Secció Històrico-Arqueològica

Les ciutats mediterrànies. Els factors de desenvolupament i de progrés: ciutats i articulació territorial

Direcció

Flocel Sabaté i Curull
Institut d'Estudis Catalans - Universitat de Lleida

Col·laboradors:

Antoni Riera (Universitat de Barcelona, IEC)
Josep Guitart (Universitat Autònoma de Barcelona, IEC)
Xavier Barral (Université de Rennes, IEC)
Tahar Mohammed Mansouri (Université La Manouba)
Claudio Povolo (Università Ca’ Foscari Venezia)
Josep Joan Busqueta (Universitat de Lleida)
Maria Bonet (Universitat Rovira i Virgili)
Karn Stöber (Universitat de Lleida)
Francesc Fité (Universitat de Lleida)
Andrea Zorzi (Università degli Studi di Firenze)
Francesco Silvestrini (Università degli Studi di Firenze)
Nada Zerevic (University of Eastern Sarajevo)
Àngel Casals (Universitat de Barcelona)
Enric  Vila i Delclòs (Universitat Ramon Llull)
Josep Patrich (Hebrew University of Jerusalem)
Jesús Brufal (Universitat de Lleida)
Guillem Roca (Universitat de Lleida)
Sandra Cáceres (Universitat de Lleida)
Rogerio Ribeiro Tostes (Universitat de Lleida)
Robert Cuellas (Universitat de Lleida)
Antonio Porcheddu (Universitat de Lleida)

Síntesi

  Les societats mediterrànies han afermat la cohesió social a partir de la interacció entre les viles i ciutats i la respectiva regió sorgida com espai d’influència. Aquesta realitat s’adapta a les diferents cronologies des de l’època antiga al present i configura diverses realitats al llarg de la Mediterrània. El present projecte pretén assolir una visió diacrònica d’aquesta realitat social, partint del cas català i assolint alhora una visió comparativa amb el conjunt mediterrani. Aquesta aportació participa del projecte de recerca UAI “Les villes méditerranéennes: les facteurs de développement. Analyse diachronique, transversale et multudisciplinaire” (UAI 2015-85), configurant un dels sis eixos en què s’articula aquest projecte internacional.

Els objectius a abordar són: 1.- el recorregut diacrònic en la interacció entre ciutat i territori; 2.- el diferent nivell d’interacció aconseguit en cada vessant (econòmic, social, cultural i institucional); 3.- les similituds i diferències de cada adaptació regional; 4.- La combinació de capitalitats a manera de xarxes sobre el territori; 5.- el llegat a les societats posteriors.
La conclusió ha de permetre no sols valorar el recorregut precedent sinó escatir fins a quin punt les regions i els països en la Mediterrània actual són fruit de l’evolució, la incidència i la interacció de determinades ciutats, cosa que contribuirà a adaptar solucions per a diferents problemàtiques actuals.
 
 
Abstract: 
 
This research project aims to analyse the ways which towns and cities have influenced and sharped their respective regions in Catalonia, in permanent comparison with the same phenomenon in the Mediterranean space. The research project, from this perspective will assess whether the Mediterranean regions and countries derived, at least, from the influence and action of their towns and cities. It must be studied, through a comparative scope: 1.- the diachronic route on the interaction between town and region; 2.- The different level of interaction achieved in every aspect (economic, social, cultural and institutional); 3.- the similarities and differences of each regional adaptation; the function of the towns as center of the networks over the territory; 5.- The cultural heritage.
 

 

Paraules clau

Ciutat, Regió, Mediterrani, Societat, Espai, Patrimoni Cultural

 

Inici del projecte

2015 - 2017

 

Antecedents

  El projecte s’emmarca en el projecte UAI “Les villes méditerranéennes. Les facteurs de développement. Analyse diachronique, transversaleet multidiciplinaire”. Es parteix, formalment, de la gran trobada científica efectuada a la seu de l’IEC el novembre de 2011, en torn a “Les villes méditerranéennes. Civilisation et développement”. El projecte està integrat com un dels sis eixos del projecte UAI.

Organització del Congrés internacional “Les villes mediterranéenes: Civilisation et développement.” Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 16-18 de novembre de 2011.

 

Resultats

Organització del Segon Seminari Internacional “Ciutats mediterrànies: l’espai i el territori”. Barcelona, Institut d’Estudis Catalana, 22, 23, 24 i 25 de novembre de 2016.
 
Organització de la Trobada “Ciutats i regió a la Mediterrània. Comparació diacrònica”. Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 28 i 29 de setembre de 2015.
 
Organització del Seminari “Les ciutats mediterrànies. Els factors de desenvolupament i de progrés. Ciutat i articulació territorial.” Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 6 de febrer de 2015. 
 
 
Publicacions
 
Data d'edició: 2015
Entitats: Union Académique Internationale, Institut d'Estudis Catalans i Institut Europeu de la Mediterrània 
ISBN: 978-84-9965-268-9
Col·lecció: Publicacions de la Presidència. Sèrie major; 2
Editorial: IEC
 
 
Articles 

Flocel Sabaté, «Barcelona, a Medieval Capital», European Review, 24/4 (2016), p. 1-9.

Antoni Riera, «Barcelona, 985-1317. La construcció d’un empori i d’una capital a la Mediterrània occidental», Afers. 30/80-81 (2015 (2016)), p. 63-82.
 
Antoni Riera, «Barcelona 985-1317: economia, societat i política en la construcció d’un empori iberomediterrani», Acta Mediaevalia, 32 (2014-2015 (2016)), p. 131-232.

 

Més informació

Línia de recerca

1.- Àmbits de recerca sectorial:
1.1. Estudi arqueològic, que inclou:
a) intervencions en restes de ciutats antigues i medievals.
b) prospeccions  en determinades zones regionals, d’acord a diferents nivells de relació amb la capitalitat urbana.
1.2. Anàlisi del territori mitjançant programari Ledar i estudi GIS. Les dades documentals seran tractades cartogràficament mitjançant programaris punters en el treball arqueològic i topogràfic, a fi que els sistemes cartogràfics esdevinguin no sols  vies d’exposició de continguts  sinó eines de recerca. L’anàlisi de les dades processades seran objecte d’un posterior estudi interactiu.
1.3.  Estudi de la història de l’art des de la perspectiva de la transmissió de models a nivell regional, amb especial atenció a l’adaptació regional dels principals corrents artístics, tot precisant així procedències i filiacions.
1.4. Estudi dels corrents culturals i la seva difusió i incidència regional, a partir de la documentació i manuscrits. Es valoraran vies de transmissió, de filiació i de retroalimentació de continguts.
1.5. Estudi de la difusió de les idees i formes religioses a nivell regional, a partir de l’anàlisi documental, amb atenció tant a les formulacions teològiques i transmissió de les idees i el pensament religiós en els seves diferents formes;  com als sistemes organitzatius i d’estructuració institucional.
1.6. Estudi de la relació social, polític i institucional  entre municipi i regió a partir de la documentació. De manera força exhaustiva s’analitzarà documentació cancelleresca, municipal, processal, eclesiàstica i notarial, a fi de precisar els diferents nivells de relació i vincle entre grups dirigents urbans i l’espai rural circumdant. Es prestarà atenció als dos vessants: les relacions socials, de caire econòmic, contractual, etc...; i les institucionals. Aquest doble vessant té tot l’interès per analitzar no sols ambdues vies d’aproximació sinó precisar la relació mútua entre la realitat social i les fórmules institucionals. 
 
2.- Àmbit de comparació diacrònica i establiment d’una evolució a partir de sincronitzar les dades de l’apartat anterior. Es precisarà el recorregut diacrònic a fi d’escatir si el recorregut és lineal, si presenta diferents comportaments i, en definitiva, quines són les petges  traspassades secularment.
 
3.- Àmbit de comparació regional, a partir de sincronitzar les dades dels dos apartats anteriors. Essent la Mediterrània l’objecte d’estudi, es fa imprescindible que les recerques precedents condueixin a una reflexió per tal d’escatir la gradació efectiva d’acord a les diferents realitats socials, culturals i geogràfiques.
 
4.- Establiment de conclusions que recullin les particularitats i l’evolució global.
 

El projecte de recerca combina la recerca de diversos investigadors arreu de la Mediterrània.

 

 

Àrea geogràfica


Pàgines Web


 


Amb el suport de

 

Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya

Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

i la col·laboració de

Departament de Justícia

Ministerio de Ciencia e Innovación

Ministerio de Educación, Cultura y Deporte