Notícies i actualitat
La pronúncia sistemàtica de la g/j i de la ll com si fossin una i en paraules com gent (ient), projecte (proiecte) i llaurador (iaurador) és un dels errors fonètics més freqüents en els discursos dels candidats dels territoris de parla catalana (Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears). L’Observatori de la Qualitat Lingüística (OQL) també destaca l’ús majoritari de la perífrasi haver de + infinitiu per a expressar obligació, d’acord amb la normativa.
L’Observatori de la Qualitat Lingüística ha dut a terme una campanya sectorial per a avaluar la qualitat lingüística dels discursos, debats, entrevistes i altres intervencions públiques en català dels candidats de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears a les eleccions europees de 2024.
L’estudi ha analitzat mostres d’àudio procedents dels informatius de migdia i vespre de TV3, IB3 i À Punt, així com dels debats i les entrevistes en català emesos entre el 23 de maig i el 3 de juny de 2024 en aquestes televisions públiques, incloent-hi també una falca publicitària de Catalunya Ràdio. En total, s’ha transcrit i s'ha analitzat més d’una hora i mitja de discurs, amb l’objectiu d’examinar la correcció gramatical, la riquesa lèxica i l’adequació del registre lingüístic en cada territori.
L’informe recull 155 intervencions de 42 polítics de les formacions polítiques Ara Repúbliques, Ciutadans, Coalició per una Europa Solidària, Junts i Lliures per Europa, Podem, PP, PSOE i Sumar, i hi identifica trets propis del discurs espontani: una presència recurrent del jo (jo crec, jo pense, voldria dir que jo…), ús d’omplidors (eee, aaa), repeticions, frases inconcluses, alternança de llengües i interferències lèxiques (bueno, hasta, pues).
L’informe també ha identificat alguns aspectes de fonètica freqüents, com ara la pronúncia sistemàtica de la g/j i de la ll com si fossin una i en paraules com gent (ient), projecte (proiecte) i llaurador (iaurador). Cal afegir-hi l’ensordiment de moltes esses entre vocals, tant dins el mot com en els enllaços, com en el cas de president [s], invasió [s], més [s] enllà. En els parlars que disposen de s sonora, aquest ensordiment no és acceptable en cap registre; però és la pronúncia habitual en els parlars, com el valencià central, que no disposen d’aquest so.
En morfosintaxi, s’observa que predomina l’ús de la perífrasi haver de + infinitiu per a expressar obligació, d’acord amb la normativa. Tot i això, es detecten casos d’ús de les perífrasis tenir que i hi ha que + infinitiu, que no són acceptables. L’informe també recull l’ús incorrecte de la preposició a per a introduir el complement directe i la presència de l’article lo amb valor individualitzador, que es troba sobretot en el dialecte balear, i que és propi dels registres menys formals. Pel que fa al lèxic, l’ús general és adequat, no hi ha paraules vulgars ni malsonants. Amb tot, en un conjunt de més de 16.000 mots, l’informe en recull una cinquantena d’interferits, i diverses expressions dites directament en castellà i neologismes creats en l’entorn polític i jurídic de les institucions europees.
L’informe posa de manifest la contradicció entre la transcendència dels temes tractats pels candidats i l’ús d’un llenguatge marcat per la informalitat pròpia del discurs espontani. Aquesta informalitat es reflecteix no només en la pronúncia i la sintaxi, sinó també en la selecció lèxica, en què es detecta un ús poc adequat de l’article salat o expressions interferides. L’OQL apunta que aquests automatismes propis de l’espontaneïtat podrien evitar-se amb un entrenament del llenguatge personal dels polítics.
L’informe complet es pot consultar en línia a través de l’enllaç següent: Informe sobre la qualitat lingüística del llenguatge en campanya dels candidats en les eleccions europees (juny de 2024)