El projecte del Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae (GMLC) té com a objectiu posar a l’abast dels investigadors i del públic interessat els instruments necessaris per a la correcta interpretació dels textos llatins produïts entre els segles IX i XII en els territoris corresponents al domini lingüístic del català. El llatí d’aquest període és especialment interessant per ser el punt de confluència entre la llengua llatina medieval i la incipient llengua romanç.

 

El desenvolupament del projecte del GMLC s’articula al voltant de dues línies de treball: 

• La preparació i la redacció de les veus del GMLC, juntament amb el desenvolupament de l’aplicació d’edició i publicació del GMLC digital.
• La digitalització dels textos que serveixen com a punt de partida per a la redacció del Glossarium i la publicació digital d’aquests textos a través de la base de dades lèxica Corpus Documentale Latinum Cataloniae (CODOLCAT).

Aquesta base de dades, concretitzada en el domini de parla catalana, forma part de la plataforma comuna també en altres llengües europees.

 

El GMLC digital i el CODOLCAT estan intrínsecament relacionats, perquè comparteixen la informació recollida en les seves bases de dades respectives.

 

 

Abstract

 

The Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae (GMLC) is a dictionary of the Latin and Romance terms documented in the lands corresponding to the lingüístic domain of Catalan between the eight and twelfth centuries. To create the dictionary we are using a card System with moret han 50,000 entries plus a broad corpus of digitalized text, currently containing more than 24,000 documents. This corpus has grown into a lexical data base, CODOLCAT, which provides direct access moret than 4,000 texts (version 3, MMXIV; ISSN: 2255-0615). Its simple and Advanced search options allow users to browse the documentary corpus with ease.

 

Lexicografia llatina; llatí medieval; català preliterari, bases de dades; edició digital

 

1985 -

 

La trajectòria del programa s’insereix en el Novum Glossarium Mediae Latinitatis (NGML) de la UAI, que hi dona suport des de l’any 1920 (programa de la categoria B).

Durant el curs 1956-1957, coincidint amb el moment en què l’Escola de Filologia de Barcelona del CSIC va disposar de locals adients, Joan Bastardas i Piera, juntament amb diversos col·laboradors, units tots al NGM, van prendre la decisió d’emprendre la publicació d’un glossari.

 

L’any 1960 va sortir el primer fascicle del GMLC. L’equip de redacció dirigit pel professor J. Bastardas va continuar el seu treball en la mateixa línia fins a completar la publicació, el 1985, del primer volum, corresponent a les lletres A, B, C i D (fascicles 1-9).

 

El procés normal d’elaboració va sofrir un cert alentiment que coincidí amb la publicació del darrer fascicle del primer volum, fins que més tard, veient la necessitat d’una modernització,  es va decidir continuar amb la publicació prenent com a base els fitxers existents i, a més, crear una base informàtica amb tots els documents recents. D’acord amb això, es van reforçar els acords establerts entre la Institució Milà i Fontanals del CSIC i la Universitat de Barcelona, i els que aquestes dues institucions havien establert, des del 1985, amb l’Institut d’Estudis Catalans.

 

 

Glossari (lletres A, B, C, D, F i G)

M. Bassols de Climent, Joan Bastardas Parera (dir.) (1960-1985): Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae, voces latinas y romances documentadas en fuentes catalanas del año 800 al 1100. Vol. I (A-D). Barcelona: CSIC-Universidad de Barcelona.

 

Joan Bastardas Parera (dir.): Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae, mots llatins i romànics documentats en fonts catalanes de l’any 800 al 1100. Fasc. 11 (F), Barcelona: CSIC, 2001 i fasc. 12 (G), Barcelona: CSIC, 2006.

 

Joan Bastardas Parera (dir.): Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae, fasc. 12 (G), Barcelona, CSIC, 2006.

 

Joan Bastardas, Ana Gómez Rabal, Teresa Gràcia, Pere J. Bastardas (curatores) Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae, vol. I (A-D), 2a ed. Barcelona, CSIC (en premsa).

 

 

PUBLICACIÓ DEL GMLC:

- QUETGLAS, Pere J. (dir.); GÓMEZ RABAL, Ana (coord. ed.); PUIG RODRÍGUEZ-ESCALONA, Mercè (ed.): GMLC digital, v. 2 (2022): https://gmlc.imf.csic.es/glossarium, Barcelona, CSIC – Universitat de Barcelona – IEC. [ISSN: 2696-841X; e-NIPO: 833-21-181-8]

 

 

PUBLICACIÓ DE BASES DE DADES LÈXIQUES:

- QUETGLAS, Pere J. (dir.); GÓMEZ RABAL, Ana (coord. ed.): CODOLCAT, v. 11 (2022): https://gmlc.imf.csic.es/codolcat Barcelona,

CSIC – UB – IEC. [ISSN: 2255-0615]

 

  

Llibres, articles i capítols de llibres relacionats amb el projecte:

 

-EL BAHRAOUI PÉREZ, Ismael: «Traducció del grec al català de quatre epístoles de les Ἀγροικικαί ἐπιστολαί de Claudi Elià», Revista Parnaso, 2 (2022), pp. 46-47.

 

- FORNÉS PALLICER, M. A., QUETGLAS NICOLAU, P. J.: «La celebración de pequeñas y grandes fiestas en la documentación latina de la Cataluña altomedieval», Archivum Latinitatis Medii Aevi (Bulletin Du Cange), 79 (2021) [2022] (en premsa).

 

- FURTADO, Rodrigo, PRIETO ESPINOSA, Carlos: «Orígenes, estado y perspectivas del Corpus Documentale Latinum Portucalense (CODOLPOR)», Archivum Latinitatis Medii Aevi (Bulletin Du Cange), 79 (2021) [2022] (en premsa).

 

- GÓMEZ RABAL, Ana: «Présentation des travaux du Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae :le renouvellement du CODOLCAT et l’édition numérique du GMLC», Archivum Latinitatis Medii Aevi (Bulletin Du Cange), 79 (2021) [2022] (en premsa).

 

- GÓMEZ RABAL, Ana: «Términos, textos y contextos de una polémica vital: lecturas e

interpretaciones entrecruzadas de Miguel Servet y Juan Calvino», Specula, 3 (2022), pp. 193-215.

 

- IRANZO ABELLÁN, Salvador, AGUILAR MIQUEL, Julia: «La carta de Quírico de Barcelona a Tajón de Zaragoza (CPL 1271, Diaz 211): Estudio, edición crítica y traducción», Sacris Erudiri. Journal of Late Antiquity and Medieval Christianity, 60 (2021) [2022], pp. 101-121.

 

- Pere Alfons, Disciplina clericalis o com viure amb saviesa, trad. de Mercè PUIG RODRÍGUEZ ESCALONA, M. Antònia FORNÉS PALLICER, Ana GÓMEZ RABAL, Catalina MONSERRAT ROIG, Salvador IRANZO ABELLÁN, Carlos PRIETO ESPINOSA, Joan M. JAIME MOYA i Anahí ÁLVAREZ AGUADO; coord., introd. i notes de Mercè PUIG RODRÍGUEZ-ESCALONA i M. Antònia FORNÉS PALLICER, Barcelona, Edicions UB, 2021.

 

- PRIETO ESPINOSA, Carlos: «Sustantivos que designan mercaderes en la documentación latina de la Cataluña altomedieval», Cahiers de lexicologie, 120 (2022), pp. 149-166.

 

-PRIETO ESPINOSA, Carlos: «El Corpus Documentale Latinum Hispaniarum (CODOLHisp), una plataforma digital d’accés conjunt per a l’estudi del llatí medieval hispànic», Llengua & Literatura, 32 (2022), pp. 204-207.

 

- PRIETO ESPINOSA, Carlos: «Luigi Campi, Stefano Simonetta (eds.), Before and After Wyclif: Sources and Textual Influences, Basel, FIDEM, 2020, XXIX+ 266 pp. (Textes et Études du Moyen Âge; 97). ISBN 978-2-503-59406-4», Anuario de Estudios Medievales, 52/1 (2022), pp. 361-363.

 

- PRIETO ESPINOSA, Carlos: «Mercè Puig Rodríguez-Escalona (ed.), Projeccions de la lexicografia llatina medieval a Catalunya, Roma, Viella, 2019, 244 pp. (Col·lecció IRCVMMedieval Cultures; 9). ISBN 978-88-3313-131-3», Euphrosyne, 49 (2021) [2022], pp. 404-405.

 

- PRIETO ESPINOSA, Carlos: «M. Antònia Fornés Pallicer (ed.), Paleògrafs i editors. Mètodes,objectius i experiències, Barcelona, Edicions UB, 2019, 84 pp. ISBN 978-84-9168-353-7», Euphrosyne, 49 (2021) [2022], pp. 500-502.

 

- PRIETO ESPINOSA, Carlos: «Léxico relativo a la celebración y la festividad en la documentación latina medieval portuguesa», Archivum Latinitatis Medii Aevi (Bulletin Du Cange), 79 (2021) [2022] (en premsa).

 

- PRIETO ESPINOSA, Carlos: «Ana Gómez Rabal, Jacqueline Hamesse, Marta Pavón Ramírez (eds.), El lenguaje del arte: evolucion de la terminologia especifica de manuscritos y textos, Basel, FIDEM, 2019, XXXI + 243 pp. (Textes et Études du Moyen Âge; 94). ISBN 978-2-503-58791-2», Euphrosyne, 50 (2022) [2023] (en premsa).

 

- PRIETO ESPINOSA, Carlos: «Maarten J. F. M. Hoenen, Karsten Engel (eds.), Past and Future: Medieval Studies Today, Basel, FIDEM, 2021, XIX+392 pp. (Textes et Études du Moyen Âge; 98). ISBN 978-2-503-59470-5», Anuario de Estudios Medievales, 52/2 (2022) (en premsa).

 

- PRIETO ESPINOSA, Carlos: «Álvaro Cancela Cilleruelo (ed.), Pseudo-Sisberti Toletani Opera Omnia. Exhortatio poenitendi. Lamentum poenitentiae. Oratio pro correptione uitae, Turnhout, Brepols, 2021, 512 pp. (Corpus Christianorum Continuatio Mediaevalis; 307). ISBN 978-2-503-59247-3», Euphrosyne, 50 (2022) [2023] (en premsa).

 

- QUETGLAS, Pere J., PUIG RODRÍGUEZ-ESCALONA, Mercè, FORNÉS PALLICER, M. Antònia: «Decir ‘amigo’ es… Estudio del campo semántico de la amistad en el latín altomedieval de Cataluña», dins Homenaje a Cesar Chaparro Gomez, Cáceres, Universidad de Extremadura, 2022 (en premsa).

 

- QUETGLAS, Pere J., PUIG RODRÍGUEZ-ESCALONA, Mercè: «La naturaleza de los latines

medievales o sobre el latín de la Edad Media», dins Optimo magistro sodalium et amicorum munus. Homenagem a Aires A. Nascimento pelo seu 80.o aniversario, Lisboa, Centro de Estudos Clássicos (Faculdade de Letras de Lisboa, Universidade de Lisboa), 2022, pp. 163-174. [ISBN: 978-972-9376-63-4; D. L.: 495684/22]

 

ÁLVAREZ AGUADO, Anahí: «Retos y soluciones en la edición digital de cartularios medievales», dins Susana ANDEA, Iosif Marin Balog, Ela Cosma, Attila Varga (eds.), Istoria și scrisul istoricazi. Opțiuni metodologice. Paradigme. Agendă Lucrările, Cluj-Napoca, Editura Scoala Ardeleana, 2020, pp. 221-230.

 

ÁLVAREZ AGUADO, Anahí: «John Williams (ed.), Visions of the end in medieval Spain: catalogue of illustrated Beatus commentaries on the Apocalypse and study of the Geneva Beatus, Amsterdam University Press, 2017, 291 pp. (Late Antique and Early Medieval Iberia; 3)», Anuario de Estudios Medievales, 50/2 (2020), pp. 919-921.

 

ÁLVAREZ AGUADO, Anahí: «Florencia Cuadra García (ed.), La ortografía latina en la Baja Edad Media, Madrid, CSIC, 398 p. (Nueva Roma; 47)», Anuario de Estudios Medievales, 50/2 (2020), pp. 925-927.

 

EXTREMERA EXTREMERA, Rocío: «Sarah B. Lynch, Elementary and Grammar Education in Late Medieval France: Lyon, 1285-1530, Amsterdam University Press, 2017, 190 p.», Anuario de Estudios Medievales, 50/2 (2020), pp. 936-938.

 

EXTREMERA EXTREMERA, Rocío: «Estrella Pérez Rodríguez (ed.), Las palabras del paisaje y el paisaje en las palabras de la Edad Media. Estudios de lexicografía latina medieval hispana, Turnhout, Brepols, 2018 (Corpus Christianorum, Lingua Patrum; XI)», Anuario de Estudios Medievales, 50/2 (2020), pp. 939-941.

 

FORNÉS PALLICER, M. Antònia (ed.): Paleògrafs i editors: mètodes, objectius i experiències, Barcelona, Publicacions de la Universitat de Barcelona, 2019. S’hi inclouen els treballs de M. A. FORNÉS PALLICER, «Lexicografia i paleografia: una relació necessària», pp. 9-15, Mercè Puig RODRÍGUEZ-ESCALONA, «Mots fantasmes: una història sense fi», pp. 63-72, i Pere J. QUETGLAS, «Una mirada des de la lexicografia», pp. 73-82.

 

FORNÉS PALLICER, Maria Antònia: «José Carlos Martín Iglesias (introd., trad., índices y notas), Escritos Medievales en honor del obispo Isidoro de Sevilla, Turnhout, Brepols, 2017 (Corpus Christianorum in Translation; 29)», Anuario de Estudios Medievales, 50/2 (2020), pp. 946-947.

 

GÓMEZ RABAL, Ana – HAMESSE, Jacqueline – PAVÓN RAMÍREZ, Marta (eds.): El lenguaje del arte. Evolución de la terminología específica de manuscritos y textos, Basel, FIDEM (Textes et Études du Moyen Âge, 94). S’hi inclouen els treballs d’A. GÓMEZ RABAL – J. HAMESSE – M. PAVÓN RAMÍREZ, «Usos y utilidades en la terminología sobre los manuscritos y sus textos: razones para una discusión reflexiva», pp. IX-XXXI; Mercè PUIG RODRÍGUEZ-ESCALONA, «El laberinto de los libros y sus nombres. Procedimientos denominativos en la Alta Edad Media», pp. 1-47; i Pere J. QUETGLAS, «Para problemas, los colores. Variación e innovación en la terminología cromática de la latinidad altomedieval hispánica», pp. 49-121.

 

GÓMEZ RABAL, Ana – MONTANER, Alberto: «Sobre el adjetivo mediolatino armelinus y su parentela románica: una posible etimología árabe», Romanistisches Jarhbuch, 70 (2019), pp. 318-334.

 

IRANZO ABELLÁN, Salvador: «Martín-Iglesias, José Carlos – Díaz, Pablo C. – Vallejo Girvés, Margarita, La Hispania tardoantigua y visigoda en las fuentes epistolares. Antología y comentario. Madrid, CSIC, 2020, 981 pp. (Colección «Nueva Roma», vol. 51) [ISBN: 978-84-00-10667-6]», Studia Historica. Historia Antigua, 38 (2020), pp. 392-399.

 

JAIME MOYA, Joan M.: «El término latino medieval ferto: una voz problemática», Studia Universitatis Babeş-Bolyai. Philologia, 56 (2020), pp. 41-46.

 

JAIME MOYA, Joan M.: «La aportación del léxico militar de origen germánico en la formación de la lengua catalana», dins M. BELLMUNT SERRANO, J. MAHIQUES CLIMENT (eds.), Literature, Science & Religion: Textual Transmission and Translation in Medieval and Early Modern Europe, Kassel, Reichenberger, 2020, pp. 257-268.

 

PRIETO ESPINOSA, Carlos: «Tiziana Suarez-Nani; Olivier Ribordy; Antonio Petagine (eds.), Lieu, espace, mouvement: physique, métaphysique et cosmologie (XIIe-XVIe siècles): Actes du Colloque International, Université de Fribourg (Suisse), 12-14 mars 2015, Barcelona – Roma, FIDEM, 2017 (Textes et Études du Moyen Âge; 86)», Anuario de Estudios Medievales, 50/2 (2020), pp. 917-919.

 

PUIG RODRÍGUEZ-ESCALONA, Mercè (ed.): Projeccions de lexicografia medieval a Catalunya, Roma, Viella, 2019. S’hi inclouen els treballs següents: M. PUIG RODRÍGUEZ-ESCALONA, «Introducció. Sobre les projeccions de la lexicografia llatina medieval a Catalunya», pp. 7-12, i «La fórmula quod uulgo dicitur en la documentación latina medieval del dominio lingüístico catalán (siglos IX-XI), pp. 65-94»; Ana GÓMEZ RABAL, «Conceptualización lexicográfica en tiempos digitales: la integración entre diccionario y corpus», pp. 13-36; Pere J. QUETGLAS, «Els escrivans i les seves famílies: l’escola del comtat i bisbat de Barcelona», pp. 37-64; Adelaida TEROL AMIGÓ, «El lèxic de l’alimentació en la documentació llatina de la Catalunya altmedieval», pp. 95-134; Joan M. JAIME MOYA, «Estudio del léxico germánico en el latín medieval de Cataluña», pp. 135-159; Marta PUNSOLA MUNÁRRIZ, «Els hel·lenismes a la documentació llatina de la Catalunya altmedival», pp. 161-190; i M. Antònia FORNÉS – Pere J. QUETGLAS, «Enfermedades, enfermos y médicos en la documentación latina de la Cataluña altomedieval», pp. 191-210.

 

PUIG RODRÍGUEZ-ESCALONA, Mercè: «Dos obras fundamentales sobre crónicas hispanas de los siglos VIII al XII: Juan Gil, (ed.), Chronica hispana: saeculi VIII et IX, Turnhout, Brepols Publishers, 2018, 563 p. (Corpus Christianorum. Continuatio Mediaevalis; 65). ISBN 978-2-503- 57481-3 // Juan A. Estévez Sola, Chronica hispana: saeculi XII, Pars III: Historia Silensis, Turnhout, Brepols Publishers, 2018, 263 p. (Corpus Christianorum. Continuatio Mediaevalis; 71 B). ISBN 978-2-503-57804-0», Anuario de Estudios Medievales, 50/1 (2020), pp. 573-575.

 

M. Antònia Fornés Pallicer (ed.) Paleògrafs i editors: mètodes, objectius i experiències. Barcelona, Publicacions de la Universitat de Barcelona, 2019. S’hi inclouen treballs de M. A. Fornés Pallicer «Lexicografia i paleografia: una relació necessària» (pp. 9-15), Mercè Puig Rodríguez-Escalona «Mots fantasmes: una història sense fi» (pp. 63-72) i Pere J. Quetglas «Una mirada des de la lexicografia» (pp.73-82). 

 

Ana Gómez Rabal – Alberto Montaner «Sobre el adjetivo mediolatino armelinus y su parentela románica: una posible etimología árabe» A: Romanistisches Jarhbuch 70 (2019), pp. 318-334.

 

Ana Gómez Rabal; Jacqueline Hamesse; Marta Pavón Ramírez (eds.): El lenguaje del arte. Evolución de la terminología específica de manuscritos y textos. Basel, FIDEM, 2019. (Textes et Études du Moyen Âge, 94). S’hi inclouen treballs de Mercè Puig Rodríguez-Escalona «El laberinto de los libros y sus nombres. Procedimientos denominativos en la Alta Edad Media» (pp. 1-47), Pere J. Quetglas «Para problemas, los colores. Variación e innovación en la terminología cromática de la latinidad altomedieval hispánica» (pp. 49-121), i A. Gómez Rabal; J. Hamesse; M. Pavón Ramírez (pp. IX-XXXI) «Usos y utilidades en la terminología sobre los manuscritos y sus textos: rezones para una discusión reflexiva».

 

Joan M. Jaime Moya «En torno a las voces camisia (camisa), camis y camisus en el latín medieval de Cataluña: un posible germanismo a través del céltico» A: Maria Cap-Bun i Florentina Nicolae (ed.) Studiile Romaniesti in anul centenarului. Bucuresti, Editora Universitara, 2019, pp. 375-380. 

 

Carlos Prieto Espinosa «Arquitectos, pintores y escultores en la documentación latina de la Cataluña altomedieval: Estudio léxico de los oficios relacionados con el arte» A: S. Cruz et al. «Nonnulla Spec Iuventutis» Nuevas Contribuciones en Estudios Clásicos, Salamanca, Universidad de Salamanca, 2019, pp. 161-168.

 

Carlos Prieto Espinosa «Términos para designar a los campesinos en la documentación latina de la Cataluña altomedieval» A: Estudios Clásicos, Anejo 5 Omnia ab his et in his omnia, 2019, pp. 121-128.

 

Carlos Prieto Espinosa; Ignais Vidiella Puñet, Víctor Sabaté Vidal et al. (eds.). VII Congreso Nacional Ganímedes. Libro de resúmenes, Barcelona: Asociación Ganimedes, 2019.

 

Mercè Puig Rodríguez-Escalona (ed.) Projeccions de la lexicografia llatina medieval a Catalunya, Roma, Viella 2019. S’hi inclouen els treballs següents: M. Puig Rodríguez-Escalona «Introducció. Sobre les projeccions de la lexicografia llatina medieval a Catalunya» i «La fórmula quod uulgo dicitur en la documentación latina medieval del dominio lingüístico catalán (siglos IX-XI)» (pp. 7-12 i 65-94); Ana Gómez Rabal «Conceptualización lexicográfica en tiempos digitales: la integración entre diccionario y corpus» (pp.13-36); Pere J. Quetglas «Els escrivans i les seves famílies: l’escola del comtat i bisbat de Barcelona» (pp. 37-64); Adelaida Terol Amigó «El lèxic de l’alimentació en la documentació llatina de la Catalunya altmedieval» (pp. 95-134); Joan M. Jaime Moya «Estudio del léxico germánico en el latín medieval de Cataluña» (pp. 135-159); Marta Punsola Munárriz «Els hel·lenismes a la documentació llatina de la Catalunya altmedieval» pp. 161-190; i Maria Antònia Fornés; Pere J. Quetglas «Enfermedades, enfermos y médicos en la documentación latina de la Catalunya altomedieval» (pp. 191-210).

 

Carlos Prieto Espinosa «Arquitectos, pintores y escultores en la documentación latina de la Cataluña altomedieval: Estudio léxico de los oficios relacionados con el arte» A: S. Cruz et al. Nonnulla Spes Iuuventutis. Nuevas Contribuciones en Estudios Clásicos, Salamanca, Universidad de Salamanca, 2019, pp. 161-168. 

 

Carlos Prieto Espinosa «Términos para designar a los campesinos en la documentación latina de la Cataluña altomedieval» A: Estudios Clásicos, Anejo 5 Omnia ab hi et in his omnia, 2019, pp. 121-128. 

 

Pere J. Quetglas; Mercè Puig Rodríguez-Escalona «La nissaga dels Vidal de Castelló: una ficció narrativa a partir de personatges reals» A: Liburna 14 suplemento, 2019, pp. 311-324.

  

M. Antònia Fornés Pallicer; Mercè Puig Rodríguez-Escalona, “Paisajes literarios en la Cataluña altomedieval”. A: E. Pérez Rodríguez (ed.). Las palabras del paisaje y el paisaje en las palabras de la Edad Media. Estudios de la lexicografia latina medieval hispana. Turnhout, Brepol, 2018, p.59-82 (Corpus Christianorum, Lingua Patrum XI).

 

Ana Gómez Rabal: “Le latin médiéval du Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae: un projet lexicographique dans un contexte européen”, A: J. Ducos, F. Isaac, X.-L. Salvador (coord.), Les états anciens de la langue à l’heure du numérique, París  Diachroniques 7 (2018), p. 121-139.  

 

Salvador Iranzo Abellán, “La transmisión de la producción epistolar hispana de la Antigüedad tardía y de época visigoda”. A: K. Herbers-T.Deswarte-C.Scherer (eds.), Frühmittelalterliche Briefe: Überliefung (4-11, Jarhundert) / La lettre au Moyen Âge: transmission et tradition épistolaires (IVè-XIè siècles) Köln-Weimar-Wien, Böhlau Verlag, 2018, p. 255-267.

 

Salvador Iranzo Abellán, “La ductibilidad del género epistolar en época visigoda”, A: Deswarte-K.Herbers-H.Sirantone (eds.) Epistola 1. Écritures et genre épistolaires, IVè-XIè siècle, Madrid, Casa de Velázquez, 2018, p. 209-220. 

 

Carlos Prieto Espinosa, “Los nombres de oficio de un juramento de fidelidad de Carcasona de 1067 (LFeud. II 832): Latín y catalán, lenguas en contacto”, A: N. Pacheco Catalán et al. Culturas en contacto: conflicto, asimilación e intercambio, Oxford, BAR, 2018, p. 115-122 (BAR Interational Series, 2887).

 

Mercè Puig Rodríguez-Escalona – Pere Quetglas Nicolau- Ana Gómez Rabal, “Virtuosismes lèxics més enllà de la literatura” Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaevalia 8 (2018) A: A.Guzmán – J. Velaza, eds. Miscellanea philologica et epigraphica Marco Mayer oblata, p. 756-763.

 

Ana Gómez Rabal, “Historias y palabras: dos instrumentos filológicos y una pesquisa lexicográfica”, A: A.I. Carrasco Manchado (dir.) El historiador frente a las palabras Lenguaje, poder y política en la sociedad mercantil: nuevas herramientas y propuestas, Lugo, Axac, 2017, p. 55-68 (Colección Medievalismo Crítico, 1)

 

Carlos Prieto Espinosa, “Términos del léxico de los oficios con una sola aparición en la documentación latina de la Cataluña altomedieval”. A: J. de la Villa Polo et al., «Conuentus Classicorum». Temas y formas del mundo clásico, vol. II. Madrid, Sociedad Española de Estudios Clásicos, 2017, p. 431-438.

 

Mercè Puig Rodríguez-Escalona – M. Antònia Fornés Pallicer. “El proceso legal contra la falsificación de documentos en la Cataluña altomedieval: el obispado de Elna contra Ermel·la (año 1000)”. A: J. Meirinhos – C. López Alcalde – J. Rebalde (eds.), Segedo e Descoberta na Idale Média. Secrets and Discovery in the Middle Ages, Barcelona – Roma, FIDEM, 2018, p. 381-389 (Textes et Études du Moyen Àge, 90).

 

Ana GÓMEZ RABAL – Pere J. QUETGLAS NICOLAU: “Vicios ocultos y virtudes públicas. Lo que se esconde detrás de la documentación latina medieval catalana”, dins J. Meirinhos (ed.), Segredo e Descoberta na Idade Média. Secrets and Discovery in the Middle Ages, Roma, FIDEM 2018, pp. 391-400 (Textes et Études du Moyen Âge, 90).

 

M. BASSOLS DE CLIMENT: Sintaxis latina, edició de L. Ferreres, P. J. Quetglas i P. Borrell, Barcelona, Edicions de la UB, 2015.

 

Esther ARTIGAS, Xavier ADIEGO, Jordi AVILÉS, Laura CABRÉ, Lambert FERRERES, Mercè PUIG, Pere QUETGLAS, Alejandra DE RIQUER, Glòria TORRES: “De floribus florilegiisque Barcinonensibus”, Manipulus studiorum, Madrid, Escolar y Mayo Editores, 2014, pp. 951-1056 [ISBN: 978-84-16020-24-9].

 

M.ª Antònia FORNÉS PALLICER, Mercè PUIG RODRÍGUEZ-ESCALONA: “El proceso de elaboración y edición de la obra ciceroniana según las Cartas a Ático”, Euphrosyne. Revista de Filologia Clássica 41 (2013), pp. 343-355.

 

Ana GÓMEZ RABAL, “Palabras de notarios e interpretacions de lectores: entre documentos, poemes y un glosario de latín medieval”. A: Paola Maffei, Gian Maria Varanini (ciratores), “Homo alit artes”, Studi per il settantesimo compleanno di Mario Ascheri: Il camino delle idee dal medioevo all’antico regime. Diritto e cultura nell’esperienza europea, Firenze, Firenze University Press, 2014, pp. 215-225.

 

Ana GÓMEZ RABAL, Marta SEGARRÉS GISBERT: “Vocabulario técnico del agua en el Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae”, Archivum Latinitatis Medii Aevi (Bulletin Du Cange) 71 (2013), pp. 95-109.

 

Ana GÓMEZ RABAL: Ciceró: L’amistat (introducció, traducció del llatí al català i notes), Martorell, Adesiara, 2013 [ISBN: 978-84-92405-61-9]. 

 

Ana GÓMEZ RABAL: “La geometría y la aritmética en un discurso filosófico: Cicerón y Calcidio traductores matemáticos del Timeo de Platón”, Euphrosyne. Revista de Filologia Clássica 41 (2013), pp. 85-98. 

 

Ana GÓMEZ RABAL, Pere J. QUETGLAS: “Dins i fora de la ciutat: els nostres veïns de l’any 1000”, dins Manuel SÁNCHEZ MARTÍNEZ, Ana GÓMEZ RABAL, Roser SALICRÚ I LLUCH, Pere VERDÉS PIJUAN (eds.): A l’entorn de la Barcelona medieval. Estudis dedicats a la doctora Josefina Mutgé i Vives, Barcelona, CSIC, 2013, pp. 255-267.

 

Mercè PUIG RODRÍGUEZ-ESCALONA: “Olivier BIAGGINI, Bénédicte MILLAND-BOVE (eds.), Miracles d’un autre genre. Récritures médiévales en dehors de l’hagiographie, Madrid, Casa de Velázquez, 2012”, Anuario De Estudios Medievales 44/1 (2014), pp. 545-549 [ISSN 0066-5061].

 

Mercè PUIG RODRÍGUEZ-ESCALONA, Pere J. QUETGLAS: “El léxico alimentario en la documentación de la Cataluña medieval”, Archivum Latinitatis Medii Aevi (Bulletin Du Cange) 71 (2013) pp. 67-80

 

Mercè PUIG RODRÍGUEZ-ESCALONA: Innovacions lèxiques i semàntiques en la documentació llatina medieval catalana. Lexical and Semantic Innovations in Medieval Latin Documents, Barcelona, Publicacions i Edicions UB, 2013 (Col·lecció Lliçons. Lessons 3) [ISBN: 978-84-475-3586-6]. 

 

Mercè PUIG RODRÍGUEZ-ESCALONA: “Per carnaval… no es menja carn!”, Medievalistes en bloc. El blog de l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM), editat per Sàpiens (12/02/2013). Consulta en línia: http://blogs.sapiens.cat/medievalistesenbloc/

 

Mercè PUIG RODRÍGUEZ-ESCALONA, M.ª Antonia FORNÉS PALLICER, Ana GÓMEZ RABAL, Pere J. QUETGLAS: “Helenismos y palabras fantasmas en el documento de 1055 contra Guillem de Gurb”, Archivum Latinitatis Medii Aevi (ALMA) 70 (2012), pp. 265-272.

 

Marta PUNSOLA MUNÁRRIZ: “Lluís B. Polanco Roig, The Liber elegantiarium by Joan Esteve. A Catalan-Latin Dictionary at the crossroads of fifteenth-century European culture”, Estudios Clásicos (en premsa) [ISSN: 0014-1453].

 

Marta PUNSOLA MUNÁRRIZ: “Jornada Lexicografia llatina medieval en xarxa amb motiu de la presentació del CODOLCAT (16 de març de 2012)”, Estudis Romànics 35 (2013), pp. 671-673, dins la secció “Crònica” (pp. 631-689).

 

Marta PUNSOLA MUNÁRRIZ: “Irene Llop, Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Casserres”, Anuario de Estudios Medievales 43/1 (2013), pp. 369-370.

 

Marta PUNSOLA MUNÁRRIZ: “Jesús Alturo i Perucho, Diplomatari d’Alguaire i del seu monestir duple de l’orde de Sant Joan de Jerusalem (1245-1300)”, Anuario de Estudios Medievales 43/1 (2013), pp. 347-348.

 

Pere J. QUETGLAS NICOLAU: “Llenguatge jurídic i llenguatge poètic: les gosadies del comte-bisbe Miró Bonfill”, Anuario de Estudios Medievales, 45/1 (2015), pp. 185-194.

 

Pere J. QUETGLAS NICOLAU, Mercè PUIG RODRÍGUEZ-ESCALONA: “L’edició de documents medievals: problemes, recursos i solucions. El cas de les dobles edicions”, Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaevalia 4 (2014 [publicat el 2015]), pp. 85-101.

 

Pere J. QUETGLAS: “Antoni BIOSCA BAS, Historia de José y Asenet. Edición crítica y traducción de la primera versión latina, Madrid, CSIC, 2012, 184 pp. (Colección Nueva Roma; 37). ISBN 978-84-0009-511-6”, Anuario de Estudios Medievales 44/2 (2014), pp. 1028-1029 [ISSN: 0066-5061].

 

Pere J. QUETGLAS: “Elvis MALLORQUÍ (ed.), Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants (911-1300), 2 vols., Barcelona, Fundació Noguera, 2013, 960 pp. (Col·lecció Diplomataris; 64-65). ISBN 978-84-9975-391-1”, Anuario de Estudios Medievales 44/2 (2014), pp. 1031-1032 [ISSN: 0066-5061].

 

Pere J. QUETGLAS, Ana GÓMEZ RABAL: “The Corpus Documentale Latinum Cataloniae (CODOLCAT)”, en Lourdes SORIANO, Helena ROVIRA, Marion CODERCH, Glòria SABATÉ, Xavier ESPLUGA (eds.): Humanitats a la xarxa: món medieval / Humanities on the Web: the medieval Word Bern, Peter Lang, 2014, pp. 259-269 [ISBN: 978-3-0343-1302-5].

 

E. RODÓN BINUÉ, El lenguaje técnico del feudalismo, Barcelona: CSIC, 1957. Col·lecció “Anejos del Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae” en col·laboració amb l’École Nationale des Chartes (París).

 

Manuel SÁNCHEZ MARTÍNEZ, Ana GÓMEZ RABAL, Roser SALICRÚ I LLUCH, Pere VERDÉS PIJUAN (eds.): A l’entorn de la Barcelona medieval. Estudis dedicats a la doctora Josefina Mutgé i Vives, Barcelona, CSIC, 2013 [ISBN: 978-84-00-09734-9]. 

 

Marta SEGARRÉS GISBERT: “Maurilio PÉREZ GONZÁLEZ; Estrella PÉREZ RODRÍGUEZ (coords.), Influencias léxicas de otras lenguas en el latín medieval = Influences lexicales d’autres langues sur le latin médiéval = Lexical influences of the other languages on medieval latin, Valladolid, Universidad de Valladolid - León, Universidad de León, 2011, 368 pp. ISBN 978-84-9773-579-7; ISBN 978-84-8448-622-0”, Anuario de Estudios Medievales 44/1 (2014), pp. 586-590 [ISSN: 0066-5061].

 

Marta SEGARRÉS GISBERT: “Per presumir havien de patir... i molt!”, Medievalistes en bloc. El blog de l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM), editat per Sàpiens (14/05/2013). Consulta en línia: http://blogs.sapiens.cat/medievalistesenbloc/

 

Marta SEGARRÉS GISBERT: “Marcos Casquero, M. A., Roma como referencia del mundo medieval, León, Universidad de León, 2010”, Anuario de Estudios Medievales 43/1 (2013), pp. 375-377.

 

Adelaida TEROL AMIGÓ: “Pere PUIG I USTRELL, Vicenç RUIZ I GÓMEZ, Joan SOLER I JIMÉNEZ, Alan CAPELLADES I RIERA (eds.), Diplomatari de Sant Pere d’Ègara i Santa Maria de Terrassa, 1203-1291, Barcelona, Fundació Noguera - Lleida, Pagès, 2013, 592 pp. (Col3lecció Diplomataris; 63). ISBN 978-84-9975-326-3”, Anuario de Estudios Medievales 44/2 (2014), p. 1036 [ISSN: 0066-5061].

 

Adelaida TEROL AMIGÓ: “Joan TORT I DONADA (ed.), De noms i de llocs. Miscel·lània d’homenatge a Albert Manent i Segimon, Barcelona, Societat d’Onomàstica, 2011, 491 pp. ISSN 0213-4098”, Anuario de Estudios Medievales 44/2 (2014), p. 1038 [ISSN: 0066-5061]. 

 

Congressos, seminaris i conferències

 

- ALONSO ÁLVAREZ, Raquel, BALLESTÍN NAVARRO, Xavier, CINGOLANI, Stefano, ECHEVARRÍA ARSUAGA, Ana, FURIÓ DIEGO, Antoni, GAZZINI, Marina, GÓMEZ RABAL, Ana, JARRETT, Jonathan, LLUCH BRAMON, Rosa, MANCHO SUÁREZ, Carles, PIÑOL ALABERT, Daniel, PUIG RODRÍGUEZ-ESCALONA, Mercè, SANCHO PLANAS, Marta, TO FIGUERAS, Lluís (comitè científic): 5th ARDIT Congress: Centre or Periphery? Shaping relations during the Middle Ages. 11-13/V/2022, Barcelona, Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona.

 

- ÁLVAREZ AGUADO, Anahí, BURGUERA PUIGSERVER, Victòria A., MIQUEL MILIAN, Laura, RIZZO, Alessandro, SILVESTRI, Alessandro, TELLO, Esther (comitè organitzador): Seminari d’Estudis Doctorals, cicle anual organitzat pel Departament de Ciències Històriques – Estudis Medievals, de la IMF del CSIC. Cursos 2021-2022 i 2022-2023 (format virtual). 

Calendaris dels dos anys consultables als següents enllaços:

https://www.imf.csic.es/files/ficheros/seminarios/2021/Calendari-SED-2021-22.pdf

https://www.imf.csic.es/files/ficheros/seminarios/2022/Calendari-SED-2022-23.pdf

 

- ARMENTEROS MARTÍNEZ, Ivan, GÓMEZ RABAL, Ana, SALICRÚ I LLUCH, Roser, SILVESTRI, Alessandro, TELLO HERNÁNDEZ, Esther, VERDÉS PIJUAN, Pere (comitè organitzador): Seminari d’Estudis Medievals – Taula de debat, cicle anual organitzat pel Departament de Ciències Històriques – Estudis Medievals, de la IMF del CSIC.Cursos 2021-2022 i 2022-2023 (format virtual). Dins el curs 2021-2022, va correspondre al grup del GMLC l’organització de les dues sessions següents: Carlos PRIETO ESPINOSA (Universitat de Lisboa), «Humanidades digitales, difusión y estudio de textos: la plataforma Corpus Documentale Latinum Portucalense (CODOLPOR)» i Francesco SANTI (Società Internazionale per lo Studio del Medievo Latino,SISMEL, Florència, i Universitat de Bologna), «Un universo parallelo nella letteratura latina del Medioevo: gli anonimi e la loro gestione in una nuova banca dati». 

Calendaris dels dos anys acadèmics consultables als següents enllaços:

https://www.imf.csic.es/files/ficheros/seminarios/2021/Calendari-TdD-21-22.pdf

https://www.imf.csic.es/index.php/actualidad/noticias/1437-calendari-de-les-taules-de-debatcurs-2022-2023

 

- ESCOBEDO JIMÉNEZ, Ramon (resp.); PRIETO ESPINOSA, Carlos (prof.): Introducció al Llatí Medieval Documental, curs de formació especialitzada organitzat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 17/III/2022-22/III/2022. 

Programa

 

- GÓMEZ RABAL, Ana (dir.); TELLO HERNÁNDEZ, Esther, PAVÓN RAMÍREZ, Marta (prof.); PUIG RODRÍGUEZ-ESCALONA, Mercè (co-org.); Institució Milà i Fontanals de Recerca en Humanitats, CSIC – Departament de Postgrau del CSIC: curs d’especialització Archivos para la Historia I:Claves para no perderse en el Archivo Apostolico Vaticano y en el Archivo de la Corona de Aragon (2.ª ed.), 22/IX/2022-15/XII/2022.

Programa 1, programa 2 

 

 

- LENZI, Massimiliano (coord.); HOENEN, Maarten, GÓMEZ RABAL, Ana, PAVÓN RAMÍREZ, Marta (col.): Diplome Euroepeen d’Etudes Medievales (DEEM), 2021-2022, curs organitzat per la Fédération Internationale des Instituts d’Études Médiévales (FIDEM), Basilea – Roma. Diversos membres de l’equip del GMLC hi han participat com a professors, impartint les assignatures que s’indiquen a continuació: Carlos PRIETO ESPINOSA, Llatí I (15 hores, 2 crèdits ECTS); Ana GÓMEZ RABAL, Llatí II (30 hores, 4 crèdits ECTS); Mercè PUIG RODRÍGUEZ-ESCALONA, Llatí Medieval I (15 hores, 2 crèdits ECTS).

Programa

 

- SIMÓ, Meritxell (pres.); BASTARDAS, M. Reina, BLASCO, Meritxell, CAMPRUBÍ, Adriana, CASAS, Enric, CONEJO, Antoni, COSTA, Xavier, DALMASES, Joan, IRANZO ABELLÁN, Salvador, NIETO-ISABEL, Delfi I., SANCHO, Marta, SAURA, Jordi, SOLER, Maria (comitè organitzador); AIGNER ,Thomas, AVENOZA, Gemma, BADIA, Lola, BORDI, Giulia, BRANCO, Maria João,CASTRO, Juan F., CIFUENTES, Lluís, COLESANTI, Gemma, GARÍ, Blanca, LLADÓS, Josep, LUCÍA MEGÍAS, José M., MANCHO, Carles, MARINO, Salvatore, MILLET, Victor, PIÑOL, Daniel, PUIG RODRÍGUEZ-ESCALONA, Mercè (comitè científic); ÁLVAREZ AGUADO, Anahí (col.): Digitalitzar l’Edat Mitjana. II Congres Internacional IRCVM, Barcelona, IRCVM – Universitat de Barcelona,5-7/X/2022. 

Programa

 

-VELAZA, Javier, pres., GÓMEZ CARDÓ, Pilar, vicepres., SABATÉ VIDAL, Víctor, secretari (comitè organitzador); ÁLVAREZ AGUADO, Anahí, EL BAHRAOUI PÉREZ, Ismael (col.): XIX Simposi d’Estudis Classics. Κτῆμα ἐς ἀεί: vigència i vivència dels clàssics, Barcelona, Universitat de Barcelona, 20-22/X/2022. 

Programa

 

- Álvarez Aguado, Anahí: «Introducing Cartularies in a digital database: challenges and sollutions», Historia si scrisul istoric azi, Academia Romana Institutul de Istorie George Baritiu, Cluj-Napoca, 2-6/II/2020.

 

- Álvarez Aguado, Anahí: «El estudio del léxico latino medieval mediante las herramientas digitales: el Corpus Documentale Latinum Cataloniae», II Jornadas Doctorales de la Escuela de Traductores de Toledo, Escuela de Traductores de Toledo, 10-11/XII/2020 [format virtual].

 

- Extremera Extremera, Rocío: «El léxico de las herramientas agrícolas en la documentación latina de la Cataluña altomedieval: análisis de algunos ejemplos», VIII Congreso Nacional Ganimedes, Universitat de Santiago de Compostel·la, 6/III/2020.

 

- Gómez Rabal, Ana: «Miguel Servet, textos, contextos: lectures de Juan Calvino», Seminario de Historia Cultural de Zaragoza, Universitat de Saragossa, 22/I/2020.

 

- Prieto Espinosa, Carlos: «La formación de nombres de oficio en los diplomas de la Cataluña altomedieval: el caso de una carta de población de l’Espluga de Francolí», Seminaris Vir(tu)als d’Estudis Medievals, IMF-CSIC, 17/VI/2020 [format virtual].

 

- Prieto Espinosa, Carlos: «El CODOLCAT como forma de actualizar el GMLC: nuevos testimonios para el estudio del léxico de los oficios de la documentación latina de la Cataluña altomedieval», II Jornadas Doctorales de la Escuela de Traductores de Toledo, Escuela de Traductores de Toledo, 10/XII/2020 [format virtual].

  

Investigaciones sobre el patrimonio documental y libresco romano (s. VIII-XVIII). Una visión multidisciplinar / Ricerche sul patrimonio documentario e litrario romano (s.VIII-XVIII). Una visione multidisciplinari. Roma, Escuela Española de Historia y Arqueología, CSIC, 6.2.2019.

 

VII Congreso Nacional Ganimedes, Barcelona, Universitat de Barcelona, 13-15.3.2019

 

El foro de los clásicos. XV Congreso de la Sociedad Española de Estudios Clásicos (SEEC). Valladolid, Sociedad Española de Estudios Clásicos (SEEC). Universidad de Valladolid, 15-19.7.2019.

 

Convegno Internazionale Nova Minervae Galleria II. Nuovi contributi di Ecdotica, Cluj-Napoca. Universitatea Babes-Bolyai (Romania), 16-19.10.2019.

 

I Jornadas Doctorales de la Escuela de Traductores de Toledo. Los textos y su transmisión. Toledo, Universidad de Castilla-La Mancha, 11-13.12.2019. 

 

• Institució Milà i Fontanals
• Institut d’Estudis Catalans – Secció Filològica
• Unió Acadèmica Internacional
• Universitat de Barcelona. Departament de Filologia Llatina