Notícies i actualitat

El consens hi és. I cal posar fil a l’agulla. L’11 de febrer, Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, a la IA Action Summit de París, diversos líders mundials reclamaven una IA «oberta, inclusiva i ètica». El mateix dia, des de l’Associació Catalana de Sociologia, es presentava a l’IEC un manifest que demana que els avenços en intel·ligència artificial (IA) incorporin els valors del feminisme i del pacifisme. Evidentment, no hi ha una sola estratègia per a aconseguir-ho, però el debat va deixar clar que el que sí que cal és més diàleg per a «promoure una governança democràtica de la IA».

«Les dones necessiten ciència i la ciència necessita les dones». Lídia Puigvert, catedràtica de la Universitat de Barcelona, experta reconeguda internacionalment en l’àmbit de la violència de gènere, va obrir la presentació del Manifest sobre feminisme, pacifisme i intel·ligència artificial recordant, amb exemples concrets, que durant molt de temps la ciència no ha tingut les dones presents.

És cert que «hem millorat», va dir, «però encara hi ha barreres». Acadèmicament, en temes tan obvis com citar o reconèixer l’aportació de les dones en la recerca, com li ha passat recentment a la bioquímica i professora universitària hongaresa Katalin Karikó en la recerca de les vacunes amb ARN missatger.

Ara, amb el desenvolupament de la IA, el biaix de gènere present a la societat no només es reprodueix, sinó que s’estén de manera «amplificada i discriminatòria» i, per aquest motiu, és important «manifestar-nos perquè els usos de la IA siguin beneficiosos per a tota la població», va dir Albert Sabater, director de la Càtedra-Observatori d’Ètica en Intel·ligència Artificial de Catalunya (OEIAC), a la Universitat de Girona.

Sabater va destacar cinc principis bàsics dels 50 punts dels quals consta el manifest: garantir que les perspectives feministes intersectorials donin forma a l’ús de la IA, promoure el pacifisme en el desenvolupament d’aquesta tecnologia, establir mecanismes de transparència i responsabilitat, assegurar que tots els projectes respecten els drets humans i crear iniciatives per a augmentar-hi la representació dels grups marginats.

No són idees inamovibles i tancades. De fet, el document, que ja compta amb 120 adhesions de persones i entitats d’àmbits diferents, continua obert, va remarcar Sabater. Però sí que posa les bases per a «generar mecanismes de debat públic» i continuar fent-se preguntes.

A l’hora del col·loqui amb el públic, es va palesar que «dediquem esforços descomunals a entrenar models amb dades que no són prou bones» i que cal evitar que «la innovació per la innovació passi per davant del benestar comú». En aquest sentit, Ulises Cortés, catedràtic d’intel·ligència artificial a la Universitat Politècnica de Catalunya, va posar en dubte que es pugui crear una IA més justa, mentre s’utilitzin productes que no estan certificats i que tenen com a objectiu «acabar amb l’esperit crític».

Albert Sabater li va respondre que «és la societat la que ha de dir si aquesta tecnologia té sentit» i que cal vetllar perquè les noves generacions també tinguin la capacitat cognitiva de transformar la realitat. La introducció del model xinès d’IA DeepSeek, que és de codi obert i més barat, modifica el relat hegemònic de Silicon Valley i ara caldrà veure què passa, va afegir el director de la Càtedra Observatori d’Ètica en Intel·ligència Artificial de Catalunya.

«Haurem de buscar mecanismes perquè la IA ens faciliti la vida i no l’empitjori», va concloure Lídia Puigvert per tancar l’acte.