Notícies i actualitat

Francesc Cortès i Mir, nou membre numerari de la Secció Històrico-Arqueològica

El Ple de l’Institut d’Estudis Catalans ha aprovat el nomenament de Francesc Cortès i Mir com a nou membre numerari de la Secció Històrico-Arqueològica. Catedràtic de música a la Universitat Autònoma de Barcelona, Cortès s’ha especialitzat en l’estudi de la música catalana a l’època contemporània, en especial al voltant de la creació lírica i el patrimoni musical.

És autor de més de 110 publicacions i actualment dirigeix el projecte de catalogació i digitalització de l’arxiu històric de la Societat del Gran Teatre del Liceu.

El Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana (CTILC) arribarà als cent milions de mots el 2025

El president de la Secció Filològica, Nicolau Dols, ha informat sobre l’estat del Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana (CTILC), que enguany celebra quaranta anys de funcionament i que es preveu que assoleixi la fita dels cent milions de mots analitzats i etiquetats durant el 2025. El CTILC és l’inventari etiquetat de mots i estructures de la llengua catalana, que recull textos, des del 1832 fins al 2021, provinents de gairebé 7.000 obres de més de 3.700 autors de tots els àmbits del saber i de les diferents varietats dialectals. Aquesta eina resulta especialment útil per a conèixer l’ús d’unitats i estructures de la llengua escrita per varietat geogràfica, època, autor, gènere, tema i tipus de text, i es pot consultar fent clic aquí.

L’IEC celebra la concessió de diversos reconeixements destacats a membres de l’Institut

La presidenta de l’IEC, Teresa Cabré, ha felicitat diversos membres per premis i assoliments recents. David Jou i Mirabent i Albert Rossich van ser distingits amb els Premis Serra d’Or en Recerca el proppassat 2 d’abril. Jou, membre de la Secció de Ciències i Tecnologia va ser guardonat en l’àmbit de les ciències per la seva obra Una vida en deu equacions, editada per l’IEC, mentre que Rossich, de la Secció Històrico-Arqueològica, va ser distingit en la categoria d’humanitats per Del naixement del teatre modern al neoclassicisme (segles XVI-XVIII). També es va reconèixer la tasca d’Isidor Marí, membre de la Secció Filològica, amb la Medalla d’Or 2025 de l’Institut d’Estudis Eivissencs per la seva tasca en la recuperació musical pitiüsa a través del seu grup musical UC. Per la seva banda, Jordi Salas Salvador, de la Secció de Ciències Biològiques, ha estat nomenat doctor honoris causa per la Universitat Nacional de La Plata, a l’Argentina, per les seves aportacions a la nutrició humana. Finalment, Cabré també ha congratulat Pilar Benejam i Arquimbau pel Premi Ramon Fuster atorgat pel Col·legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya per una trajectòria dedicada a la docència i la formació del professorat.

Homenatge al doctor Joan Vilà Valentí en el seu centenari

Amb motiu del centenari del naixement del doctor Joan Vilà Valentí (1925-2020), el Ple de l’IEC ha acollit una presentació sobre la seva figura i trajectòria, a càrrec de la geògrafa Maria Dolors Garcia Ramon, membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials. Vilà, que també va formar part d’aquesta secció, va fundar el Departament de Geografia de la Universitat de Barcelona i va dirigir la Revista de Geografia. Maria Dolors Garcia ha destacat tres línies en què Vilà va fer recerca: l’anàlisi geogràfica regional, el pensament geogràfic i la història de la geografia, i la geografia agrària i l’estudi del món rural, amb publicacions com La península Ibérica (1968), El món rural a Catalunya (1973) o la seva contribució a la monumental Geografia de Catalunya. Garcia Ramon també ha fet èmfasi en «la visió moderna i internacional del doctor Vilà», referint-se a la seva vinculació amb la Unió Geogràfica Internacional, de la qual va ser vicepresident del 1980 al 1988. Les obres de Joan Vilà Valentí disponibles a l’IEC Obert es poden consultar en aquest enllaç.