El Corpus Medicorum Catalanorum (MedCat), es tracta d’un recurs digital pensat per a preservar i visibilitzar la recerca bàsica feta en història de la medicina i de la salut a l’àmbit cultural catalanoaragonès medieval i modern durant generacions, i posar-la a l’abast dels investigadors i del públic interessat en accés lliure. Per assolir-ho, d’una banda s’estan reunint els registres personals de la recerca arxivística, cedits per una dotzena d'investigadors de reputació internacional, que estan sent sistemàticament digitalitzats i organitzats. Es tracta de materials personals aplegats en forma manuscrita o informatitzada durant el seu periple investigador. D’altra banda, paral·lelament, s’incorporen aquests materials a una base de dades dissenyada i gestionada per l’esmentat equip. El resultat estarà a l'abast de qualsevol interessat perquè serà de lliure accés. Amb aquesta potent ferramenta i el suport tècnic de què es disposa, s'ha iniciat la singladura de MedCat, del qual ja es pot veure un tast a <https://medcat.sciencia.cat/>.

A hores d'ara, comptem amb un volum de documents que es pot calcular en desenes de milers de referències. És evident que aquesta labor que ens proposem serà de molts  anys, però per tal que avanci és necessària la participació de molts col·laboradors que, en una primera fase, introdueixin els registres dels documents, que després seran revisats i publicats pels supervisors del projecte. Igualment, és necessària la participació de diverses institucions que ajuden a finançar la iniciativa.

 

En el marc del projecte que aquí sol·licitem pretenem aconseguir la incorporació a la base de dades d'una part molt preada d'aquests fons. Es tracta de les informacions recollides pel professor Luis García Ballester entorn del món de la salut i la medicina a la baixa Edat Mitjana, durant més de deu anys de treball en arxius. Comptem amb 20 quaderns manuscrits de la seua mà, d'incalculable valor, ja que contenen el buidatge d'un nombre elevat d'arxius històrics de l'àmbit de l'antiga Corona d'Aragó, particularment catalans i valencians, però també aragonesos.

 

Gràcies a les possibilitats de classificació i difusió que ofereixen les Humanitats digitals, la recerca pot superar la dispersió i l’ús estrictament personal d’un patrimoni documental extraordinari que, amb l’esforç de molts, s’ha anat traient a la llum. Es tracta, efectivament, d’un corpus documental d’un abast i d’una qualitat incomparables a l’entorn europeu. El nostre objectiu principal és la informatització d’aquest material de recerca bàsic per tal de contribuir a impulsar els estudis d’història de la medicina i de la salut de l’era preindustrial, tant a l’àmbit nacional com a l’internacional, assegurant la incorporació d’aquests materials catalans a la recerca.

 

En particular, i en el que ateny al projecte que amb el suport de l'IEC, volem desenvolupar, es tracta de la incorporació a la base de dades dels materials manuscrits del professor Luis García Ballester. Amb aquest objectiu, es proposa el finançament  d’un col·laborador que efectuï la introducció bàsica dels materials en la base de dades.

 

 

Abstract 

This project aims to include the personal handwritten documentation of doctor Luis García Ballester in the MedCat database. This documentation consists of a series of notebooks collecting hundreds of document references from archives in the area of the Crown of Aragon. Thus, we will make these data available for researchers, and it will preserve a crucial heritage for medieval science and medicine research. 

 

Ciència, medicina, Corona d'Aragó, Edat Mitjana

 

2021 - 2021

 

L’estructura social i administrativa de l’antiga Corona d'Aragó, vigent entre els segles XII i XVIII, va originar un volum documental d’una magnitud que, malgrat les pèrdues i destruccions, admet poques comparacions a l’Occident europeu. Des de la florida dels estudis històrics i filològics al segle XIX, aquest patrimoni ha estat objecte de tot de recerques individuals més o menys sistemàtiques, que han aconseguit exhumar una quantitat ingent de documents, encara majoritàriament inèdits.

La font d’inspiració d’aquesta aproximació documental va ser l’obra del metge i historiador valencià de la Renaixença Josep Rodrigo Pertegàs (1854-1930). El seu fons documental, adquirit per a la Universitat de València pels reputats investigadors Luis García Ballester i José María López Piñero, mostrava que, a l’antiga Corona d’Aragó, el galenisme havia penetrat ja en el segle XIV totes les esferes socials, s’havia convertit en un instrument que inspirava l’organització de la res publica i es manifestava en tots els àmbits de la creació humana. Altres metges atrets per la història, com els catalans Lluís Comenge (1854-1916) i Josep Maria Roca (1863-1930), van fer un esforç titànic per a exhumar documents que ajudessin a construir una història de la medicina medieval i dels seus practicants. El més destacat dels seus continuadors va ser Antoni Cardoner i Planas (1902-1984) ‒el fons documental personal del qual també s’incorpora a la iniciativa ‒, que va publicar la primera síntesi de la matèria. Aquest programa de recerca va ser continuat per Luis García Ballester i Michael McVaugh, i després pels seus deixebles, que han insistit en aquest buidatge documental. Alguns dels que impulsem MedCat som deutors del seu mestratge i hem treballat en uns temes l’interès historiogràfic dels quals ells van contribuir com ningú a revifar.

 

 

Es poden consultar, parcialment, les fitxes introduïdes en el curs del projecte a:

https://medcat.sciencia.cat/ca/medcat 

[Cal cercar "Castelló d'Empúries" i "Peralada"]

 

Publicacions derivades del material allotjat en MedCat, o que passarà a formar-ne part:

 

Carmel Ferragud, "Joan Aznar, de médico del hospital a prohombre de Alzira (Reino de Valencia) a finales de la Edad Media", dins Vicent J. Escartí i Rafael Roca (eds.), En los márgenes de la historia: marginales y minorías, Saragossa, Pórtico, 2021, pp. 151-169.

Carmel Ferragud, "'Pensar e custuhir malalts e infants se pertany mils a dones que ha hòmens': El paper de la dona en l'assistència mèdica domèstica en la Corona d'Aragó baixmedieval", dins Júlia Benavent (ed.), El cuidado del cuerpo de las mujeres desde la Antigüedad hasta el Renacimiento, València, Tirant lo Blanch, 2021, pp. 97-112.

Carmel Ferragud, "Els esclaus, pacients i practicants de la medicina al regne de València durant la baixa edat mitjana", dins Fabienne P. Guillén i Roser Salicrú i Lluch (ed.), Ser y vivir esclavo: Identidad, aculturación y agency (mundos mediterráneos y atlánticos, siglos XIII-XVIII), Madrid, Casa de Velázquez, 2021, pp. 139-154.

 

Carmel Ferragud i  Carme Llanes Domingo, "From de spiceshop to the painter's workshop: the apothecaries who supplied the materials for medieval painting in the Crown of Aragon", dins M. Luisa Vázquez de Agredos, Giovanni Cavallo i Rita Pagiotti (eds.), Drugs, colors and aromatics. Tradition and innovation in the materia medica of Italian Baroque: studies from the spezieria of Santa Maria della Scala, Rome, Sansepolcro, Aboca, 2021, pp. 41-62.

 

Carmel Ferragud, "Millor dones que clergues: Sibil·la, una dona en la gestió i l’atenció mèdica de l’hospital de Sant Andreu de Mallorca (1342-1371)", dins Mariangela Rapetti i Andrea Pergola (eds.), Ospedali e assistenza nei territori della Corona d’Aragona Fonti archivistiche, archeologiche e artistiche, Morlachi Editore, Perugia, 2021, pp. 73-92.

 

Lluís Cifuentes, “MedCat: un nou corpus digital sobre la medicina i la salut a l’espai catalanoaragonès”, Sciència.cat. Consultable a https://sciencia.cat/articles/presentacio-de-medcat

 

Videoconferències i congressos:

 

Videoconferència de Lluís Cifuentes: “MedCat: un nou corpus digital sobre la medicina i la salut a l’espai catalanoaragonès”. Dins el Seminari de Literatura i Cultura de l’Edat Mitjana i l’Edat Moderna (SLIMM) del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de Barcelona [26 de febrer de 2021].

 

Participació de Carmel Ferragud en el curs del CEFIRE de València, en col·laboració amb l’Institut Interuniversitari López Piñero – Universitat de València, dins la VII Matinal d’Història i Ensenyament de les Ciències Socials: Humanitats digitals, amb la videoconferència “Les fonts històriques: bases de dades documentals en línia. El projecte Sciència.cat” [26, 27 de febrer i 5 de març].

 

Altres resultats

 

Inici del projecte #HistòriesMedCat, amb la col·laboració de la periodista Júlia Massó (SCHCT), per tal de divulgar mensualment a Instagram i Twitter un dels documents que ingressen a la base de dades: https://sciencia.cat/articles/historiesmedcat-instagram.

 

 

 

• Institut Interuniversitari López Piñero