Aquest projecte interdisciplinari malda per posar al dia i escometre diversos temes gran riquesa de la història de la cartografia catalana. Els atles i les cartes portolanes de l’edat Mitjana han estat objecte de programes anteriors i han fornit una sèrie de publicacions d’àmplia ressonància internacional. 

 

L’objectiu fonamental del programa és acabar amb la mapística mural de Mallorca i precisar l’aportació de les cartes manuscrites i estampades prerenaixentistes, modernes i contemporànies. En aquesta època comencen a desenvolupar-se les representacions urbanes, tant amb finalitats estratègiques com sumptuàries o de prestigi.

 

Es tracta ara primordialment de publicar els resultats de la recerca sobre el mapa de Mallorca de Juan de Landaeta (1736), de la posada de Maçana (Campanet) i del canonge Despuig (1784) que oscil·la entre escales 1/300.000 i 1/500.000.

 

A més, s’investigarà la mapística urbana de ciutats catalanes (Wijngaerde, 1564) i mallorquines (segle XIX) procedents de fonts militars.

 

 

Cartometria, cartografia històrica, País Valencià, Illes Balears, plànols urbans

 

2012 - 2022

 

PT2008-S0506-ROSSELLO01 Cartografia catalana de l’edat moderna: evolució, cartometria, art. 

PT2012-S05-ROSSELLO La cartografia dels Països Catalans des del Renaixement a l’edat Moderna.

 

PR2018-S05-ROSSELLO La cartografia històrica i urbana dels països catalans.

 

Publicacions

Rosselló, Vicenç M.: “Els camins antics a la Plana de l’Arc”. Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 95 [2021]: 221-239. 

 

Rosselló, Vicenç M.: “López de Vargas Machuca, Tomás. Apud Edney, M.H. i Sponberg, L.: The History of Cartography in the European Enlinghtement, Chicago University Press [2021]. Cf. pp. 750-752. 

 

Rosselló, Vicenç M.: Sant Vicent Ferrer a Mallorca (1413-1414). Mallorca, Ed. Lleonard Muntaner, 1921 84 pp. 

 

Rosselló, Vicenç M.: “Els Països Catalans als textos grecs de Ptolemeu. Assaig de reconstrucció”. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 91-92 (2021): 153-164. 

 

Rosselló, Vicenç M.: “La denominació de les cales de Mallorca”. Gómez-Pujol et al.: De la terra a la mar i de la mar a la terra. Homenatge a Antonio Rodríguez-Perea. Palma, Societat d’Història Natural de les Illes Balears. 2022. 400 pp. Cf. pp. 333-340. 

 

Sacarès, Josep i Rosselló, Vicenç M.: Tapiot i camins de tres peus a Llucmajor. Muro, Serveis Editorials, 2022. 85 pp.

 

Rosselló, V.M. «Sant Vicenç Ferrer a Mallorca (1413-1414)». Mallorca: Lleonard Muntaner, 2021. 84 pp.

 

Rosselló, V. M. Les fronteres valencianes del sud (2a edició). Guardamar, Associació cultural la Gola de Guardamar, 2019.

Rosselló, Vicenç M.; Viles planificades valencianes medievals i modernes. València: Institut d’Estudis Catalanas i Publicacions de la Universitat de València, 2017.

Rosselló, Vicenç M.; Bär, Werner-Francisco. Joan B. Binimelis, Vicenç Mut i els mapes murals de Mallorca pintats a l’oli (segles XVI-XVIII). València: Institut d’Estudis Catalans i Publicacions de la Universitat de València, 2015.

 

Rosselló, Vicenç M.; Sacarès, Josep. El puig de Randa i les fonts del seu entorn. Algaida: Ajuntament d’Algaida, 2014.

 

Torres, F.; Rosselló, V.M. Jeroni Munyós i la frontera valenciana amb Castella (1565-1566). Cartografia i geohistòria. València: Institut d’Estudis Catalans i Publicacions de la Universitat de València, 2012.

 

Pujades, R.J. La carta de Gabriel de Vallseca de 1439. Barcelona, Lumenartis, 2009.

 

Kretschmer, K. (trad.) Els portolans de l’edat mitjana: una contribució a la història de la cartografia i la nàutica [Die italienischen Portolane des Mittelalters. Berlin. E.S. Mittler und Sohn, 1909]. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya, 2009.

 

Bär, W.-F. La imatge cartogràfica de l’illa de Mallorca. Segles XVI-XVII: Un estudi comparatiu. Palma: Consell de Mallorca. Departament de Cultura, Miscel·lània Mallorca, Illes Balears, 7. 2008. 

 

Rosselló, V.M. Cartografia històrica dels Països Catalans. València: Institut d'Estudis Catalans i Publicacions de la Universitat de València, 2008.

 

Pujades, R.J. Les cartes portolanes. La representació medieval d’una mar solcada. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya, Institut d’Estudis Catalans i Institut Europeu de la Mediterrània, 2007. + DVD

 

 

Articles

 

Rosselló, V.M. «La cartografia militar de la Plaza de Palma; de Jeroni Cànoves [1726] a Leopold Scheidnagel (1871)» A: Cuadernos de Geografía (106, 2022). (en premsa)

 

Rosselló, V.M. «La reconstrucció referida als PP. CC. del text grec de Ptolemeu» .12 pp.  A: Treballs de la Societat Catalana de Geografia.  (2022). (en premsa)

 

Rosselló, V. M., «El relleu de la Ciutat de Mallorca a través de la cartografia (1726-1871)». A: Cuadernos de Geografia, 105. p. 117-134, 2020.

 

Rosselló, V. M., «Els camins antics de la Plana de l’Arc». A: Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 95, p. 221-239, 2020.

 

Rosselló, V. M., «Territoris i comarques dels Països Catalans». A: La construcció del territori (XI Congrés del CCPEC. Banyoles), Valls, Cossetània. p. 25-44, 2020.

 

Rosselló, V. M., «Cartografia històrica de Menorca de Tomàs Vidal: els mapes manuscrits». A: Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 88. p. 189-193, 2019.

 

Rosselló, V. M., «Castelló de n’Arrufat, Riutor i la séquia Faviana (Arqueologia toponímica)». A: Cuadernos de Geografia, 103. p. 79-116, 2019.

 

Rosselló, V. M., «Fredes i Penyagolosa: reflexió sobre una sèrie de mapes excursionistes». A: Bernat, J. Ed. Noms de lloc i de persona, Barcelona, Societat d’Onomàstica, p. 291-297, 2019.

 

Rosselló, V. M., «Las ciudades de Cataluña y del Reino de Valencia en los dibuixos de Antoon van den Wijngaerde, 1563». A: Urteaga, L. Y Nadal, Francesc (ed.) Historia de la cartografia urbana en España: modelos y realizaciones. Madrid: Instituto Geográfico Nacional. Cf. p. 107-134, 2018.

 

Rosselló, V. M., «L’itinerari missiober de sant Vicent Ferrer a Mallorca (1413-1414). A: Cuadernos de Geografia, 100. p. 5-22, 2018.

 

Rosselló, Vicenç M. “La navegació medieval al canal de la Mànega” A: Cuadernos de Geografia, 99, 2017. p. 5-18. 

 

Rosselló, V. M. «El litoral sud-valencià a la cartografia oficial (segles XIX i XX)». A: Paisaje, cultura territorial y vivència de la Geografía. Homenaje Alfredo Morales, Alacant, Universitat d'Alacant p. 877-893, 2016.

 

Rosselló, V. M., «Binimelis, Joan B.(2014), Descripció particular de l’illa de Mallorca e viles, edició crítica de Juli Moll i Gómez de la Tía. València: Publicacions de la Universitat de València i Institut Cartogràfic de Catalunya», A: Estudis Romànics, 38, Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, p. 428-432, 2016. 

 

Rosselló, V. M.: «La cartografia balear des de la Restauració a la Guerra civil». A: Història de la Ciència a les Illes Balears, V, Palma, Govern de les Illes Balears, p. 339-348, 2015.

 

Rosselló, V. M.: «Tides and the Catalan Atlas [1375]». A: Catalan Social Sciences Review, 5, p. 87-106, Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2015.

 

Rosselló, V. M.: «Els exotopònims de les cartes portolanes medievals». Casanova, E. (ed.) A: Topònims entre dos llengües. L'exonímia. València, Denes. Cf. p. 143-156, 2014.

 

Rosselló, Vicenç M. «Una traça militar de la serra de Tramuntana amb molt por dels turcs (1594)». A: Cuadernos de Geografía, 95-96, p. 7-24, 2014.

 

Rosselló, V. M.: «Xàbia, vila murada (segles XVI-XIX)». A: Cuadernos de Geografía, 94, p. 5-16, 2014.

 

Rosselló, Vicenç M. «La persistència del traçat de Guerau (1644) a la planimetria de la Ciutat de Mallorca». A: Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 77, p. 253-274. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2014. 

 

Pujades, Ramon J. «The Pisana Chart. It is really a primitive Portolan Chart made in the 13th Century? L’âge d’or des cartes marines». A: Colloque International, París. Cartes et géomatique, 216, p.17-32, 2013. 

 

 

Ponències

 

Rosselló, V. M., “Les ciutats dels Països Catalans als dibuixos d’Antoon van den Wijngaerde, 1563”. Col·loqui Modelos en la cartografia urbana espanyola: un anàlisis histórico. Organitzat pel Grup d’Estudis Història de la Cartografia de la Universitat de Barcelona. 2-4 de febrer de 2017.

 

• Institut d'Estudis Catalans