Notícies i actualitat

 L’Institut d’Estudis Catalans es va reunir en sessió plenària el proppassat dimecres 15 de gener a la Sala Pere i Joan Coromines, en què va retre homenatge al científic Joan Josep Guinovart i Cirera, membre emèrit de la Secció de Ciències Biològiques, que va traspassar el passat 1 de gener. L’acte commemoratiu va anar a càrrec de Ramon Gomis de Barbarà, membre de la mateixa Secció, que va descriure Guinovart com «un líder incansable, que no defallia mai i que ens va ensenyar que els projectes s’han de veure com a reptes, no com a dificultats». A l’acte, hi van assistir la seva dona, Rosa Florensa, i la seva filla, Caterina Guinovart, a qui la presidenta de l’IEC, Teresa Cabré, va dirigir unes paraules de condol.

Cabré va lamentar que «l’inici d’any ha estat difícil per a l’Institut», ja que l’IEC ha hagut de lamentar el traspàs de Carme Barceló, membre corresponent de la Secció Històrico-Arqueològica; de Federico Mayor Zaragoza, membre corresponent de la Secció de Ciències Biològiques, i de l’enginyer agrònom Josep Maria Vives de Quadras, expresident de la Institució Catalana d’Estudis Agraris, a més del traspàs de Joan Josep Guinovart.

Però el nou any també ha portat bones notícies, va destacar la presidenta. Ella mateixa serà investida doctora honoris causa per la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC). A més, la plataforma Xarxa+ ha recuperat les Rondalles de Catalunya d’Albert Jané i n’ha fet una reedició sonora. El projecte és una coproducció de les ràdios de la Xarxa+, que es va emetre els dies de Nadal en dotze capítols en total. D’aquesta manera, contes de tradicions orals d’arreu del Principat, com ara «La flor de panical», «Sant Pere i el dimoni», «El barretinaire i les bruixes» i «El trobador i el terrissaire», es van escoltar en diverses ràdios durant les festes amb la participació de destacades figures culturals que van donar vida als personatges i a les narracions.

Pel que fa a les noves incorporacions a l’IEC, el Ple va aprovar la incorporació de Xavier Cabré Vilagut, Eulàlia Planas i Cuchi i Maria Rosa Palacín i Peiró com a membres numeraris de la Secció de Ciències i Tecnologia.

Francesc Xavier Vila: «L’IEC està en una bona posició per a fomentar una mirada lingüística autocentrada en la recerca, gràcies a les seves relacions i connexions amb el món acadèmic i universitari».

La sessió plenària també va acollir una ponència del conseller de Política Lingüística Francesc Xavier Vila sobre els reptes actuals per a la llengua catalana. En va destacar tres: la baixa natalitat i la consegüent dificultat per a augmentar el nombre de persones nadiues catalanoparlants; la manca d’oportunitats per als treballadors estrangers d’aprendre català en el seu àmbit laboral; i els canvis en la socialització lingüística, en els més joves, derivada de l’ús de les xarxes socials.

Per a promoure l’ús de la llengua, Vila va destacar que la Conselleria està treballant en diverses línies d’actuació, com ara «crear contextos interpel·lants, en què la població senti la necessitat d’aprendre català, i facilitar-ne l’ús, implementant cursos per al professional sanitari i per a altres sectors». També va afegir que «s’han de destinar recursos humans, econòmics i materials» i, en aquest punt, va emfatitzar que l’IEC «té el repte de generar materials acadèmics de referència arreu dels territoris de parla catalana». Vila considera que l’Institut «està en una posició bona per a promoure una mirada lingüística autocentrada en la recerca, gràcies a les seves relacions i connexions amb el món acadèmic i universitari».