Analitzar i il·lustrar amb l’estudi de determinades mostres concretes (per exemple, les traduccions de clàssics entre Modernisme i Noucentisme) algunes de les tries lèxiques i sintàctiques adoptades. Però també investigar fins a quin punt ja existia una tradició (una manera d’escriure, unes opcions lèxiques i sintàctiques; també un ordre de valoració), potser amb massa interrupcions, però una tradició, en definitiva, entre l’humanisme i el segle XX. Un altre aspecte complementari fora la separació de la llengua literària, formada per la norma i el cànon, de la llengua parlada, i si en l’evolució d’aquest problema, ja plantejat per Fabra, podria haver influït el possible encarcarament en el període postbèl·lic de la llengua de les traduccions del grec i del llatí.

Es continuarà treballant en l’estudi de les traduccions i els autors dels segles XV a XX. 

 

 

Abstract

 

Our first objective was to make a repertoire of Catalan translations of the most important classical poets and prose writers from the sixteenth to the twentieth centúries. The results will be analyzed and classified in the coming period. In parallel studies have been done on some specific translations and the reception of ancient writers in Catalan literatura, which have been exposed in two scientific conferences in the IEC (2013 and 2014). We have also published articles and studies on these topics.

 

 

Traduccions catalanes, llengua literària, autors clàssics

 

2012 - 2017

 

Durant el període 2012-2014, l’objectiu més general i primer del projecte “Els clàssics i la llengua literària: norma i cànon” ha estat confeccionar un repertori de les traduccions dels autors clàssics al català durant el període que abasta l’estudi, és a dir del s. XVI al s. XX, per tal de poder calibrar amb més precisió l’àmbit de la seva possible influència. Aquest llistat comprenia els següents noms d’escriptors llatins i grecs: 

Horaci, Ovidi, Virgili, Tàcit, Suetoni, Ausoni, Claudià, Terenci, Plaute, Sèneca, Ciceró, Persi, Juvenal, Marcial, Plini, Vitrubi, Titus Livi, Quintilià.

 

Homer, Ilíada, Odissea, Himnes Homèrics, Anacreont, Anacreòntiques, Píndar, Safo, Soló, Llucià, Plutarc, Aquil·les Taci, Heliodor, Plató, Aristòtil (Aristòteles), Heròdot, Tucídides, Xenofont, Demòstenes, Lísies, Esquines, Isòcrates, Èsquil, Sòfocles, Eurípides, Aristòfanes, Menandre.

 

També s’ha fet la recerca per a les traduccions de la Bíblia, els Evangelis, les Epístoles i les Actes dels Apòstols.

 

Com a mostra de la informació recopilada, es pot dir que s’han trobat catorze traduccions d’obres d’Horaci al s. XX, una sola traducció de Lísies, vint traduccions d’obres d’Aristòfanes, totes del s. XX, divuit traduccions d’obres d’Aristòtil, entre els quals el manuscrit 86 de la Biblioteca de Catalunya, amb data probable del s. XVIII, que conté una traducció del De anima. De totes les obres se’n coneix el nom del traductor, l’any i el lloc d’edició, i el nom de la biblioteca on es troben.

 

 

Publicacions

Montserrat Jufresa, ed., Els clàssics i la llengua literària. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans/Societat Catalana d’Estudis Clàssics. Col·lecció Els peus d’Ícar 3,  2017.

 

Coroleu, Alejandro, Clàssics i Moderns en la Cultura Literària del Renaixement. Lleida: Editorial Punctum, 2015.

 

Diversos autors, Els clàssics i la llengua literària. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans/Societat Catalana d’Estudis Clàssics. Col·lecció Els peus d’Ícar (en premsa)

 

A. Coroleu, A., i M. Paredes (trad.), Barcelona atacada pels francesos, Martorell, Ed. Adesiara, 2014 (és la traducció d’un poema llatí del 1708 que tracta del setge de Barcelona de 1706).

 

 

Articles

 

Barry Taylor and  Alejandro Coroleu, eds. «A note on the circulation of Virgil’s Eclogues in Renaissance Spain, 1496-1601». A: Latin and Vernacular in Renaissance Iberia, V: Pastoral from the Middle Ages to the Baroque. Special issue of Bulletin of Spanish Studies, published on line, 2017, p. 23-34.

 

Jufresa, M. «Una aproximació a les tragèdies de Francesc Ubach i Vinyeta». A: TRAGÈDIA/ΤΡΑΓΩΔΙΑ. Teoria i presencia del gènere en la literatura catalana, a cura de Jordi Pujol Pardell i Meritxell Talavera Muntané, Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2015, p. 159-192.

 

Garriga, C. «La tragèdia i el tràgic de Riba» A: TRAGÈDIA/ΤΡΑΓΩΔΙΑ. Teoria i presencia del gènere en la literatura catalana, a cura de Jordi Pujol Pardell i Meritxell Talavera Muntané, Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2015, p. 289-310.

 

Miralles, E. «National history, own language and otherness: Catalonia in the 16th-18th Centuries», in F. Sabaté & L. Adao da Fonseca ed., Catalonia and Portugal. The Iberian Peninsula from the perpiphery, Bern, Peter Lang, 2015, p. 419-444.

 

Malé, J. i Jufresa, M. «Les recreacions catalanes del mite de Fedra». A: Dones i literatura. Autores, lectores, personatges, a cura de Jordi Malé. Lledia: Pagès editors, 2014.

 

Vidal, JL. «Catalan literature». A: R.F. Thomas,-J.M. Ziolkowski (eds.), The Virgil Encyclopedia, Malden-Chichester-Oxford, Willey-Blackwel Publications, Vol I, 2014, p. 241-250.

 

Jufresa, M. «La imatge de Grècia en el pensament de Pompeu Gener». Lleida: Punctum,  2013, p. 61-80.

 

Garriga, C. «Idees medievals sobre tragèdia». A: Usos i tradició de les literatures clàssiques a les literatures medievals, a cura de F. Sabaté, i J.A. Clua (eds.). Lleida:  Pagès Editors, 2013, p. 171-182.

 

Almirall, J.; Calderón, E. (ed.), Antoní Liberal. Recull de metamorfosis. Barcelona: Fundació Bernat Metge. Editorial Alpha, 2013. Col·lecció dels Clàssics Grecs i Llatins, 390.

 

Coroleu, A., «Translating Cicero in Renaissance Catalunya». A: Renaissance Studies, Volume 27, Issue 3, june 2013, 341-355. 

 

Pujol Pardell, J., «Poètica i revisió en Josep Carner (a propòsit de tres poemes)». A: Joan R. Veny-Mesquida i Jordi Malé (eds.), La filologia d’autor en els estudis literaris. Textos catalans dels s. XIX i XX. Lleida: Pagès Editors, 2013, 143-162.

 

Citi, V.; Garriga, C.. «Carles Riba, traductor d’Èsquil». A: Actes del III Simposi Carles Riba, a cura de C. Miralles, J. Malé i J. Pujol Pardell. Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2012, p. 391-410.

 

Jufresa, M. «Carles Riba i els clàssics», A: Actes del III Simposi Carles Riba, a cura de C. Miralles, J. Malé i J. Pujol Pardell, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2012, p. 15-19.

 

 

Participacions a Jornades i Symposia

 

M. Jufresa, “L’Electre de Josep Palau i Fabre”, Col·loque International, Le regard de l’Exilé, Université de Paris IV-Sorbonne, 1-2 d’abril de 2013.

 

M. Jufresa, “Els clàssics de Joan Crexells”, Symposium Càtedra Ferrater Mora, Obra i pensament de Joan Crexells, Barcelona, Ateneu Barcelonès, 19 i 20 de desembre de 2013.

 

E. Miralles, “ L’ambasciatore. Fontanella, dalla realtà alla finzione”, Convegno internazionale Viaggi rari. Letterature iberiche, letterature comparate. Università di Roma Tre, Dipartimento de Lingue e Culture Straniere, Roma, 28-30 maig 2014

 

 

Organització de Jornades

 

«Traduccions catalanes dels clàssics 1800-1950». Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 1 de desembre de 2017.

 

«Els clàssics i la llengua literària: s. XVIII-XX». Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 16 d’octubre de 2014.

 

Col·laboració en el col·loqui organitzat per Alejandro Coroleu, (ICREA-UAB), «Clàssics i Moderns en la Cultura Literària del Renaixement 1470-1620», Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 28 de maig de 2014. 

 

«Els clàssics i la llengua literària: s. XVII-XVIII». Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 29 de novembre de 2013.

 

 

Altres resultats

 

Elaboració d’una base de dades sobre traduccions d’autors clàssics al català.