Notícies i actualitat
Aquest arxiu és el resultat d’unes mil hores d’entrevistes d’història de vida enregistrades entre 1969 i 1985, que pretenen reconstruir la vida quotidiana dels pobles de la comarca interior del Pla de Mallorca, a través de fonts orals.
L’Arxiu d’Història Oral Joan Miralles passa a formar part del dipòsit de fons de l’Institut d’Estudis Catalans, després que el seu autor i propietari, el filòleg Joan Miralles i Montserrat, l’hagi donat de manera altruista. Miralles és expert en història de la llengua, onomàstica i literatura popular i, a més, és membre numerari de la Secció Filològica de l’Institut. La donació inclou vuit caixes de cintes de gravacions en formats de bobina oberta, casset i disc compacte, i una còpia dels fitxers digitals de les entrevistes.
L’empresa de recollir els registres orals de la població del Pla de Mallorca va néixer gràcies a un interès inicial de Miralles pels malnoms. «Em semblen apassionants i vaig començar a estudiar els malnoms del meu poble, Montuïri», explica. El filòleg afegeix que, posteriorment, va dirigir la seva recerca «a investigar com eren els pobles des Pla abans de l’aparició de la televisió i del turisme».
El resultat d’aquesta empresa és un corpus de 321 entrevistes —que ocupen unes 1.000 hores d’enregistrament—, que s’estructura en cinc blocs.
El primer està dedicat a la gent del Pla, i s’hi recullen històries de vida realitzades a onze localitats d’aquesta comarca: Algaida, Ariany, Lloret de Vistalegre, Montuïri, Petra, Pina, Porreres, Randa, Sant Joan, Sineu i Vilafranca.
El segon bloc el protagonitzen els escriptors, en què Miralles va entrevistar científics o divulgadors científics, filòlegs, folkloristes, historiadors, literats i historiadors de la literatura, i periodistes i publicistes.
Però el filòleg no es va limitar a captar els parlars de la gent del Pla, sinó que també va fer entrevistes a altres localitats. D’aquesta manera, la tercera secció l’ocupen les converses mantingudes amb ciutadans de la Catalunya del Nord, Eivissa, Mallorca, Menorca i el País Valencià.
Miralles també va dedicar un altre bloc a parlaments, i el cinquè el va destinar a la música.
Si bé l’estudi de la llengua als diferents territoris va ser l’objecte central de l’estudi, Joan Miralles observa que en aquelles converses van sorgir temàtiques i reflexions ben diverses. «La gent parlava de les seves creences, de la vida quotidiana, del festeig i, fins i tot, de la situació de la dona a l’època o de temes tabú, com la repressió durant la Guerra Civil», apunta. El seu treball és un punt de partida indispensable per apropar-se a la societat mallorquina del segle XX.
Actualment, Joan Miralles té un nou projecte entre mans: l’anàlisi de fonts judicials des del punt de vista sociolingüístic, lèxic i gramatical. «Aquestes fonts poden incloure formes de salutació, l’ús de cortesies, i com s’aturen discussions o conflictes en el context judicial».