Notícies i actualitat
El científic aborda les restriccions funcionals del codi genètic i la seva relació amb les patologies i l’envelliment.
El bioquímic Lluís Ribas de Pouplana, nou membre numerari de la Secció de Ciències Biològiques de l’Institut d’Estudis Catalans, va pronunciar ahir el seu discurs de recepció titulat Explorant els límits de la vida: fins on arriba el codi genètic? En la seva intervenció, Ribas de Pouplana va analitzar les restriccions funcionals que té la vida a causa de les característiques del codi genètic i la maquinària de síntesi de proteïnes, i com aquestes limitacions afecten les tecnologies actuals i estan relacionades amb diverses patologies.
L’investigador va recordar que eucariotes, arqueus i bacteris tenen un ancestre comú: un organisme que va existir fa uns 3.500 milions d’anys i que l’evidència més sòlida que tenim d’aquest fet és el codi genètic: «aquest sistema de relacions que connecta nucleòtids a aminoàcids és el mateix a totes les espècies del planeta».
Ribas de Pouplana també va parlar de l’impacte de la maquinària de creació de proteïnes en l’envelliment. Va suggerir que hi ha un lligam entre la sarcopènia —la pèrdua de massa muscular— i les característiques funcionals del codi genètic, i va explicar que el codi genètic només aprofita al voltant del 5 % de la variabilitat d’aminoàcids disponibles. Va introduir el concepte de constrenyiment evolutiu per explicar per què el codi genètic no incorpora més de vint aminoàcids: «Quan un sistema molecular està en una situació de baixa complexitat, té més espai per a evolucionar; en canvi, si augmenta la complexitat, tendirà a especialitzar-se fins a arribar a un punt de saturació en què no serà capaç d’incorporar nous elements d’identitat, bloquejant així el creixement».
L’envelliment: una estratègia de la selecció natural?
El científic també va abordar com la selecció natural actua durant l’envelliment, citant George C. Williams: «un cop un individu ha superat la seva fase reproductora, representa un problema per a la secció més jove i la selecció natural afavoreix que els mecanismes genètics que són beneficiosos durant la joventut es tornin nocius a la vellesa per a facilitar la supervivència de l’espècie».
Lluís Ribas de Pouplana és doctor en bioquímica per la Universitat d’Edimburg, professor de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) i cap de grup a l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona.