d’estandardització», presentada per Carles Castellanos (UAB). Castellanos va desenvolupar els conceptes de neologia i de traducció en funció dels processos d’estandardització de les llengües; va destacar la importància de considerar els condicionaments sociolingüístics, tant en la traducció com en la neologia, i com es poden abordar aquestes pràctiques tenint en compte els aspectes més sociolingüistics de l’estandardització. Així, conceptes com la socioterminologia, l’aproximació sociolingüística a la terminologia, o l’autocentrament en el treball i la normalització terminològics van ocupar també una part del discurs i la proposta del ponent. Després d’una pausa, van tenir lloc les dues comunicacions de la tarda. Mireia Calvet (UB) va presentar un estudi sobre les denominacions dels tipus i models de sabates en textos divulgatius de diverses llengües, treball que li ha servit per a teoritzar sobre sèries textuals, l’estabilitat de les unitats lèxiques i sobre els mecanismes de creació neològica des del punt de vista de la comparació entre llengües. Eusebi Coromina (UVic) va presentar un treball sobre l’establiment i l’anàlisi d’un repertori descriptiu de termes del transport aeri, que li ha permès arribar a conclusions sobre tipologia neològica i variació en aquest sector. El repertori descrit vol contribuir a omplir certes llacunes denominatives dels diccionaris generals o especialitzats. Després d’un debat força participatiu relatiu a la ponència i les comunicacions de la tarda, que va moderar Pilar Godayol (UVic), els coordinadors de la Jornada, Eusebi Coromina i Josep M. Mestres, van presentar el balanç i les conclusions de la VIII Jornada, que d’aquesta manera va quedar oficialment closa. Agustí Espallargas (SCATERM) VI Jornada Científica RealiterEl dia 14 de maig, a la Universitat de l’Algarve (Faro, Portugal), va tenir lloc a la VI Jornada Científica de Realiter, Xarxa Panllatina de Terminologia, que, sota el títol «Formació en terminologia: de la recerca en comunicació multilingüe a les competències per a l’exercici professional» (www.realiter.net/spip.php?rubrique171), va reunir un bon nombre d’assistents que van seguir amb molt d’interès les ponències i comunicacions que s’hi van presentar. La jornada, dividida en quatre sessions, es va iniciar amb la que duia per títol «Terminologia i terminòlegs en un context de feina», en la qual Gabriel Huard (Oficina de la Traducció del Govern del Canadà) i Ruthe Costa (Universitat Nova de Lisboa), en les comunicacions respectives, van recollir alguns dels reptes, avantatges, interaccions i problemes que tenen els terminòlegs en aquest moment amb les noves tecnologies i Internet quan desenvolupen la seva feina. Les altres tres sessions de treball, amb els títols respectius de «Terminologia, formació i desenvolupament professional del terminòleg», «Terminologia i investigació sobre activitats terminològiques» i «Terminologia, terminòlegs i polítiques lingüístiques», van aplegar catorze ponències que van donar compte d’un ventall molt ampli d’experiències, projectes de recerca i estudis de terminologia en les diferents llengües romàniques. La representació catalana, d’una banda, la van encapçalar M. Teresa Cabré i Castellví i Rosa Estopà, de la Universitat Pompeu Fabra, les quals, amb la ponència «La formación en terminología en un aula virtual», van presentar l’experiència de formació a distància dels seus cursos de terminologia i l’eina que hi utilitzen, el Terminus (http://melot.upf.edu/Terminus2009/index.html). D’altra banda, Francesc Galera, de la Universitat Autònoma de Barcelona, amb la ponència «Projecte interuniversitari de nomenclatura trilingüe: la traducció del món de la universitat», va presentar l’experiència interuniversitària d’elaboració d’un glossari trilingüe (català-castellà-anglès) de termes acadèmics i universitaris amb el qual les universitats catalanes han establert equivalents idèntics per a la traducció dels termes que apareixen en els seus textos institucionals i l’aplicació que n’ha fet la UAB. Francesc Galera (UAB) Col·loqui Internacional GLAT 2010Els dies 17, 18 i 19 de maig va tenir lloc a Lisboa (Portugal) el Col·loqui Internacional GLAT, coorganitzat pel Grup de Lingüística Aplicada de les Telecomunicacions de L’Escola Nacional Superior de les Telecomunicacions de Brest, l’Institut de Lingüística Teòrica i Computacional (ILTEC) de Lisboa i l’Associació d’Informació Terminològica de Lisboa. Aquest Col·loqui, que es fa cada dos anys, i que ja s’ha celebrat en edicions anteriors a Barcelona, Bertinoro (Itàlia) i Brest (França), és sobretot un espai de trobada perquè diferents especialistes que treballen en els llenguatges d’especialitat, entre ells els terminòlegs, comparteixin nous plantejaments metodològics, eines o recursos i presentin els seus treballs de recerca, a partir dels quals s’enceten línies de debat amb aportacions de persones de països diferents amb perspectives i interessos diferents. El tema d’aquesta edició va ser «El multiculturalisme i el paper dels llenguatges d’especialitat». Els conferenciants que hi van participar foren Karen Bennett (Centre d’Estudis Comparativistes de Lisboa) amb la conferència «Discourses of Knowledge: Cultural Disjunctions and Their Implications for the Language Industries», i Yannis Haralambous (Telecom Bretagne, França) amb la conferència «D’Unicode au Web sémantique, les dernières technologies du web au service de la terminologie». Durant les vuit sessions en què es van dividir els tres dies del Col·loqui es van llegir més de trenta comunicacions en què es van presentar eines per a crear corpus, elaborar ontologies o tesaurus i també aplicacions per a la didàctica de les llengües en un context multilingüe marcat sobretot per la mobilitat internacional a les universitats. La presència catalana pel que fa a les comunicacions va ser a càrrec de Mercè Lorente i Rosa Estopà, del Grup IULATERM de la UPF, amb la comunicació «Els aspectes semàntics i pragmàtics dels paratermes», i d’Anna Llobet del TERMCAT amb la comunicació «La integració de la terminologia en una societat multicultural. El projecte de Tastets cuina amaziga». Sílvia Llovera (SCATERM) NovetatsNous termes normalitzats (DOGC. núm. 5628, 13/05/2010) Diccionari de futbol, actualitzat amb equivalents italians Lèxic bàsic de cinema: català-castellà-francès-anglès Vocabulaire panlatin de la diffusion et de la distribution du livre Vocabulari forestal d’Eduard Parés, en línia AgendaCol·loqui «Llenguatges i complexitat» (3-4 de juny de 2010, Barcelona) El web recomanatFundació Torrens-IbernLa Fundació Torrens-Ibern, creada l’any 1977, té l’objectiu de promoure l’ús de la llengua i la cultura catalanes en els àmbits tècnic i científic. Actualmenttreballa en projectes com la col·lecció digital «Ubertas», de llibres tècnics de primer nivell en català, i el Projecte Scriptorium de traducció i publicació en català de llibres bàsics de text universitari de les carreres científiques i tècniques. També convoca un premi adreçat a treballs originals en terminologia cientificotècnica. Al web de la Fundació hi ha més informació sobre la trajectòria històrica de l’entitat, els seus membres, les relacions amb altres entitats i les activitats que duu a terme regularment, com ara les Sessions de Diàleg entorn del català científic i tècnic.
Àngels Egea (SCATERM) | ||||||
 |
