Notícies i actualitat
El claustre de l’IEC va acollir aquest dimecres 18 de desembre un acte de reconeixement als membres emèrits i corresponents que han contribuït a impulsar la institució i que enguany han bufat vuitanta espelmes. «Aquest és un homenatge a l’experiència, a l’esforç i a la vostra lleialtat a la catalanitat», va destacar Teresa Cabré, presidenta de l’IEC.
Catorze membres de l’IEC han estat reconeguts per les seves aportacions a la comunitat acadèmica i científica catalana, així com per la implicació i dedicació a l’Institut d’Estudis Catalans.
Dimecres, els protagonistes de la jornada van ser els veterans i veteranes que enguany han fet vuitanta anys, als quals es va entregar una rajola commemorativa, en un acte al claustre de l’IEC. Els aplaudiments es van succeir a mesura que els homenatjats recollien la rajola i el secretari general de l’IEC, Àngel Messeguer, llegia una glossa amb les contribucions i els assoliments principals de cada membre.
La presidenta, Teresa Cabré, va agrair «l’esforç que feu per l’Institut i que, més enllà de l’edat, aquest és un reconeixement a l’experiència, a l’esforç i a la vostra lleialtat a la catalanitat».
En representació dels membres, va parlar el periodista i membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials Josep Maria Casasús, que va mostrar la seva gratitud i va celebrar el fet «d’entrar a l’edat provecta».
Enguany, són catorze els membres emèrits i corresponents que han estat homenatjats:
Joaquim Arnau Querol
Membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, Querol ha centrat la seva tasca investigadora, entre altres temes, en l’àmbit de l’alumnat immigrant que s’incorpora a l’escola catalana i en els programes educatius adreçats a persones nouvingudes en l’etapa de l’educació obligatòria. També ha dirigit programes de recerca com ara «Comprensió i producció de textos amb recursos digitals» i «Competència lingüística i rendiment acadèmic en aules amb diversitat lingüística i cultural».
Josep M. Casasús i Guri
Josep M. Casasús i Guri és un referent en la recerca, divulgació i projecció del periodisme en els territoris de llengua i cultura catalanes, i un dels investigadors més prolífics en aquest àmbit. La seva activitat de recerca a l’IEC ha estat intensa, sobretot dirigint projectes —destaquen «La periodística científica als Països Catalans» i «Diccionari històric de periodistes generalistes i especialitzats de l’àmbit dels territoris de llengua i cultura catalanes»— i coordinant els Reports de la recerca a Catalunya (elaborats per l’IEC per encàrrec de la Generalitat) dedicats a la comunicació dels períodes 1996-2002 i 2003-2009. Forma part de la Secció de Filosofia i Ciències Socials des del 1990.
Lluís Garcia i Sevilla
El membre de la Secció de Ciències Biològiques Lluís Garcia i Sevilla és metge psiquiatre i estudiós de les dimensions polítiques i el comportament lingüístic de la comunitat nacional catalana. Des del seu ingrés a l’IEC, s’ha compromès amb la institució principalment fent recerca. Va dirigir un projecte destinat a crear bateries de tests en català i va coordinar el Report de la recerca a Catalunya dedicat a la psicologia del període 1990-1995.
Josep Gifreu i Pinsach
Josep Gifreu i Pinsach, adscrit a la Secció Filològica i especialitzat en sociolingüística i polítiques de comunicació, va ser un dels fundadors de la Societat Catalana de Comunicació, filial de l’IEC. Abans d’esdevenir membre de l’Institut, va rebre el Premi Jaume Carner i Romeu de l’Institut de l’any 1984 pel seu treball Sistema i polítiques de comunicació a Catalunya, i va dirigir l’estudi Comunicació, llengua i cultura a Catalunya. Horitzó 1990, publicat per la Secció de Filosofia i Ciències Socials el 1986. Com a membre de l’IEC, va exercir com a delegat de l’IEC a la Societat Catalana de Sociolingüística, del 2018 al 2022.
Àngel Llàcer i Escorihuela
Llàcer i Escorihuela és cardiòleg clínic i membre de la Secció de Ciències Biològiques. La seva investigació s’ha centrat, entre altres temes, en la valoració funcional hemodinàmica, l’electrofisiologia experimental i clínica, la cardiopatia isquèmica clínica i els factors de risc cardiovasculars. Ha estat impulsor d’activitats culturals, científiques i cíviques per al desenvolupament de la societat valenciana, emmarcades en l’àmbit de la promoció de la llengua i la cultura catalanes, i el seu paper ha estat clau en la promoció del català com a llengua científica al País Valencià.
Andreu Mas-Colell
Adscrit a la Secció de Filosofia i Ciències Socials, Andreu Mas-Colell és un reconegut economista matemàtic de renom internacional. Des de la política, ha contribuït d’una manera cabdal al disseny del sistema universitari i de recerca, tal com el coneixem avui, i ha situat Catalunya com un dels centres de referència europeus en recerca i innovació. Des del 2018 és delegat de l’IEC a la Societat Catalana d’Economia.
Josep Moran i Ocerinjauregui
Expert en lingüística i onomàstica catalanes i membre adscrit a la Secció Filològica, ha centrat la seva carrera investigadora i docent en la història de la llengua catalana en tots els seus aspectes i en l’onomàstica. Ha mostrat una dedicació constant a l’IEC dirigint l’Oficina d’Onomàstica durant vint-i-cinc anys, del 1996 al 2020, i com a delegat de l’IEC a les juntes directives de les filials Societat Catalana de Llengua i Literatura i Societat Catalana de Terminologia.
Vicent Pascual Granell
Pascual Granell, mestre, escriptor i pedagog expert en educació plurilingüe, ha tingut un paper clau en la introducció de la llengua catalana a l’escola valenciana i en el procés modernitzador de l’ensenyament al País Valencià. Va ser pioner, entre altres coses, en l’elaboració de materials educatius (programacions, diccionaris bilingües i materials curriculars d’ensenyament del valencià i en valencià). És membre de la Secció Filològica des del 2013.
Jaume de Puig i Oliver
Jaume de Puig i Oliver, historiador de la teologia i filòsof, és membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials i ha estudiat la història del lul·lisme i de l’arnaldisme en els segles XIV i XV i la figura de Nicolau Eimeric, de Ramon Sibiuda i de Felip Ribot, entre altres temes. La seva activitat a l’IEC és intensa; a tall d’exemple, ha escrit un centenar d’articles per a publicacions de l’Institut, va ser vicepresident de la institució del 2013 al 2021 i és codirector de l’anuari de la Secció de Filosofia i Ciències Socials Arxiu de Textos Catalans Antics i de la col·lecció «Corpus Scriptorum Cataloniae».
Antoni Riera i Melis
Riera i Melis és historiador medieval especialitzat en l’economia i la societat dels Països Catalans i membre de la Secció Històrico-Arqueològica. En el marc de l’IEC, destaca la seva activitat investigadora: ha dirigit els programes «Escassetats, caresties, fams i mortaldats a Catalunya a l’edat mitjana» i «Els mercats i el comerç d’aliments a l’edat mitjana: la seva incidència en el desenvolupament agrari i la integració comercial dels Països Catalans» i actualment codirigeix el «Corpus documental de les relacions internacionals de Catalunya i de la Corona d’Aragó». També és vicepresident de la seva Secció (des del 2018) i delegat de l’IEC a la Unió Acadèmica Internacional, des del 2007.
Encarna Roca i Trias
Encarna Roca i Trias, membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, ha centrat la seva recerca en el dret civil català i s’ha dedicat especialment al dret de família i al dret civil constitucional. Com a dona ha estat pionera i la primera en moltes fites, com ara obtenir una càtedra de dret civil a Espanya, ingressar a l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i a la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació d’Espanya i ser membre de la Sala Civil del Tribunal Suprem.
Carlota Solé i Puig
La membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials Carlota Solé i Puig, doctora en sociologia i en ciències econòmiques, ha centrat els seus estudis principalment en les migracions, les organitzacions empresarials i el canvi social, tot i que ha abordat altres temes com la dona, el nacionalisme i el mercat laboral. Va ser delegada de l’Institut a l’Associació Catalana de Sociologia durant vint-i-cinc anys (1997-2021), i actualment investiga les violències masclistes d’àmbit social i comunitari envers les dones migrades i refugiades a Catalunya.
Eliseu Trenc i Ballester
Eliseu Trenc i Ballester, membre corresponent de la Secció Històrico-Arqueològica, ha centrat la seva recerca en la història de l’art català dels segles XIX i XX, el Modernisme català, el simbolisme i les relacions artístiques i literàries entre Catalunya i França. Entre altres càrrecs, ha estat president de l’Associació Francesa de Catalanistes i és oficial de l’Orde de les Palmes Acadèmiques de França.
Alan Yates
Al llarg de la seva carrera, el lingüista anglès Alan Yates, membre corresponent de la Secció Filològica, va exercir recerca i docència en l’àmbit de la llengua i la literatura catalanes a la Universitat de Sheffield, i la va convertir en un centre de referència d’estudis catalans. D’altra banda, ha publicat treballs sobre novel·la catalana moderna i traduccions.