Es pretén fer un estudi conjunt a tots els territoris de la llengua catalana per tractar principalment les connexions emocionals dels parlants d’aquests indrets amb el català i amb les altres llengües que històricament hi concorren, i per delimitar quin és el paper de la llengua en la configuració de les identitats locals, sempre molt més complexes que en els territoris “centrals”. Amb aquest tipus d’estudi es vol abordar qüestions que no han estat habituals en els treballs purament “filològics”, o fins “sociolingüístics”, però que intuïm fonamentals per al tractament de la complexitat actual dels territoris de la llengua, en què el multilingüisme és ja un fet general i la convivència entre identitats culturals distintes és inevitable. La cohesió de la nostra societat en el futur depèn de si sabrem, com ho ha fet de fa temps la gent de les nostres fronteres conjuminar l’existència de diverses llengües al territori i conviure amb identitats molt més complexes que les tradicionals. Cal assegurar, en definitiva, un cert “benestar lingüístic” de tots els ciutadans per tal de construir amb èxit la nostra societat futura.

Els objectius principals del projecte són, d’una banda, identificar quins elements culturals de caràcter simbòlic associen els parlants catalans de frontera a) a la seva llengua de referència, b) a la varietat que els és més familiar, c) a les altres varietats conegudes i d) a les llengües que els són entorn; de l’altra, consignar quins sentiments, de rebuig, de dolor, de confort, etc. els provoquen aquests elements. A partir d’una explicitació d’aquests impulsos emocionals i d’una certa classificació conceptual, es pretén després un treball de caràcter teòric que permeti determinar de quina manera la llengua s’insereix en la configuració identitària dels individus i dels grups, i ponderar així el paper fonamental del fet lingüístic en la constitució de comunitats socialment estables i cohesionades.  

 

Inicialment, es va fer un assaig de recerca amb una població de 750 individus, tots universitaris, de Lleida (250), Barcelona (250) i Girona (250) amb la intenció de posar a prova la metodologia. El resultat de la recerca, poc representatiu de la totalitat dels parlants,  perquè els enquestats eren molt homogenis, va ser presentat al Congrés de Drets Lingüístics celebrat a la Universitat de Teramo, maig de 2015. 

 

Aquest primer assaig ens va permetre d’acabar de fixar la base teòrica del treball (les emocions com una construcció social) i la metodologia del treball de camp. S’ha treballat amb una mostra vàlida de 499 persones (238 homes i 261 dones), d’edats diferents i de poblacions situades a les dues bandes de la frontera administrativa de la Franja. D’aquestes, 223 persones viuen en un àmbit administrativament català (44.7%) i 276  persones en un àmbit no català (55.3%).

 

La primera part de la recerca ha consistit en: (1: la representació de la llengua. “La llengua que parles”, per saber quina és la representació social de la llengua d’ús; 2: els sentiments i la llengua. El Qüestionari conté 12 respostes (associació lliure). S’han definit les entrevistes semiestructurades (50) que han fet, en aquest cas, els investigadors del projecte (Miquel Angel Pradilla i Ramon Sistac fonamentalment). 

 

Les respostes al qüestionari s’han considerat amb set variables: 1) zona administrativa (catalana/no catalana); 2) edat; 3) llengua que parlen; 4) nom que donen a la seva parla; 5) origen; 6) durada de l’estada a la localitat; i 7) grandària del poble.

 

En aquest moment es disposa dels resultats i s’estan introduint altres variables (per exemple, parelles de pobles pròxims separats per la frontera; freqüència a banda i banda de la frontera de mots clau que fan referència al dialecte o a la llengua estàndard.

 

La segona part de la recerca s’encamina a determinar el comportament en relació a la desaparició de la llengua catalana” amb la categorització de les respostes als qüestionaris, posar-les en relació amb les variables i extreure’n els resultats. 

 

 

 

Abstract

 

The main purpose of the study is to determine the emotional connections of the speakers from all the territories of the Catalan region with the Catalan language and other cross-border languages. The project also aims to develop a theoretical work about how the language influences on the shape of individuals and groups identity.

 

Llengua, identitat, cultura acumulada, sentiments lingüístics

 

2015 - 2018

 

Articles

 

Nadal, Josep M.; Perera, Santiago; Monreal, Pilar; Feliu, Francesc; Gràcia, Annabel. «Competència dialectal i adaptabilitat de la llengua: una qüestió de plasticitat» A: eHumanista, Journal of Iberian Studies (2019)

 

Feliu, Francesc (2017). «I miti nell’elaborazione sociale delle lingue» a Ianua. Revista Philologica Romanica, 17, p. 25-32.

 

Feliu, Francesc; Ferrer, Joan (2017). «El patrimoni de la llengua» a Ianua. Revista Philologica Romanica, 17, p. 1-7.

 

Serra, Josep (2017). «La singularitat territorial reflectida en una particularitat lingüística: el fenomen del morfema de temps en la 1a persona del present d’indicatiu en el català de Mallorca» a Ianua. Revista Philologica Romanica, 17, p. 73-88.

 

Nadal, Josep M. (2017). «Evoluzione e rivoluzione. Che cos’è una lingua?» a Ianua. Revista Philologica Romanica, 17, p. 9-23.

 

Feliu, Francesc; Nadal, Josep M. (2016). Constructing Languages. Norms, myths and emotions, Amsterdam / Filadèlfia, John Benjamins Publishing Company, 416 p.

 

 

Ponències, conferències i comunicacions

 

Nadal, Josep M. Nadal i Feliu, Francesc. «L’impatto delle delimitazioni administrative sui sentimenti verso la lingua in aree di continuità linguistica». Napoli. Seminario di ricerca. Università degli Studi Federico II. 29-30.1.2018.

 

Nadal, Josep M. i Feliu, Francesc. «Linguistic Norms, centre-peryphery Dynamics and the tensions between uniformty and diversity in processes of standarisation» Multilingualism: Empowering Individuals, Transforming Societies (MEITS), Cambridge, 2018. 

 

Gràcia, Annabel. «El nom de la llengua i la identitat nacional a banda i banda de la frontera administrativa. Algunes conclusions a la Franja». XVIII Col·loqui de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Bucaret, 2-6.7.2018.

 

Nadal, Josep M.; Monreal, Pilar; Perera, Santiago; Feliu, Francesc. «La llengua primordial: realitat o supervivència» Congrés de la CCEPC sobre la construcció del territori: geografia, identitat i usos polítics. Banyoles, 23 i 24.11.2018.

 

Nadal, Josep. M.; Perera, Santiago; Monreal, Pilar. «Paraules cansades. Els espais de la llengua». Congrés de l’AISC. Specie di Spazi, viaggi, geografie, Sienna, 29-30-11 i 1.12.2018.

 

Gràcia, Annabel. «La representació social de la llengua catalana en territoris perifèrics occidentals». Congrés de l’AISC. Specie di Spazi, viaggi, geografie, Sienna, 29-30-11 i 1.12.2018.

 

Presentació del resultat de l’assaig a la Universitat de Teramo (Itàlia), 19-23 de maig de 2015 en el marc del First Worldwide Congress for Language Rights. Està previst que es publiqui en castellà a les Actes del Congrés, amb el títol «Social Representations and language: the social image of the Catalan language», signat per Josep M. Nadal, Santiago Perera, Pilar Monreal, Gemma Albiol i Francesc Feliu. I en anglès a la revista Bulletin of Hispanic Studies (En premsa).

 

Intervenció amb el títol “Catalan Language and Social Representations: Affective experiences”, a càrrec de Santiago Perera, Josep M. Nadal i Pilar Monreal-Bosch al Third International Sociological Association Forum of Sociology, a la Secció Language & Society que se celebrarà a Viena, 10-14 de juliol de 2016.

 

 

Organització de congressos i cursos

 

Organització del curs «La construcció de l’estàndard i el manteniment de les llengües locals». Universitat de la Basilicata, seu de Matera (Itàlia). 10-15.12.2018.

 

Organització del “X Col·loqui Internacional Problemes i Mètodes d'Història de la Llengua: La complexitat de les llengües”, a la Universitat de Girona, 27-29 de juny de 2016.

 

• Institut d'Estudis Catalans
• Universitat de Girona