El projecte d’edició en línia de l’Essai de dictionnaire historique de la langue catalane o Inventari de la llengua catalana, de Julià-Bernat Alart, es proposa de fer accessibles els materials recopilats en els catorze volums manuscrits que ocupa aquest cedulari, l’explotació del qual ha estat, fins avui, molt reduïda.

 

Aquest projecte té dos objectius:

• Transcriure en suport informàtic els quinze milers de cèdules lexicogràfiques manuscrites que l’arxiver nord-català Julià-Bernat Alart va elaborar com a base per a la redacció d’un diccionari històric de la llengua catalana.
• Editar en línia, seguint criteris lexicogràfics actuals, l’Essai de dictionnaire historique de la langue catalane o Inventari de la llengua catalana, de Julià-Bernat Alart, de manera que el patrimoni lingüístic que s’hi recull esdevingui accessible a la població i, en particular, a la comunitat científica interessada en l’estudi de la llengua catalana medieval. 

 

 

Abstract

 

The aim of this project is to develop a digital edition of the unpublished lexicographic materials prepared by Julià-Bernat Alart (Vinçà, 1824-1880), an archivist, historian and philologist who became one of the most relevant intellectuals of the 19th century in Northern Catalonia. Among his unpublished works, it stands out the Essai de dictionnaire historique de la langue catalane, also known as Inventari de la llengua Catalana and as Inventari Alart. This unfinished work is a collection of fifteen thousand handwritten lexicographic cards, each one dedicated to a word of the Catalan language, for which citations extracted from medieval archive documents are collected. 

 

Llengua catalana, català antic, català septentrional, lexicografia, onomàstica, gramàtica històrica, dialectologia.

 

2023 -

 

Julià-Bernat Alart (Vinçà, 1824-1880) va ser un arxiver, historiador i filòleg que va convertir-se en un dels intel·lectuals més rellevants del segle XIX a la Catalunya del Nord. Autor d’una vasta producció científica, malauradament una part important de la seva obra resta encara inèdita.

Entre els treballs no publicats destaca l’Essai de dictionnaire historique de la langue catalane, conegut també com a Inventari de la llengua catalana i com a Inventari Alart. Es tracta d’un recull de quinze milers de cèdules lexicogràfiques manuscrites, aplegades en catorze volums. Cada cèdula està dedicada a un mot de la llengua catalana, per al qual es recullen documentacions antigues extretes d’arxius nord-catalans, amb un ventall cronològic que va del segle IX al XVII, tot i que una gran part es concentra en els segles XIII i XIV.

 

Aquesta obra aporta informació lingüística rellevant que és absent dels dos grans diccionaris històrics de referència per al català, el Diccionari català-valencià-balear (DCVB), d’Antoni M. Alcover i Francesc de B. Moll, i el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (DECat), de Joan Coromines.

 

 

L’edició digital de l’Essai de dictionnaire historique de la langue catalane ha de seguir el format de les obres lexicogràfiques ja editades en línia per l’Institut d’Estudis Catalans i ha de poder integrar-se en la plataforma de consulta pública de la Base de dades lexicogràfica (BDLex) del mateix Institut.

 

Qualsevol que estigui avesat a la consulta del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (DECat) s’ha trobat, en nombroses ocasions, amb la referència InvLC (Inventari de la llengua catalana), que remet a l’obra lexicogràfica inacabada, i fins avui inèdita, de Julià-Bernat Alart, a qui Coromines professava un gran respecte: «em cal proclamar que, com a lexicòleg i dialectòleg, els seus coneixements i el seu mètode eren més avançats que els de la majoria dels seus coetanis de Montpeller-Tolosa i fins que els de París. La cura de les seves transcripcions, el seu instint per desenterrar elements valuosos, són extraordinaris» (DECat, «Prefaci»: X). També Alcover, impulsor i coautor del Diccionari català-valencià-balear (DCVB), havia dispensat grans elogis a l’obra d’aquest arxiver nord-català, de la qual deia que era «un cabal meravellòs que val a pes d’or per l’Obra del Diccionari» (Alcover, 1915: s. v. Alart).

Semblantment, altres filòlegs eminents han remarcat tant la vàlua de la persona com de l’obra. Així, Gulsoy (1979: 253) considera que Alart és el «primer filòleg-lingüista català». Al seu torn, Colón / Soberanas (1986: 210) expressen que «el fet que el diccionari històric d’Alart hagi romàs inèdit és desolador» i Rico / Solà (1995: 146) n’advoquen per l’edició: «es tracta d’un material molt valuós que algun dia s’haurà d’editar». També Rasico (2002: 380, 383) ha constatat la «importància cabdal per a la història de la llengua catalana» de l’obra lexicogràfica «immensa» d’Alart i es lamenta que els materials inèdits del seu diccionari històric inacabat «no semblen haver cridat l’atenció a gaires investigadors fins avui». 

 

• Institut d’Estudis Catalans – Secció Filològica