Notícies i actualitat
La seva recerca abasta períodes diversos com la fi de l’edat mitjana, la Guerra Civil catalana del segle XV, així com d’història moderna i contemporània, com ara l’Onze de Setembre o la Catalunya d’Antoni Rovira i Virgili.
Jaume Sobrequés i Callicó ingressa com a nou membre corresponent de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Així es va aprovar al Ple que va tenir lloc ahir a la Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC.
Sobrequés (Girona, 1943) destaca per la seva labor historiogràfica, que comprèn camps i períodes ben diversos. Entre les seves àrees de recerca hi ha la baixa edat mitjana, una època de la qual va estudiar el pactisme a Catalunya i figures històriques com ara Hug Roger III, Joan Margarit i Pau o el Príncep de Viana. També ha aprofundit en l’estudi d’altres territoris, com ara l’Amèrica del Nord. En aquest àmbit, Sobrequés ha investigat sobre els catalans en els orígens històrics de Califòrnia. Així mateix, l’historiador ha publicat diversos llibres d’esdeveniments de la història moderna i contemporània, entre els quals destaquen L’Onze de Setembre i Catalunya (1976); Catalunya i l’Estatut d’Autonomia (1976); Antoni Rovira i Virgili. Història i pensament polític (2002); La fi del silenci (2002) i 1941 (2005).
Va ser professor d’història medieval a la Universitat de Barcelona i catedràtic d’història de Catalunya a la Universitat Autònoma de Barcelona. També va ser director de l’Arxiu Municipal d’Història del 1981 al 1984 i coordinador del Pla de Museus de l’Ajuntament de Barcelona fins al 1987. Entre el 2000 i el 2008, va ser director del Museu d’Història de Catalunya i el 2012 es va fer càrrec de la direcció del Centre d’Història Contemporània de Catalunya. L’any 2008, a més, va rebre la Creu de Sant Jordi.
La seva vinculació amb l’IEC es remunta als anys setanta, quan va ser secretari de la Societat Catalana d’Estudis Històrics. Des del 2006, n’és el president. En els darrers divuit anys ha estat autor de diversos projectes i activitats que han tingut l’IEC com a escenari, com per exemple, el simposi Espanya contra Catalunya, i és autor d’obres publicades per l’IEC com ara la monografia Ramon d’Abadal i de Vinyals: sessió en memòria i la monografia Miquel Coll i Alentorn: semblança biogràfica, tots dos membres de l’IEC. També és autor de dos capítols de la Història de la Generalitat de Catalunya: dels orígens medievals a l’actualitat, 650 anys, promoguda i dirigida des de la Secció Històrico-Arqueològica: «La Diputació del General i la Guerra Civil del segle XV», i «El restabliment de la Generalitat i el Govern de la Generalitat provisional (1975-1980)».