El projecte s’ha dividit en tres fases:
Fase 1: Selecció de mostres i extracció d’ADN
Fase 2: Ultraseqüènciació
Fase 3: Anàlisi de resultats
La fase 1 engloba la selecció de les mostres antigues, cedides per l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica. Es van revisar 1295 dents pertanyents a 489 individus, de les quals es va trobar càlcul dental en 114 dents de 95 individus. Es va construir una base de dades amb informació associada a la mostra: datació de la mostra, edat, sexe, necròpoli i estatus social. Aquestes dades es van incorporar a l’aplicatiu web Noray-Bio. Pel que fa a les mostres actuals, es van fer amb 38 mostres que presentaven càlcul dental i que van voler participar en l’estudi responent a un qüestionari. Els resultats també es van incloure en una base de dades.
Finalment, es va fer l’estudi amb 77 mostres antigues i 38 actuals. Les fases 2 i 3 van consistir en la seqüenciació d’aquestes mostres antigues i una vegada obtingut l’ADN es van enviar a la plataforma de genòmica de la UPF. S’ha obtingut una taula que s’ha pogut comparar amb diferents bases de dades: Human Oral Microbiome Database (HOMD) i Human Microbiome Project ( HMP). S’ha observat:
- Hi ha 45 taxons amb contaminació de control (per tant, no ens hi fixem), i una majoria de taxons més abundants en les antigues que en les actuals.
- Hi ha diferències significatives en l’abundància d’alguns taxons entre antigues i actuals.
- Agafant les definicions “oral” de les dues bases de dades, veiem que en les antigues hi ha menys taxons definits com a “oral” que en les actuals. S’han buscat els taxons en dues bases de dades: HOMD i HMP.
- Amb algunes cerques manuals per taxó, s’ha vist que hi ha un major número de mostres pertanyent al sòl.
El projecte i els resultats preliminars es van difondre a nivell divulgatiu a l’event “Nit de la recerca” que va tenir lloc els dies 28 i 29 de setembre de 2018.
S’està preparant un article científic de les dades obtingudes en aquest projecte.
El projecte culminarà en el desenvolupament d’una tesi doctoral que permetrà interpretar al detall els resultats obtinguts de la seqüenciació massiva i seran analitzats des d’una perspectiva d’ecologia microbiana per, posteriorment, correlacionar les dades microbiològiques amb els resultats nutricionals obtinguts dels qüestionaris de dieta dels pacients, així com les dades nutricionals conegudes en l’antiguitat.
Els resultats que s’obtinguin d’aquest projecte es difondran de maneres diferents perquè sigui accessible a tot tipus de públic. A nivell científic, els resultats es publicaran en format d’article en revistes científiques especialitzades amb un factor d’impacte el més elevat possible. A més a més, es pretén donar a conèixer el projecte i els resultats en congressos, tant nacionals com internacionals.
Per arribar a la població no experta, es divulgarà el projecte en la premsa i s’impartiran xerrades on s’explicarà perquè aquest estudi és rellevant per comprendre com l’estil de vida actual ha modificat la microbiota a la nostra població en el transcurs dels darrers mil·lennis. En funció dels resultats que s’obtinguin, es tindrà prou informació per detectar i adquirir hàbits saludables o bé suprimir els que siguin negatius per a la salut humana.