Notícies i actualitat
L’edició d’enguany consta de quatre conferències en les quals s’explorarà el paper de la dona als temps antics, des de la prehistòria fins a l’edat mitjana. La primera conferència es va celebrar ahir amb un gran èxit de participació i les pròximes sessions seran els dies 11 de febrer, 11 de marc i 8 d’abril.
Com és conegut, les societats actuals tenen una forta empremta masculina. Quins fenòmens socials, econòmics i culturals han influït en la definició del rol associat a la població femenina? El cicle Els dimarts d’arqueologia a l’Institut d’Estudis Catalans de 2025 se centrarà en la revisió i l’anàlisi de la dona en els temps antics. «Es tracta de quatre sessions organitzades per la Secció Històrico-Arqueològica (SHA) de l’IEC, amb la col·laboració de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, en què arqueòlogues i historiadores de reconeguda trajectòria exposaran la participació de les dones en la construcció de la història», explica Miquel Molist, expert en arqueologia, prehistòria i història antiga i membre de la SHA. Totes les sessions tindran lloc a la Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC a les 18 h.
La primera conferència, «La dona a la prehistòria i protohistòria», es va celebrar ahir a una Sala Pere i Joan Coromines plena. Les ponents Margarita Sánchez, arqueòloga i catedràtica de la Universitat de Granada, i Xelo Mata, de la Universitat de València, van mostrar diversos registres històrics amb els quals van demostrar que, en alguns casos, les ocupacions de les dones a l’antiguitat no s’havien limitat a les feines de la llar i les cures. «Existeixen pintures i gravats mesopotàmics que mostren dones treballant a un celler o a un taller pintant una àmfora», sosté Mata. Explica que «l’ideal femení ibèric era el de la dona com a mare, com a deessa o com a teixidora». No obstant això, la realitat no sempre es corresponia amb l’ideal, ja que «s’han trobat documents de compravenda de terres a polis gregues en què les propietàries eren dones».
Però el biaix de gènere també afecta la qualitat del coneixement arqueològic. Sánchez explica que «la institució museística del segle XIX està dominada per homes pertanyents a les elits i les interpretacions de les troballes arqueològiques es van fer conforme al seu concepte de família. Quan categoritzem qualsevol escultura femenina despullada de l’antiguitat com a venus, l’estem reduint a una representació de la sexualitat i la reproducció quan pot ser que només s’estigui plasmant la feminitat». L’experta assegura que el desconeixement de l’antropologia física també ha provocat errors interpretatius a les excavacions arqueològiques: «Si et trobaves un os petit a l’interior d’una dona, pensaves que era un animaló; no t’imaginaves que podia ser un fetus. Aquest desconeixement ens ha fet perdre molta informació».
«La dona a la prehistòria i protohistòria» ha estat la primera conferència del cicle Els dimarts d’arqueologia a l’Institut d’Estudis Catalans d’enguany.
Les pròximes sessions: un viatge des de l’antiga Grècia i Roma fins a l’edat mitjana
La segona conferència del cicle porta per títol «La dona a l’antiguitat grega i romana», i tindrà lloc el dimarts 11 de febrer a les 18 h a la Sala Pere i Joan Coromines, com totes les altres sessions del cicle. La ponència anirà a càrrec de Montserrat Camps, professora de la Universitat de Barcelona (UB), i de Sílvia Braito, doctora en ciències històriques i antropològiques i, també, docent a la UB. La conversa serà moderada per Marta Prevosti, membre de la SHA.
La següent trobada serà al març, concretament el dia 11. En aquesta tercera ponència, titulada «La dona a la tardoantiguitat», hi participaran Jordina Sales, catedràtica i doctora en arqueologia i història antiga per la UB, i Albert Ribera, arqueòleg de la Universitat de València. Joaquim Tremoleda, membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC, moderarà la sessió.
La quarta i darrera sessió del cicle Els dimarts d’arqueologia a l’Institut d’Estudis Catalans versarà sobre la dona a l’edat mitjana. Serà el pròxim dia 8 d’abril, i anirà a càrrec de Blanca Garí, catedràtica d’història medieval de la UB, i Teresa Vinyoles, professora, també, de la UB. Moderarà la conversa Roser Salicrú, vicepresidenta de l’IEC i membre de la Secció Històrico-Arqueològica.
Les sessions són obertes a tothom. S’hi presentaran i es discutiran les novetats en la recerca arqueològica als Països Catalans. Aquesta edició dedicada a la dona als temps antics es tracta «d’un programa innovador que vol contribuir a la renovació del coneixement d’una part de la història poc desenvolupada amb l’exposició d’estats de la qüestió i debats innovadors a càrrec d’investigadores de reconeguda vàlua», assegura Molist.
Podeu consultar el programa del cicle aquí.