Notícies i actualitat

L’Institut d’Estudis Catalans va celebrar ahir, 23 d’abril, la Diada de Sant Jordi amb l’acte de lliurament dels Premis Sant Jordi 2025, corresponents al XCIV Cartell de premis i borses d’estudi de l’IEC. L’objectiu dels premis és reconèixer l’excel·lència en recerca i divulgació en tots els àmbits del saber —des de la filologia, la història i l’arqueologia, la filosofia i les ciències socials, fins a la tecnologia i les ciències biològiques, així com la trajectòria de persones i entitats que contribueixen de manera decisiva a la difusió de la llengua i cultura catalanes en totes les disciplines del coneixement.

L’acte va ser presidit per Teresa Cabré, presidenta de l’IEC, i pel Reverendíssim Dom Manel Gasch i Hurios, abat de Montserrat. Es va celebrar a la seu de la institució i va comptar amb la presència de figures destacades del món cultural, acadèmic i institucional, entre les quals, el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, i el tercer tinent d’Alcaldia de Barcelona i regidor de Ciutat Vella, Albert Batlle. També van assistir-hi el president de la Comissió de Cultura del Parlament de Catalunya, Joan Ignasi Elena, i les diputades Pilar Castillejo i Imma Ferret, a més del vicepresident de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts, Xavier Bellés, i els rectors de la Universitat de Barcelona, Joan Guàrdia, i de la Universitat Politècnica de Barcelona, Daniel Crespo.

Teresa Cabré va destacar que els Premis Sant Jordi de l’IEC «reconeixen el talent i les aportacions dels investigadors i investigadores en tots els àmbits del saber», subratllant que l’Institut, a més de ser l’acadèmia de la llengua catalana, és també «un centre de referència en els estudis i la recerca en catalanística, entesa com l’estudi sobre qualsevol dels aspectes dels territoris de parla catalana o que contribueix al benestar i l’augment del coneixement d’aquestes terres». Enguany, per fer més especial la celebració, l’IEC ha volgut vincular els Premis amb una efemèride excepcional: el mil·lenari de la fundació del monestir de Montserrat. La presidenta va afegir que la presència de l’abat de Montserrat en l’acte no només simbolitza aquesta commemoració, sinó també la «relació de col·laboració entre les dues institucions, que tenen en comú la defensa de la catalanitat sobre la base de la llengua i la cultura».

Per la seva banda, el pare abat ha emfatitzat el paper dels monestirs en la cura del patrimoni i ha assegurat que «aquests premis són la millor mostra de la vitalitat i pluralitat de l’IEC, amb les seves seccions i societats, i de l’aposta pel talent novell».

En el marc de la cerimònia es van atorgar prop d’una cinquantena de reconeixements. Entre aquests reconeixements, destaquen el Premi Rafael Patxot i Jubert a Josep-Lluís Gallardo i Sedano pel treball La Guerra del Francès. La primera premsa moderna (1787-1814) i el Premi Creu Casas de l’Institut d’Estudis Catalans - Dones per canviar el món a Mercè Piqueras per la seva trajectòria i dedicació a la divulgació de les ciències i que la divulgadora científica ja va recollir en un acte de l’IEC emmarcat en la commemoració del 8M, Dia Internacional de les Dones.

Dins la Secció Històrico-Arqueològica, Gemma Viñeta Castany va ser distingida amb el Premi Jaume Vicens i Vives d’Història Contemporània, ad honorem Emili Giralt i Raventós, per La vida que el pantà de Sau es va empassar. Una comparativa entre el discurs mediàtic i el ciutadà (1963 i 1965). Dins la mateixa secció, Laura Farías Muñoz va obtenir el Premi Josep Pijoan d’Història de les Arts, ad honorem Joaquim Folch i Torres, pel seu estudi Intercessió celestial i mecenatge sacre: la imatge del sant patró ciutadà a la Barcelona moderna (1517–1760).

Pel que fa a la Secció de Ciències i Tecnologia, Marc Cerdà i Domènech va obtenir el Premi de Geologia (en honor de Carmina Virgili), amb el treball Fluxos d’aigua subterrània i concentració de metalls en dipòsits marins costaners contaminats: aproximació metodològica i casos d’estudi a la costa mediterrània de la península Ibèrica, mentre que Gemma Mitjanas Colls en va rebre una menció honorífica pel treball Geophysical and geological characterization of fault-controlled geothermal systems: the Vallès Basin case of study («Caracterització geològica i geofísica de sistemes geotèrmics controlats per falles: un cas d’estudi a la conca del Vallès»). En el camp de les matemàtiques, Robert Cardona Aguilar va ser guardonat per The geometry and topology of steady Euler flows, integrability and singular geometric structures («Geometria i topologia dels fluxos estacionaris d’Euler, integrabilitat i estructures geomètriques singulars»). També van rebre mencions honorífiques Mar Giralt Miron, pel treball Homoclinic and chaotic phenomena to L3 in the restricted 3-body problem («Fenòmens homoclínics i caòtics al voltant de L3 en el problema restringit dels 3 cossos»), i Clara Torres Latorre, per Regularity theory for obstacle problems and boundary Harnack inequalities («Teoria de regularitat per problemes d’obstacle i desigualtats de Harnack de frontera»).

Quant a la Secció Filològica, el Premi Lluís Nicolau d’Olwer de Filologia va ser per a Marta Gort i Paniello, pel treball Galatea cobra veu: Eliza Doolittle i Dolores Mendoza, una relectura en clau de gènere del mite de Pigmalió, mentre que Dolors Perarnau Vidal va rebre el Premi Josep Carner de Teoria Literària per La poètica del buit en Víctor Sunyol.

Finalment, en la Secció de Filosofia i Ciències Socials, el Premi Salvador Giner de Tesis Doctorals es va concedir a Santiago-Andreu Vallés Casanoves pel treball Política i periodisme en Adolf Pizcueta (1918–1923): llengua i construcció identitària al País Valencià.

Escola Valenciana guanya el Premi Prat de la Riba per la seva defensa de la unitat de la llengua

El moment culminant de l’acte va ser el lliurament del Premi Prat de la Riba a l’entitat cívica Escola Valenciana. L’IEC ha volgut reconèixer la seva «actitud decidida i constant en defensa de la unitat de la llengua, la salvaguarda d’un model estàndard comú i la seva lluita en favor de la normalització lingüística en els àmbits educatius, culturals i de lleure del País Valencià». Amb més de trenta anys d’història, Escola Valenciana ha mobilitzat centenars de milers de persones amb iniciatives com les Trobades d’Escoles en Valencià, el Voluntariat pel Valencià o el projecte musical La Gira.

Alexandra Usó i Cariñena, presidenta d’Escola Valenciana, va afirmar que «volem situar l’estima i la rebel·lia en el centre de l’acció política a favor del valencià davant el context d’hostilitat política i social envers la nostra identitat». Usó va denunciar que «la situació actual del català és d’emergència i de fragilitat» a causa de «la pèrdua de protecció i prestigi social que promouen les administracions públiques» del territori. Des d’Escola Valenciana han recalcat que «cal impulsar un bloc comú en defensa de la llengua, perfilar una estratègia eficient i coordinada i transmetre-la amb l’emoció i l’emotivitat a la ciutadania».

Alexandra Usó: «El valencià és l’element més important que ens identifica i ens singularitza».

«En temps de dificultats, necessitem espais de proximitat com aquest, que ens inspiren per a continuar amb la nostra tasca», va afegir Usó. «El valencià és l’element més important que ens identifica i ens singularitza; tot i la seua diversitat arreu de les comarques, és clau de convivència» i és per això que la presidenta d’Escola Valenciana va concloure que «mai no renunciarem a continuar treballant perquè el català del sud tinga un demà».

La presidenta de l’IEC va lliurar l’escultura Una finestra oberta a l’univers, de l’artista Maria Assumpció Mateu i Negre, a Usó, mentre que el pare abat va fer entrega del diploma, en un acte que ha estat amenitzat pel violoncel elèctric de Núria Conangla.

Les fotografies dels premiats i altres moments destacats de la cerimònia es poden consultar aquí.