Notícies i actualitat
Ciències en Perill alerta que reduir hores de ciències al batxillerat pot empobrir la formació científica dels joves i afectar la seva capacitat de prendre decisions informades.
Ahir, dimarts 1 d’abril, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va acollir la taula rodona La ciència més enllà de l’aula, organitzada per la plataforma Ciències en Perill en col·laboració amb la Societat Catalana de Física, filial de l’IEC. L’acte va reunir docents, investigadors i estudiants per debatre sobre el paper de la ciència en l’educació i els riscos d’una formació insuficient en aquest àmbit.
La situació del coneixement científic a la societat
El 91 % dels espanyols considera que la inversió en ciència val la pena, segons un estudi del Pew Research Center. No obstant això, una enquesta de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) revela que «només un 12 % dels enquestats situa la ciència i la tecnologia entre els seus principals interessos», va explicar Elena Gayán, professora jubilada de biologia i geologia.
Regina Galcerán, física i professora de la UAB, va subratllar que «molts ciutadans no confien en la seva capacitat per a entendre la ciència, cosa que els fa vulnerables davant la desinformació i afirmacions enganyoses».
Per no caure en l’acceptació acrítica de discursos pseudocientífics o negacionistes, Núria Domènech, sotscoordinadora de les PAU de física i membre activa de la plataforma Ciències en Perill, va assenyalar que l’alumnat ha d’acabar la seva formació amb un bagatge científic, independentment dels seus estudis posteriors. «Necessitem dotar la formació científica d’un enfocament cultural i fer veure als estudiants l’impacte social i cultural de la ciència en la nostra societat», va afirmar.
Com construir una cultura científica accessible?
Per a fomentar una societat més formada en ciència, es va advertir de la importància d’una formació científica de qualitat des de primària. Gregori Ujaque, president de la Societat Catalana de Química, va reivindicar que «l’ensenyament de ciències en primària i secundària és fonamental, perquè una bona formació en aquestes edats facilitarà l’assoliment dels coneixements en cicles posteriors» i va alertar sobre la tendència creixent de reduir-les a opcions electives.
Núria Domènech va insistir en la necessitat d’integrar la ciència dins de la cultura general: «Necessitem dotar la formació científica d’un enfocament cultural i fer veure als estudiants l’impacte social i cultural de la ciència en la nostra societat».
«La reducció d’hores de ciència a batxillerat pot minvar el desenvolupament de vocacions científiques»
Pel que fa a aquells joves que volen dedicar-se a la ciència, Jaume Pérez, estudiant de microbiologia i membre del Consell d’Estudiants de la UAB, va reivindicar la necessitat de garantir oportunitats laborals a Catalunya per a evitar la fuga de talent. «Cal invertir en recerca i oferir bones condicions, perquè els nostres investigadors no hagin de marxar a l’estranger», va manifestar.
Elena Gayán va alertar que la reducció d’hores de ciència a batxillerat pot minvar el desenvolupament de vocacions científiques, ja que «si es disposa de menys temps, les primeres retallades afecten les pràctiques de laboratori i sortides escolars», és a dir, aquelles activitats més lúdiques que desperten l’interès dels joves.
Des de la plataforma Ciències en Perill, es va fer una crida a la mobilització social per a evitar que les reformes educatives comprometin la formació científica. «No podem permetre que criteris purament polítics, que no responen a un argument pedagògic ni científic, debilitin la qualitat educativa en ciència», va afirmar Núria Ferrer, presidenta de la Societat Catalana de Física.