L’any 1948, l’IEC acordà emprendre l’edició de les obres espirituals d’AV. L’any 1950, R. Aramon i Serra va informar a la UAI que l’Institut d’Estudis Catalans projectava publicar les obres llatines d’Arnau de Vilanova i va sol·licitar el patrocini de la UAI. El projecte va ser acceptat per la UAI l’any 1952. D’acord amb la proposta, el projecte comptaria amb quatre volums: el primer comprendria el comentari sobre l’Apocalipsi; el segon presentaria en ordre cronològic 41 escrits del manuscrit llatí del Vaticà 3824; el tercer oferiria la resta d’obres espirituals llatines; i el quart contindria els textos català, italià i grec els quals han estat conservats des del segle XIV. L’any 1971, el primer volum titulat Expositio Super Apocalypsi, va ser editat per Joaquim Carreras Artau, amb la col·laboració de O. Marinelli Mercacci i J.M. Morató Thomàs. Algunes obres menors van ser publicades l’any 1989, 1991 i 1992 per Josep Perarnau Espelt.
L’impulsor del projecte fou Joaquim Carreras Artau, membre de la Secció de Ciències de l’IEC, que en publicà diversos estudis. Posteriorment, Miquel Batllori s’ocupà d’estudiar Arnau de Vilanova, de qui va descobrir els nou tractats que es coneixen traduïts al grec.
