Notícies i actualitat
Josep Sebastià Pons (Illa, 1886-1962), un dels màxims exponents de la poesia rossellonesa i membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans, va morir fa cinquanta anys, i l’Institut i la Institució de les Lletres Catalanes li van retre un homenatge el 12 de desembre a la Sala Prat de la Riba de l’IEc. En aquest acte, en què es va recordar l’obra de Pons, es va estrenar l’espectacle poètic Senyor Gripau, Senyora Mort, basat en poemes de l’escriptor rossellonès i dirigit per Albert Mestres. La interpretació és d’Aina Huguet i Neus Pàmies, i la música de Marc Egea
«Josep Sebastià Pons va mantenir viva la flama de la creació literària a la Catalunya del Nord en un moment prou difícil. No va renunciar mai a la llengua catalana», van destacar Salvador Giner, president de l’IEC, i Oriol Izquierdo, director de la Institució de les Lletres Catalanes, en la presentació de l'acte. Per a les dues institucions, «l’homenatge ens ajuda a redescobrir la seva obra i també a prendre consciència de les nostres fortaleses a l’hora de continuar construint la llengua, la cultura i el país». En paraules d’Oriol Izquierdo, «llegir i rellegir Josep Sebastià Pons avui té un significat especial, perquè és una mostra més de la complexitat de la nostra realitat cultural, que s’estén més enllà d’unes fronteres administratives».
En la jornada, Joan Peytaví, membre de la Secció Filològica de l’Institut, va parlar sobre l’obra literària de Josep Sebastià Pons amb la conferència titulada «Llegir, rellegir Pons. Un escriptor a la mida d’un país». Peytaví es va referir a Pons com «un intel·lectual de primera fila, creador necessari i suficient de la literatura catalana». Acte seguit, es va representar l’obra Senyor Gripau, Senyora Mort.
Senyor Gripau, Senyora Mort
A partir d’una selecció de poemes de Josep Sebastià Pons, es construeix un espectacle auster centrat en la naturalesa. En una primera part, els poemes remeten al final de l’hivern i la primavera. Una segona part, que fa parlar els animals i la naturalesa, evoca l’estiu. I una breu part final, tardoral, clou amb la «Faula de la mort».
L’espectacle deixa al vers i la paraula tota la seva força, el seu protagonisme com a personatge principal. Les actrius reciten els poemes, alguns llegits i alguns de memòria, amb petits i subtils jocs interpretatius, i el músic improvisa d’acord amb unes pautes pactades. Alguns faristols i algunes cadires constitueixen l’espai escènic, on el protagonisme ha de ser per a la llum.
