Notícies i actualitat
El Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord publicat l’any 2007 per l’IEC i la Universitat de Perpinyà fixa aquesta denominació com l’oficial per a designar la part del Principat de Catalunya administrada per l’Estat francès en virtut del tractat dels Pirineus.
El director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà, Christopher Daniel Person, va declarar al Parlament de Catalunya que no utilitza el terme Catalunya Nord per «conservar la neutralitat institucional», ja que «l’estat francès només reconeix la denominació Pirineus Orientals». Les seves paraules han generat retrets per part d’altres parlamentaris i grups de defensa de la llengua catalana al territori, però quina és la forma correcta segons l’Institut d’Estudis Catalans per a referir-se a aquesta regió?
Joan Peytaví, membre de la Secció Filològica de l’IEC, explica que la denominació Catalunya del Nord (o la Catalunya del Nord) és la més correcta des d’un punt de vista lingüístic i gramatical: «conté un topònim, una preposició i un locatiu o complement de nom». Aquesta forma va ser establerta oficialment per l’Institut d’Estudis Catalans arran de la publicació del Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord, en col·laboració amb la Universitat de Perpinyà. «Altres formes com Catalunya Nord o País Català també han estat emprades històricament, però formen part de l’àmbit militant, mentre que la Catalunya del Nord és la forma oficial reconeguda per l’IEC», assenyala Peytaví.
Peytaví també ha contextualitzat l’origen històric d’aquesta denominació. «El territori que avui coneixem com la Catalunya del Nord es va definir arran del tractat dels Pirineus, signat entre 1659 i 1660», que va suposar la cessió d’un 10 % del territori del Principat de Catalunya al Regne de França, incloent-hi el Rosselló, el Vallespir, el Conflent, el Capcir i part de la Cerdanya.
El Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord
El Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord, resultat de la col·laboració entre l’IEC i la Universitat de Perpinyà, recull els topònims majors, és a dir, els nuclis de població, municipis i agregats, així com els hidrònims i orònims més significatius situats entre l’Albera i les Corberes. Per a cada topònim de la Catalunya del Nord, s’ha consignat la grafia correcta en català d’acord amb la normativa lingüística vigent, acompanyada de la forma oficial —o d’ús administratiu, quan no té una forma oficial estricta— en la grafia francesa. També s’ha inclòs la pronunciació genuïna de cada topònim, d’acord amb la notació de l’alfabet fonètic internacional (AFI).