 |
Gener-febrer de 2010 | Núm. 16 | Crèdits |
scaterm.iec.cat |
En aquest número…
Les nostres notíciesRevista TerminàliaJa està pràcticament acabat el número 0 de la revista Terminàlia (ISSN 2013-6692), la revista de la Societat Catalana de Terminologia, de periodicitat semestral, que pretén ser un espai per a l’intercanvi d’idees i per a l’actualització informativa en terminologia i àmbits afins. Ben aviat s’anunciarà l’acte de presentació d’aquest número inicial. La revista Terminàlia és dirigida per M. Teresa Cabré Castellví i n’és la redactora en cap Mercè Lorente Casafont. El Consell de Redacció està constituït per Amparo Alcina, Marc Barracó, Ester Bonet, Sílvia Llovera, Núria Pérez-Pérez, Xavier Rull, Pilar Sánchez-Gijón i Elisabet Solé. El Consell de Redacció ha fet una crida per a contribucions als núm. 1 i 2 (2010). Trobareu més informació sobre els terminis de presentació, sobre les característiques dels articles i les condicions de publicació a la pàgina d’informació de la revista del web de la SCATERM. Crida per a la presentació de comunicacions de la VIII Jornada de la SCATERMLa Societat Catalana de Terminologia i la Universitat de Vic, coorganitzadores de la VIII Jornada de la SCATERM: «Terminologia, neologia i traducció», que se celebrarà el 13 de maig de 2010 a Vic, fan una crida per a la presentació de comunicacions. El termini límit de recepció de resums és el 12 de març de 2010. Més informació al web de la SCATERM. Presentació de la col·lecció «Memòries de la Societat Catalana de Terminologia»Durant el mes de març es farà la presentació de la col·lecció «Memòries de la Societat Catalana de Terminologia», que ha d’aplegar les actes de les jornades anuals de la SCATERM, tal com vam anunciar en el número 12 d’aquest Butlletí amb motiu de l’aprovació del disseny de la col·lecció. En aquest acte es presentarà l’obra que encetarà aquesta col·lecció: Terminologia i documentació: relacions i sinergies, a cura de Jaume Martí i Marina Salse. Aquesta primera publicació contindrà les actes de la VII Jornada de la SCATERM: «Terminologia i documentació». Probablement es farà coincidir aquest acte de presentació amb la celebració de l’Assemblea General ordinària. I Curs de correcció avançada per a l’edició de textos científics i tècnicsLa Junta de la SCATERM, juntament amb el Servei de Correcció Lingüística i la Unitat de Correcció del Servei Editorial de l’Institut d’Estudis Catalans, treballa per tancar el programa del I Curs de correcció avançada per a l’edició de textos científics i tècnics, que es voldria poder convocar ben aviat. Si no hi ha entrebancs d’última hora, el curs constarà de seixanta hores lectives i durarà de mitjan març fins al juny del 2010. Premi de la Societat Catalana de TerminologiaNo s’ha presentat cap treball a la primera convocatòria del Premi de la Societat Catalana de Terminologia, per la qual cosa el premi ha quedat desert. El terme és notíciaMousse i escumaEl camp temàtic d’alimentació i gastronomia ha estat negligit durant molt de temps en la lexicografia catalana. Que serveixi d’exemple el fet que, tant en la segona edició impresa com en l’edició electrònica del Diccionari de la llengua catalana de l’IEC (en endavant, DIEC), aquest camp no té entitat i tampoc no en té el camp de restauració, i les paraules que hi fan referència apareixen habitualment relacionades amb el camp «HO» (‘hoteleria’). En aquest breu article només considerarem la parella escuma i mousse. Abans de cap altra cosa, cal fer un parell d’advertiments: 1r) El DIEC no entra cap accepció de escuma que tingui a veure amb aquest camp. Pel que fa al Cercaterm del TERMCAT, tampoc no defineix què és una «escuma» en el context que aquí tractem. 2n) Les definicions de mousse que apareixen al Cercaterm i al DIEC són millorables. Vegem-les:
Comparem aquestes definicions amb la definició de mousse de Le grand Larousse gastronomique :
Les definicions del DIEC i del TERMCAT són millorables en els punts següents: — No és un plat sinó una preparació, atès que sempre és «mousse d’alguna cosa».— La mousse es pot quallar, però quallar-la no és un fet necessari. — El que dóna lleugeresa a una mousse és la incorporació d’aire o d’un gas inert en fines bombolles, per mitjà d’una escuma. Així doncs, tenim que el mot mousse ha estat donat en francès a una preparació que, pel fet d’incorporar aire (generalment per mitjà de nata muntada o clares d’ou muntades), esdevé lleugera, assoleix la consistència d’un fluid molt dens, no cau del seu contenidor en posar-lo cap per avall i, en menjar-la, es desfà a la boca. Quallen necessàriament les gelatines o les gelees, per exemple, però no les escumes ni les mousses. Els anys noranta, el cuiner Ferran Adrià va demostrar que qualsevol fluid es pot transformar en una escuma amb l’addició d’anhídrid carbònic o nitrogen a pressió mitjançant l’estri anomenat sifó. I així ho recull Le grand Larousse gastronomique, on ja la segona forma de l’entrada revela la procedència del terme gastronòmic:
Si fem una cerca al Cercaterm per a mousse i escuma dins l’àrea temàtica «Alimentació. Gastronomia» obtenim 77 resultats que contenen el mot mousse (com ara mousse d’alvocat, mousse de bacallà, mousse de cafè, mousse de caramel, mousse de castanyes, mousse de ceps) i 21 resultats que contenen el mot escuma (com ara escuma d’allioli, escuma d’aranja, escuma de cafè, escuma de coco amb menta i móres). Com que la major part d’aquestes denominacions procedeixen de l’aplicació «Plats a la carta», que no conté definicions, no podem saber quina diferència hi ha entre les unes i les altres, concretament en el cas del cafè i de la xocolata blanca, dels quals tant es pot obtenir una mousse com una escuma. Seguint la tradició culinària establerta per Ferran Adrià i la nomenclatura proposada per Le grand Larousse gastronomique, proposo que anomenem mousse les preparacions obtingudes a partir d’elements sòlids a temperatura ambient, i anomenem escumes les preparacions obtingudes partint de líquids o sucs, esponjades amb un sifó. Joan Maria Romaní La ressenyaDel concepte al diccionariTERMCAT, Centre de Terminologia. La definició terminològica. Barcelona: Eumo: TERMCAT, 2009. 250 p.
D’altra banda, si pressuposem una actitud acrítica en qui comença a llegir aquest manual, l’arrencada de l’obra amb una discussió sobre les diferències entre la definició terminològica, la definició lexicogràfica i la definició enciclopèdica pot desorientar una mica; de fet, si negligim els efectes de l’anomenada «banalització» de la terminologia a què recorren sovint els diccionaris generals per a poder reduir el nombre de subentrades —en el fons, per a poder reduir espai—, d’ençà que M. Teresa Cabré i Castellví va plantejar la teoria comunicativa de la terminologia, les diferències formals entre la definició lexicogràfica i la definició terminològica d’un concepte s’han difuminat encara més, especialment arran de la incorporació creixent i imparable de terminologia en els diccionaris generals. De tota manera, el redactor, partint de la tradicional definició aristotèlica, integrada pel gènere (genus) i la diferència específica (differentia), ens proposa una triple classificació de les definicions —la definició parafràstica, la definició metalingüística i la definició ostensiva—, classificació que explicita i exemplifica d’una manera minuciosa. L’exhaustivitat amb què va desgranant cada detall relacionat amb la redacció definitòria és lloable, i ho és encara més que hagi volgut dedicar el capítol final a resumir els trets principals de la definició terminològica, amb la qual cosa s’arrodoneix l’obra i qui llegeix pot tenir-ne una visió de conjunt. També és molt útil que hagi pensat a disposar un índex analític —fet no gaire usual en aquest tipus de tractats de petit format—, amb els conceptes i les formes lèxiques tractats més rellevants. Només hi hem trobat a faltar una justificació més sòlida de dos aspectes concrets de la definició: la posició del subjecte com a element extrínsec de la definició (ja que es prescindeix del fet que el diccionari normatiu el situa sistemàticament a l’inici de la definició, i no després del descriptor), i la solució —massa còmoda i simplista— d’emprar com a suposat gènere «no marcat» el masculí en les definicions, no gens satisfactòria per a moltes autores i per a alguns autors. En qualsevol cas, felicitem el TERMCAT i, especialment, el redactor del text per la publicació d’aquest manual pràctic sobre la definició, que és un bon pas endavant en el tractament de la terminologia en els bancs de dades i en els diccionaris especialitzats. Josep M. Mestres NovetatsDiccionari de textos catalans antics Diccionari dels mercats financers Diccionari d’atletisme en línia Glossari de termes de gestió de la recerca i la innovació Lèxic multilingüe de la indústria Materials: ciència i tecnologia Nou web del Consorci per a la Normalització Lingüística Societat de la l’informacion. Novèlas tecnologias e Internet
AgendaPremis Internacionals de Terminologia 2010 International Terminology Summer School 2010 El web recomanatEl traductor de GoogleEl servei de traducció automatitzada de Google ha incorporat des de fa uns quants mesos el català a les llengües de treball. Això permet fer traduccions força exòtiques i, a vegades, amb uns resultats sorprenentment bons gràcies al corpus textual tan immens en què es basa aquest traductor. A més de permetre la traducció de documents conservant mínimament el format de text (negretes, cursives, cossos de lletra, etc.), darrerament s’hi ha afegit la traducció directa, de manera que apareix la traducció a mesura que l’usuari escriu. També es pot veure la transliteració de les traduccions de llengües que usen un alfabet diferent del llatí. I, finalment, en el cas de la traducció a l’anglès, podem escoltar la traducció.
L’APTIC presenta el seu nou webL’Associació Professional de Traductors i Intèrprets de Catalunya (APTIC) va fer públic el seu nou web www.aptic.cat el dimecres 18 de novembre de 2009. Aquest web ofereix informació sobre com encarregar traduccions i un directori de professionals format exclusivament pels membres associats a l’APTIC. La gran novetat d’aquest web és l’apartat «Troba un traductor», que consisteix en una base de dades i un potent motor de cerca que permet accedir al professional adequat a partir de diversos paràmetres: combinacions lingüístiques, especialitzacions, serveis o nom del professional. Al web, a més, es pot trobar informació bàsica de l’associació, el calendari d’activitats, notícies relacionades amb el sector, un apartat molt complet de preguntes freqüents sobre l’exercici professional i enllaços a les eines de la xarxa més utilitzades pels traductors i intèrprets. També hi ha un apartat exclusiu per als socis on es poden trobar documents generats per l’associació, estudis sobre tarifes, descomptes i promocions.
Àngels Egea | ||||||||
 |
