Notícies i actualitat
L’IEC presenta el Corpus LSC, un projecte de llarga durada que recull les variacions del discurs signat arreu del territori català i aporta dades essencials per a la investigació teòrica i aplicada en llengua de signes.
Aquest dilluns 10 de febrer, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va presentar el Corpus de la Llengua de Signes Catalana (Corpus LSC), un projecte pioner que recull les variacions del discurs signat i que assentarà les bases per a la seva estandardització.
La iniciativa es va posar en marxa el 2012 amb l’objectiu de documentar l’estat actual de la LSC mitjançant una mostra àmplia i representativa de diferents tipus de discurs signat i d’oferir una eina útil i accessible per a la recerca i l’ensenyament.
En la presentació, Teresa Cabré, presidenta de l’IEC, va recordar que la llengua de signes catalana és una llengua natural i, en conseqüència, evoluciona constantment. Com a llengua viva amb una gramàtica i lèxic propis, Cabré va destacar que hi ha d’haver «una fixació referencial a través de la qual els signants puguin expressar-se amb correcció a partir d’un estàndard d’allò que ja es fa servir».
El conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, va referir-se al corpus com un instrument que «servirà per aportar bases per a la recerca i per dur a terme les tasques d’estandardització i de codificació de la llengua de signes».
El corpus engloba les variacions geogràfiques, generacionals i de registre en la llengua de signes catalana
Per a recollir les variacions de la llengua de signes catalana, s’han enregistrat 94 hores de conversa signada amb 56 signants de dotze associacions de persones sordes d’arreu del territori de Catalunya i Menorca. Josep Quer, director del projecte del Corpus LSC, afirma que la comunitat més gran de signants es troba a l’àrea de Barcelona i això provoca que «aquesta sigui la variant més coneguda i influent dins del territori». Per tant, era imprescindible enregistrar en altres localitats, per a «reflectir les variants geogràfiques de la llengua».
Però, també existeixen diferències generacionals, de gènere i de registre en el discurs signat entre els membres de la comunitat sorda i sordcega, segons va afirmar Gemma Barberà, coordinadora del projecte del Corpus LSC. «Per tal d’obtenir una col·lecció representativa de mostres de discurs vam entrevistar a parelles d’homes i de dones i de diferents grups d’edat, des de joves fins a gent d’edat avançada», va exposar.
Un punt de referència en la creació de diccionaris, bases de dades o en els programaris de traducció automàtica
A més dels enregistraments, el corpus inclou anotacions descriptives que permetran fer descripcions i anàlisis per a conèixer millor la gramàtica i el lèxic de la LSC, així com fitxes lexicogràfiques en què es descriu el signe i les seves variants. Actualment, es poden consultar 3.556 signes, segons Lali Ribera, coordinadora de la base de dades lèxica de l’LSC.
Part del corpus s’habilitarà en línia com a material accessible que pot ser utilitzat amb finalitats de recerca, educatives o de consulta, i que servirà com a referència en la creació de recursos pràctics, com ara diccionaris, bases de dades o en els programaris de traducció automàtica.
Un nou impuls per a l’accessibilitat i el reconeixement de la llengua de signes catalana
El president de la Federació de Persones Sordes de Catalunya (FESOCA), Albert R. Casellas, va agrair a l’IEC que hagi «decidit mirar cap a la comunitat sorda i posar en marxa aquest projecte de llarga durada» i que és beneficiós. Casellas ha recordat que «fa quinze anys que es va reconèixer la llengua de signes catalana», però que des de llavors «hem anat molt lents pel que fa a l’accessibilitat des d’un punt de vista transversal pel fet que no hi havia pressupostos i han anat desapareixent les oportunitats de participació de les persones sordes».
A l’acte, també hi van participar Gemma Rigau, membre de la Secció Filològica de l’IEC; Santi Frigola, expert en LSC; Delfina Ariaga, anotadora del Corpus LSC, i Aida Villaécija, revisora i intèrpret.
La llengua de signes catalana (LSC) és la llengua natural de la comunitat sorda i sordcega signant de Catalunya i de Menorca, que l’any 2010 s’estimava en uns 25.000 signants, entre persones sordes i oients, segons la Federació de Persones Sordes de Catalunya (FESOCA).
La Llei 17/2010, del 3 de juny, de la llengua de signes catalana designa l’Institut d’Estudis Catalans com a institució acadèmica que determina les normes lingüístiques de la llengua de signes catalana i que n’impulsa la recerca i la sistematització.
Aquest corpus serà una contribució important que aportarà les bases per a l’estandardització de la llengua de signes, tant des d’un punt de vista lingüístic, com de cara a l’establiment d’uns criteris metodològics compartits, tot fixant unes convencions d’anotació.