Durant la segona meitat de la dècada dels vuitanta, la publicació de diversos manifestos des de l’àmbit universitari, on es posava de relleu la preocupació per la presència insuficient de les principals varietats geogràfiques en la llengua dels mitjans de comunicació, va ser el detonant perquè s’emprengués la tasca de publicació d’una normativa establerta, que es va materialitzar en forma d’una Proposta.
Aquesta Proposta, primer fonètica i després morfològica, va representar un gran canvi de perspectiva en el moment d’interpretar les interrelacions entre dialecte i varietat formal.
Aquests canvis de perspectiva han estat incorporats en l’obra normativa posterior, especialment pel que fa als models ortoèpics en la part fonètica corresponent a la GIEC.
S’imposa una actualització de tots els materials existents, de criteris i, sobretot, una resposta coherent a les noves necessitats comunicatives actuals. Aquesta actualització inclou:
- La revisió crítica de la Proposta
- La incorporació de la nova doctrina generada per la GIEC
- La identificació i posterior esmena de buits, mancances i noves perspectives i necessitats.