Notícies i actualitat

Tots tenim clar que el model tradicional de lideratge està esgotat i no encaixa ni amb les noves generacions ni amb el model organitzatiu del segle XXI. Però com es fa el pas cap a un lideratge que no s’imposa, sinó que connecta amb la vulnerabilitat i les emocions, que escolta i transforma? A la presentació d’Atreveix-te a fer les coses a la teva manera. La revolució del lideratge de les dones, organitzada per la Societat Catalana de Pedagogia, l’escriptora Iolanda Batallé va compartir la seva experiència al capdavant de diverses institucions i va recordar que «liderar no és ocupar poder, sinó assumir responsabilitats, escoltar i no trepitjar ningú».

«Aquest llibre és l’antimanual», va dir d’entrada l’autora. I «és molt més que un llibre de lideratge. És un acte de rebel·lia, un acte d’amor, una proposta valenta per  repensar com ens relacionem, com construïm continuïtat i com ocupem espai», va afegir Rosa Maria de la Fuente, secretària de la Societat Catalana de Pedagogia, que va conduir l’acte en substitució de l’escriptora Gemma Pasqual, que va tenir un imprevist d’última hora. 

Amb un format de conversa informal més que no pas de conferència, en què els assistents van poder dir la seva i aportar elements en tot moment al col·loqui, Batallé va deixar clar que «el càrrec no dona el lideratge», que atrevir-se a fer les coses de manera diferent comporta inevitablement pagar un preu, que val la pena, però que requereix «un treball personal d’autoconeixement», perquè «liderem com som i som com liderem». 

«És molt important escoltar els marges», des de les (o els) recepcionistes fins a les dones de fer feina, no només perquè permet obtenir informació cabdal, sinó perquè «genera dignitat», va dir la directora de la llibreria Ona, que també va ser directora de l’Institut Ramon Llull entre el 2018 i el 2021. Es tracta, per tant, de liderar des de la humilitat, des de «les emocions honestes», perquè «algú que per manar necessitar insultar, menystenir o abusar d’algú altre, està molt malament». Això, però, no significa convertir-se en «la terapeuta dels treballadors». El que cal, va dir Batallé, és «trobar la justa distància». 

El públic assistent, que venia majoritàriament del món educatiu, va preguntar per l’impacte de la por d’equivocar-se, molt arrelada a la nostra cultura. En aquest sentit, l’autora va reivindicar la creació d’entorns «on la gent se senti segura per a dir les coses». 

I probablement perquè el col·loqui també era aquest lloc segur, el president de la Societat Catalana de Pedagogia, Josep Serentill, va confessar sentir-se preocupat pel que es transmet als adolescents, que necessita lideratges feministes i referents que expliquin —sobretot als nois— per què cal més feminisme que mai. El debat que ha provocat la sèrie Adolescence n’és una prova.

Batallé va coincidir amb Coral Regí, tresorera de la Societat Catalana de Pegagogia i exdirectora de l’Escola Virolai, que les coses «no s’han fet bé», perquè «molts nois s’han sentit exclosos i això ha generat l’efecte contrari del que les esquerres podien buscar». «Aquí hi ha molta feina a fer, molt delicada, però se n’ha de començar a parlar de veritat, perquè estem en un moment perillós», va insistir l’autora.

Finalment, Batallé va subratllar que també és important saber «quan has de marxar d’un lloc de direcció», passar el relleu i entomar un altre repte, perquè els finals sempre són un nou començament. Els assistents van assentir i se’ls va animar a compartir el llibre sobre aquesta revolució del lideratge de les dones, perquè «els textos són una cadena d’entusiasme».