Col·laboradors:
Joaquim Pera, UAB
Cèsar Carreras i Montfort, UAB
Esther Rodrigo i Requena, ICAC-UAB
Núria Romaní i Sala, UAB
Josep Ros i Mateu, Patronat d’Arqueologia de Guissona
Gemma de Solà, Patronat d’Arqueologia de Guissona
David Castellan i Guardia, Patronat d’Arqueologia de Guissona
|
Síntesi
Aquest programa de recerca es desenvolupa en el marc de la col·laboració amb el Patronat d’Arqueologia de Guissona, del qual l’IEC forma part, i que té com a finalitat investigar i difondre el jaciment arqueològic de Guissona, corresponent a l’antiga ciutat de Iesso. Aquesta recerca es divideix bàsicament en dues tasques:
- Aprofundir en la tasca de transferència de la recerca, és a dir, donar a conèixer aquest equipament en el camp acadèmic i escolar, i situar-lo adequadament en el mapa de les rutes de turisme cultural.
- Prosseguir l’estudi arqueològic de la ciutat romana de Iesso, pel qual el Parc Arqueològic de Guissona esdevé un laboratori d’arqueologia important en el nostre país.
En els darrers anys, la recerca s'ha centrat prioritàriament a completar les excavacions en la zona de les termes públiques i de la muralla, a classificar les peces de ceràmica trobades i a introduir les fitxes de l’excavació en la base de dades.
Main project tasks and aims
The Guissona Board of Archaelogy, of which the IEC is part of, aims to research and disseminate the archeological site of Guissona, corresponding to the ancient city of Iesso. This research is basically divided into two tasks:
- To investigate the task of disseminating the research in the acadèmic and scholar field, placing it correctly in the route map of cultural turism.
- To continue the archaeological study of the Roman city of Iesso. In this context, the Archaeological Park of Guissona is an important archaeological laboratory for the study of the ancient past of our country.
During the last few years, research has focused primarily on completing the excavation in the area of Roman baths and the area of the wall, the classification of the pottery found and the introduction of the archaelogical data from the excavations into databases.
Paraules clau
Iesso; Guissona; ciutat romana; Parc arqueològic; termes romanes; muralla; romanització; Puig Castellar de Biosca
Antecedents
Les primeres excavacions arqueològiques a la ciutat de Iesso es van fer l’any 1933, tot i que al segle xvi els erudits tenien identificada aquesta ciutat. La primera intervenció arqueològica la va dur a terme el Servei d’Investigacions de l’Institut d’Estudis Catalans, dirigit per Josep Colomines, i va ser una excavació preventiva arran de la troballa esporàdica de construccions i ceràmiques antigues a la plaça del Vell-Pla de Guissona, les quals van ser datades del bronze final i de la primera edat del ferro.
Resultats
Excavació arqueològica i estudi de resultats:
Al Parc Arqueològic de Guissona s’han dut a terme tres campanyes d’excavació centrades en dues zones concretes: el complex de les termes públiques de la ciutat romana, i l'edifici periurbà dels entorns de la muralla nord de la ciutat.
En la primera zona s'hi han fet les dues primeres; la primera, coincidint amb les pràctiques del Grau d’Arqueologia de la UAB i el Curs d’Arqueologia de Guissona (3-7 de juny i 8 al 19 de juliol de 2019) i, la segona, entre el 7 d’octubre i el 12 de novembre del mateix any.
En la segona zona s'hi ha fet la tercera, coincidint amb el XIII Curs d’Arqueologia de Guissona «Ciutat romana de Iesso», del 8 al 19 de juliol de 2019.
D'altra banda, es van fer els treballs preparatoris per a l’exposició «Arqueologia de les tres ciutats romanes del Ponent català: Ilerda (Lleida), Iesso (Guissona) i Aeso (Isona)», iniciativa del Museu de Lleida, la inauguració de la qual s'ajornà al 2020. Comissaris: Josep Guitart i Xavier Payà.
- Exposició «Un tresor submergit. Materials arqueològics del pou de l’edifici extramurs del Parc Arqueològic de Guissona, excavat el 2017». Museu de Guissona, del 7 de setembre al 30 de novembre de 2019.
- Exposició “Un tresor submergit. Iesso. Parc Arqueològic de Guissona”. Aquesta exposició és la mateixa que la que s'acaba de citar, però traslladada a la Sala de Revistes de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB, amb els continguts renovats i amb una versió en format virtual, realitzada juntament amb la Biblioteca d’Humanitats de la UAB, Un tresor submergit Exposicions de les Biblioteques de la UAB. Es va celebrar del 4 de febrer al 3 d'abril de 2020, i en la inauguració hi va participar el degà de la Facultat de Filosofia i Lletres, Joan Carbonell; la regidora de Cultura de l'Ajuntament de Guissona, Agnès Pla, i els comissaris de l'exposició: Esther Rodrigo, Núria Romaní i David Castellana.
PERA, J.; RODRIGO, E.; ROMANÍ, N.; CARRERAS, C.; CATARINEU, L. (2019), «El contexto cerámico del castellum republicano de Puig Castellar de Biosca (180-120 a.C.)». A: Actas del V Congreso Internacional de la Sociedad de Estudios de la Cerámica Antigua en Hispania (Alcalá de Henares, 6-8 novembre 2019), p. 37-50.
https://www.researchgate.net/publication/360291514_El_contexto_ceramico_del_castellum_republicano_de_Puig_Castellar_de_Biosca_180-120_a_C
GUITART J., PAYÀ, X. (eds.),(2022-23) Llibre-catàleg de l’exposició «Les ciutats romanes de Ponent Ilerda, Iesso i Aeso». Museu de Lleida, del 28 de març al 22 de juny de 2023 (en premsa)
RODRIGO, E.; ROMANÍ, N. . (2021), «Una tabula lusoria hallada en el castellum republicano de Puig Castellar de Biosca en Lleida, Catalunya (180-120 a.C.)». Archivo Español de Arqueología, núm, 94,e04 DOI: https://doi.org/10.3989/aespa.094.021.04.
RODRIGO, E.; ROMANÍ, N.; CARRERAS, C.; PERA, J.; CATARINEU, L.(2019), «The Roman Republican castellum of Puig Castellar (Biosca). The earliest evidence of military headquarter in Hispania Citerior (180-120 BCE)», Gladius XXXIX, pàgs. 19-43.
DOI:10.3989/gladius.2019.02
ROMANÍ, N.; RODRIGO, E.; PERA, J.; GUITART, J.(2021), «La ocupación periurbana de la zona Norte de la ciudad romana de Iesso (Guissona). Novedades arqueológicas», ponència
presentada al congrés internacional Small towns, una realidad urbana en la Hispania romana, celebrat del 26 al 28 d’octubre de 2001. Museu Arqueològic
d’Alacant. (Publicació en preparació)
Romaní, N.; Rodrigo, E.; Pera, J.; Gutiérrez, A. (2020); "El material constructiu de la fortificació militar de s. II a.C. de Puig Castellar de Biosca (Lleida): Paviments, revestiments parietals i cobertes" a Homenatge al Dr. Alberto López Mullor. Estudis sobre ceràmica i arqueologia de l'arquitectura (Barcelona i Bellaterra, del 14 al 16 de maig de 2017).
Romaní, N. (2019), Carrers i serveis viaris a les ciutats romanes del conventus Tarraconensis (segles II aC-VI dC). Col. Forma conventus tarraconenses. Seri estudia archaelogica, 2. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, Universitat Autònoma de Barcelona, Institut Català d’Arqueologia Clàssica.
GUITART, J.; PERA, J .; ROMANÍ, N.; PADRÓS, N.; CARRERAS, C.; RODRIGO, E.; ROS, J.; DE SOLÀ, G. (2018) “La ciutat romana de Iesso. Parc Arqueològic de Guissona (2011-2014)”. A: Primeres Jornades d’Arqueologia i Paleontologia de Ponent. (Balaguer, del 17 al 18 d’abril de 2015). Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. Serveis Territorials de Lleida. p. 161-173.
PERA, J .; CARRERAS, C.; RODRIGO, E.; ROMANÍ, N.; PADRÓS, N.; DE SOLÀ, G.; GUITART, J. (2018) “Puig Castellar de Biosca (La Segarra). Una fortificació del segle II aC a l’interior de Catalunya. (Campanyes 2013-1015)”. A: Tribuna d’Arqueologia, 2015-2016, p. 31-56. Carhus+D.
PERA, J .; CARRERAS, C.; RODRIGO, E.; ROMANÍ, N.; PADRÓS, N.; DE SOLÀ, G.; GUITART, J. (2018) “Puig Castellar (Biosca, la Segarra). Un castellum de segona meitat de segle II aC a l’interior de Catalunya”. A: Primeres Jornades d’Arqueologia i Paleontologia de Ponent. (Balaguer, 17 al 18 d’abril de 2015). Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. Serveis Territorials de Lleida. p. 131-139
ROMANÍ, N.; RODRIGO, E. (2017). Informe de la campanya d’excavacions al Parc Arqueològic de Guissona. Zona Muralla. 3-31 de juliol de 2017 (Projecte Quadriennal en Recerca Arqueològica 2014-2017 “La implantació i precedents del model de ciutat del conventus Tarraconensis. Els jaciments arqueològics de Iesso (Guissona), Iulia Libica (Llívia) i Mons Observans-Can Tacó-Turó d’en Roina (Montmeló-Montornès del Vallès). Informe inèdit lliurat al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
GUITART, J.; PADRÓS, N. (2017). Informe de la campanya d’excavacions al Parc Arqueològic de Guissona (Segarra). Zona Termes. Sector 5. 3-31 de juliol de 2017 (Projecte Quadriennal en Recerca Arqueològica 2014-2017 “Primers models d’ocupació romana a Catalunya (Segles II-I aC)”. Informe inèdit lliurat al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
GUITART, J.; PADRÓS, N. (2016). Informe de la campanya d’excavacions al Parc Arqueològic de Guissona (Segarra). Zona Termes. Sector 5. 4 al 31 de juliol de 2016. Projecte Quadriennal en Recerca Arqueològica 2014-2017 “Primers models d’ocupació romana a Catalunya (Segles II-I aC)”. Informe inèdit lliurat al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
GUITART, J.; PADRÓS (2016); Memòria de les excavacions al Parc Arqueològic de Guissona (Segarra). Zona Termes. Sector 5. Projecte Quadriennal en Recerca Arqueològica 2014-2017 “Primers models d’ocupació romana a Catalunya: (Segles II-I aC)”. 1-31 de juliol de 2013. 7-18 de juliol de 2014, 6-31 de juliol de 2015. Memòria d’intervenció arqueològica dipositada a la Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.
ROMANÍ, N.; RODRIGO, E.; DE SOLÀ, G. (2016); Memòria de la campanya d’excavacions al Parc Arqueològic de Guissona (Segarra). Zona Muralla. Projecte Quadriennal en Recerca Arqueològica 2014-17 “La implantació i precedents del model de ciutat del conventus Tarraconensis. Els jaciments arqueològics de Iesso (Guissona), Iulia Libica (Llívia) i Mons Observans-Can Tacó-Turó d'en Roina (Montmeló-Montornès del Vallès)”. 7-31 de juliol de 2014, 6-31 de juliol de 2015. Memòria d’intervenció arqueològica dipositada a la Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.
PERA ISERN, JOAQUIM (2016), Els orígens de Iesso. Ajuntament de Guissona, col·lecció “Retalls de Guissona”, Guissona, 87 pàgs. (ISBN-13 978-84-617-4373-5).
PERA, J.; CARRERAS, C.; ROMANÍ, N.; PADRÓS, N.; DE SOLÀ, G. (2016); “El proceso de implantación territorial romana en el NE de la Provincia Citerior en el siglo II a.C.”. a Fortificaciones y control del territorio en la Hispania republicana. J. Pera/J. Vidal (ed). p. 167-205. Libros Pórtico. Zaragoza.
CARRERAS, C.; MARTÍN, A.; PERA, J.; RODRIGO, E. (2016); “Las ánforas de Brindisi en la Hispania Citerior. Pautas de distribución y consumo” A Saguntum, 48, p. 103-128. Universitat de València.
PERA, J.; DE SOLÀ, G.; BUXEDA, J.; MADRID, M.; FERNÁNDEZ, C. (2016) “Caracterización arqueométrica de la Terra Sigillata Hispánica en la antigua ciudad romana de Iesso (Guissona, Lleida)” A: Actas del Congreso Internacional Terra Sigillata Hispanica. 50 años de investigacions. Homenaje a M. Àngeles Mezquíriz, Tomás Garabito (†), Manuel Sotomayor, Mercedes Roca y Encarnación Serrano (Granada, 26-28 març 2014). Edizioni Quasar Di Severino Tognon. Roma, p. 269-276.
DE SOLÀ, G. (2016): “Nuevas evidencias de centros productores de terra sigillata hispánica en la Catalunya Central”. A: Actas del Congreso Internacional Terra Sigillata Hispanica. 50 años de investigacions. Homenaje a M. Àngeles Mezquíriz, Tomás Garabito (†), Manuel Sotomayor, Mercedes Roca y Encarnación Serrano (Granada, 26-28 març 2014). Edizioni Quasar Di Severino Tognon. Roma.
DE SOLÀ, G.; MADRID, M. (2016); “La Producción A: otra producción de Terra Sigillata Itálica en la ciudad romana de Iesso” a Ramon Járrega i Piero Berni (eds.): Amphorae ex Hispania. Paisajes de producción y consumo. III Congreso Internacional de la Sociedad de Estudios de la Cerámica Antigua (SECAH) Ex Officina Hispana (Tarragona, 10-13 de diciembre de 2014). Monografias Ex Officina Hispana III. Institut Català d’Arqueologia Clàssica. Tarragona,p.177-184.
GUITART, J.; PADRÓS, N. (2015) Informe de la campanya d’excavacions al Parc Arqueològic de Guissona (Segarra). Zona Termes. Sector 5. 6 al 31 de juliol de 2015. Projecte Quadriennal en Recerca Arqueològica 2014-2017 “Primers models d’ocupació romana a Catalunya (segles II-I aC)”. Informe inèdit lliurat al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
ROMANÍ, N.; PADRÓS, E. (2015). Informe de la campanya d’excavacions al Parc Arqueològic de Guissona. Zona Muralla. 6-31 de juliol de 2015 Projecte Quadriennal en Recerca Arqueològica 2014-2017 “La implantació i precedents del model de ciutat del conventus Tarraconensis. Els jaciments arqueològics de Iesso (Guissona), Iulia Libica (Llívia) i Mons Observans-Can Tacó-Turó d’en Roina (Montmeló-Montornès del Vallès). Informe inèdit lliurat al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
DE SOLÀ, G.; PERA, J. (2015); “Nuevas vías de estudio para el conocimiento de la Terra Sigillata Hispánica” a Álvarez, J.M.; Nogales, T.; Rodà, I. (eds.) Actas del XVIII Congreso Internacional de Arqueología Clásica. “Centro y periferia en el mundo clásico”. Vol. 2. MNAR. Mérida, 2015, p. 1457-1458.
GUITART, J.; PERA J.; ROS J.; GIRONÈS, A. (2015); “La ciutat romana de Iesso. Cap a la socialització de la recerca arqueològica” A Tribuna d’Arqueologia 2012. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. Barcelona, p. 21-38.
CARRERAS, C; PERA, J.; RODRIGO, E.; ROMANÍ, N.; PADRÓS, N.; GUITART, J. (2015); “La conquista en el Nordeste de la Hispania Citerior a partir del estudio del asentamiento de Puig Castellar (Biosca, Lleida). A: Álvarez, J.M.; Nogales, T.; Rodà, I. (eds.) Actas del XVIII Congreso Internacional de Arqueología Clásica. “Centro y periferia en el mundo clásico”. Vol. 2. MNAR. Mérida, 2015, p. 1761-1764.
PERA, J.; CARRERAS, C; RODRIGO, E; ROMANÍ, N.; PADRÓS, N.; GUITART, J. (en premsa). “El proceso previo a la fundación de las ciudades romanas en el NE de la Hispania Citerior: los ejemplos de Can Tacó y Puig Castellar” A: DALL'AGLIO; P.L.; FRANCESCHELLI, C.; MAGANZANI, L. (cur.) Atti del IV Convegno Internazionale di Studi Veleiati (Veleia-Lugagnano Val d'Arda, 20-21 Settembre 2013). Ed. AnteQuem. Bologna, p. 527-244.
RODRIGO, E; CARRERAS, C.; PERA, J.; GUITART, J. (2014); “La presencia romana en el NE de Provincia Citerior durante el siglo II aC. Aproximación arqueológica a partir de los yacimientos de Can Tacó (Montmeló, Barcelona) y Puig Castellar (Biosca, Lleida)”. A: Mataloto, R; Mayoral, V; Roqué, C. (eds.) La gestación de los paisajes rurales en la protohistoria y el período romano: formas de asentamiento y procesos de implantación. Anejos Archivo Español Arqueologia LXX, CSIC, Mérida. p. 191-210.
GUITART, J.; PERA, J.; PADRÓS, N.; CASTELLANA, D.; TRULLÀS, Ò. (2014); Memòria de les excavacions al Parc Arqueològic de Guissona (Segarra). Zona Termes. Sector 4 i sector 5. 1 de juliol-31 octubre de 2010. 1 de juliol-31 de juliol de 2011. 15 -31 d’octubre de 2011. 2-21 de juliol de 2012. Memòria d’intervenció arqueològica dipositada a la Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.
PERA, J.; DE SOLÀ, G. (2014); “La problemática de la Terra Sigillata Hispánica en las ciudades de interior: El caso de Iesso (Guissona)”. A: Roca, M.; Madrid, M.; Celis, R. (eds.) Contextos ceràmics d’època altoimperial en el Mediterrani Occidental. Universitat de Barcelona, p. 250-269.
RODRIGO, E.; ROMANÍ, N.; DE SOLÀ, G. (2014); Memòria de les excavacions al Parc Arqueològic de Guissona (Segarra). Zona Muralla. Sector 5. 1-31 de juliol de 2013. Memòria d’intervenció arqueològica dipositada a la Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.
GUITART, J.; PERA, J.; CASTELLANA, D.; CARRERAS, C.; ROMANÍ, N. (2013); Memòria de les excavacions al Parc Arqueològic de Guissona (Segarra). Zona Muralla. Sectors 3 i 4. 1 d’abril-30 de juny de 2010; 1 d’agost-30 d’agost de 2011; 2 de juliol-31 de juliol de 2012. Memòria d’intervenció arqueològica dipositada a la Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.
GUITART, J.; PERA, J.; PADRÓS, N. (2013); Memòria de les excavacions al Parc Arqueològic de Guissona (Segarra). Zona Termes. Sector 6. 1 setembre-30 d’octubre 2009. Memòria d’intervenció arqueològica dipositada a la Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.
HUBERTUS, A.; KOSSOVSKAJA, E. (2013); “Mit leeren Händen die Krise bewältigen” a Bauwelt, 47.2013, 13 desembre 2013, p. 16-25 (article sobre l'obra de l’arquitecte Toni Gironès i els seus diversos projectes de museïtzació de jaciments arqueològics, entre els quals el projecte del Parc Arqueològic de Guissona).
PERA, J.; GUITART, J. (2012); “Necròpolis tardanes a la ciutat romana de Iesso. Un problema per resoldre” A Molist, N.; Ripoll, G. (eds.). Arqueologia funerària al nord-est peninsular (segles VI-XII). 2 volums. Monografies d’Olèrdola, 3. Museu d’Arqueologia de Catalunya-Olèrdola. Barcelona, p. 161-174.
GUITART, J.; PERA, J.; PADRÓS, N. (2009); «Excavacions a la ciutat romana de Iesso (Guissona, Segarra). Les termes públiques i les darreres intervencions». A: Tribuna d’Arqueologia, 2009. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. Barcelona.
Iesso. Guissona: la descoberta d’una ciutat romana de Ponent. [Llibre de divulgació que acosta el passat romà de Guissona]. Guissona. Patronat d’Arqueologia de Guissona.
Altres resultats:
Organització del XV Curs d’Arqueologia de Guissona. Ciutat romana de Iesso (primera quinzena de juliol 2021)
Organització del XIV Curs d’Arqueologia de Guissona. Ciutat romana de Iesso. (6-17 de juliol 2020)
Organització del XIII Curs d’Arqueologia de Guissona. Ciutat romana de Iesso (8-19 de juliol 2019)
Organització del XII Curs d’Arqueologia de Guissona. Ciutat romana de Iesso. (2-14 de juliol de 2018)
Organització de l’XI Curs d’Arqueologia de Guissona. Ciutat romana de Iesso. (juliol 2071)
Organització del X Curs d’Arqueologia de Guissona. Ciutat romana de Iesso (juliol 2016)
Organització del IX Curs d’Arqueologia de Guissona. Ciutat romana de Iesso (juliol 2015)
Organització del VIII Curs d’Arqueologia de Guissona (juliol 2014)
Organització del VII Curs d’Arqueologia de Guissona (juliol 2013) 30 estudiants.
Organització del VI Curs d’Arqueologia de Guissona (juliol 2012) 5 professors i 20 estudiants.
El Parc Arqueològic de Guissona organitza visites guiades, tallers i activitats didàctiques. Aquest any s’han rebut 6.657 visitants.
El Museu-Centre d’interpretació de Guissona ha rebut 9.900 visitants.
També es pot accedir a altres continguts a través dels espais del Museu a les xarxes
socials:
Més informació
Turisme cultural: Durant l’any 2015 el Parc arqueològic de la ciutat romana de Iesso i el centre d’interpretació han rebut 8.500 visitants.
El Patronat d’Arqueologia de Guissona ha estat guardonat amb el Premi Musa 2012, concedit per la revista Auriga, publicació en català dedicada a la divulgació del llegat grecoromà a Catalunya.
L’obra “Adequació i posada en valor de les restes arqueològiques de l’antiga ciutat romana de Iesso s. I aC, Guissona, Lleida. 2008-2011”, de l’arquitecte Toni Gironès, ha estat seleccionada en la Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme 2013.
|
